El cas Dalmases i el sopar dels hipòcrites

 

 

OPINIÓ

 

 

"El senyor Dalmases tenia i té un problema, que és el de ser el blanc d’Esquerra Republicana i dels partits espanyolistes per atacar Laura Borràs"

 

 

 

Víctor Alexandre

08/11/2022 19:45 

 

 

 

 

Ara fa uns dies, Francesc de Dalmases va anunciar que deixava la vicepresidència de Junts i que cessava també com a membre de la Comissió del Parlament sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Aquesta dimissió és la conseqüència de l’operació politicomediàtica de linxament a què es veu sotmès arran de la discussió que va mantenir el 9 de juliol passat amb Mònica Hernández, sotsdirectora del programa FAQS de TV3, després de l’entrevista a l’aleshores presidenta del Parlament Laura Borràs. El senyor Dalmases va expressar a la sotsdirectora el seu enuig per l’incompliment dels termes acordats per tots dos en els dies previs i especialment pel fet que, com reconeix textualment l’informe de Magda Oranich, eren amics, raó per la qual ell “es va sentir més indignat i fins i tot traït per com havia anat l’entrevista”. 

 

No va passar res més. Res més que no fos la lògica tensió que genera tota discussió en calent entre dues parts discrepants. Però el senyor Dalmases tenia i té un problema, que és el de ser el blanc d’Esquerra Republicana i dels partits espanyolistes per atacar Laura Borràs. És a ella a qui volen destruir; el senyor Dalmases només és un pretext per intentar aconseguir-ho. I el més llefiscós és el miserable aprofitament del sector immobilista de Junts –volen que plegui de diputat– per apartar Borràs de la presidència del partit. 

 

Fixem-nos que la famosa discussió va ser en realitat tan banal que no té més interès que el pur safareig, i així hauria quedat si la veu discrepant no hagués estat el senyor Dalmases. Però algú, en assabentar-se’n, va pensar que n’hi hauria prou de sobredimensionar el fet per fabricar-ne un escàndol polític i ho va transmetre a la premsa amiga que, al seu torn, ho va cuinar de manera que la recriminació del senyor Dalmases a la

Doncs haurem de conèixer Junts per les seues obres . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Ja fa dos mil anys que en la nostra cultura s'ha implantat fermament la idea que són els fets i, no pas les declaracions, la veritable mesura del que cadascú és 

 

 

 

 

Vicent Partal

05.06.2022 - 21:30

Actualització: 05.06.2022 - 20:55

 

 

El sermó de la muntanya és, en la meua opinió, el moment més autèntic i original dels relats sobre la vida de Jesús, relats que a partir dels evangelis esdevindran la base del cristianisme. A Mateu 5-7 es replega el discurs més llarg dels atribuïts a Crist, un text complex i molt interessant que estableix les diferències essencials entre allò que, en el seu origen, era tan sols una secta jueva i allò que acabaria esdevenint la religió cristiana. I allà hi ha continguda una d’aquelles frases, concretament una paràbola, que ha sobrepassat l’àmbit religiós per esdevenir part de la cultura i el coneixement universals: “Pels seus fruits els coneixereu.”

 

La frase és un avís ben precís que, en definitiva, diu que més enllà de les paraules o les afirmacions que qualsevol puga fer sobre si mateix, finalment seran els fets, seran les accions, allò que ens explicarà de debò

Borràs i Turull es reparteixen el poder executiu a Junts

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Situen Rius, Dalmases, Madaula i Erra a les vice-presidències, i Torrents com a secretari d’organització 

 

 

 

 

 

Odei A.-Etxearte

10.05.2022 - 14:39

 

 

Laura Borràs i Jordi Turull han presentat la candidatura conjunta per a renovar la direcció de Junts per Catalunya, amb què pretenen mantenir cohesionat el partit. “En aquest cas, sumar multiplica. Suma pel país i per la independència”, ha defensat Borràs en una roda de premsa conjunta a la seu del partit. Borràs i Turull encapçalaran la direcció des de la presidència i la secretaria general al capdavant d’una executiva dividida al 50%, amb Josep Rius, Francesc de Dalmases, Aurora Madaula i Anna Erra com a vice-presidents, amb David Torrents com a secretari d’organització i Teresa Pallarès com a secretària de finances. “Ens trobem els pares de l’1-O i els fills de l’1-O”, hi ha afegit Turull. L’ex-conseller ha confirmat que Borràs tindrà més pes executiu del que tenia la presidència de Carles Puigdemont, una qüestió que havia dificultat l’acord perquè tots dos volien tenir el poder executiu del partit. 

 

Al final, se l’han repartit a parts iguals i això es concretarà en una reforma dels estatuts en la segona part del congrés, al juliol. “La presidenta tindrà funcions que compartirem gairebé al 90 o 100%”, ha dit Turull, que ha donat per fet que es posaran d’acord en les decisions del dia a dia. “Estic segur que no tirarem mai d’estatuts, que tirarem del sentit comú”, ha assenyalat. Un cop validats els avals i es confirmi formalment la candidatura, començaran una campanya electoral interna el 19 de maig. Les votacions seran el 3 i el 4 de juny.

 

Borràs i Turull també han acordat els membres de l’executiva, que hauran de

Exsecretaris de l'ANC esclaten contra l'acord ERC-Junts: "Un nou engany"

 

 

EL NOU GOVERN

 

 

Marc González
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 18 Maig 2021. 12:57
Actualitzat Dimarts, 18 de maig 2021. 12:57

 

 

 

 

No tot l'independentisme ha vist amb bons ulls l'acord al qual han arribat ERC i Junts per desencallar la investidura de Pere Aragonès. Un exemple és Donec Perficiam, la plataforma creada abans de les eleccions del 14-F per set exsecretaris de l'Assemblea que van abandonar l'entitat per discrepàncies amb la direcció.

 

En un breu comunicat emès aquest dimarts, els exsecretaris repten a trobar a l'acord l'apartat on s'explica "com fer possible la independència". Amb un to força irònic, també demanen trobar la paraula "unilateralitat" o l'apartat "on s'esmenta el mandat inequívoc de l'exercici de sobirania més gran que ha fet el poble de Catalunya, que no és altre que el referèndum de l'1-O".

 

Certament, el terme 'unilateralitat' no apareix en cap de les 46 pàgines de l'acord. "Spoiler, no us diem on enviar les respostes, no ho trobareu", es burla el comunicat de Donec Perficiam. Els impulsors del grup també carreguen durament contra les entitats, l'Assemblea i Òmnium Cultural, a les quals acusen de ser els "col·laboradors necessaris" per fer aquest "nou engany" que per ells suposa l'acord entre els dos principals partits independentistes.

 

Unilateralitat i l'1-O

Junts i ERC tanquen un principi d’acord per desencallar la investidura

 EL NOU GOVERN

 

Alba Solé Ingla
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 17 de maig de 2021. 07:59
Actualitzat Dilluns, 17 de maig de 2021. 09:54

 

 

 

 

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han tancat un principi d’acord per desencallar la investidura de Pere Aragonès, formar un govern de coalició i evitar així l’escenari de la repetició electoral, segons uns comunicats enviats per ERC i Junts.

 

Fonts de la negociació asseguren que es tracta d'un acord estratègic, programàtic i d'estructura de Govern. Les mateixes fonts expliquen que Sànchez i Aragonès es van reunir físicament dissabte i diumenge aprofitant un permís penitenciari del dirigent de Junts.

 

Els dos partits han arribat a un preacord aquest cap de setmana després de dues jornades de treball entre el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i el coordinador Nacional d’Esquerra Republicana i candidat a la investidura, Pere Aragonès. 

 

Els dos partits culminen així el treball iniciat per Esquerra amb el pacte d'investidura previ amb la CUP. A hores d’ara, l’acord s’està acabant d’ultimar per part dels equips negociadors i durant el matí d'aquest dilluns els dos partits ho compartiran amb les seves executives i Junts acordarà la pregunta a la militància. Aquest mateix migdia, Jordi Sànchez i Pere Aragonès oferiran una compareixença conjunta als Jardins del Palau Robert per donar detall del pacte.

 

Disculpes per allargar l'acord

Joan Canadell: “Si ERC no accepta culminar el procés no serem a Govern o caldrà repetir eleccions”

 

 

Apunta que tot dependrà de l’acord que es presenti i del que decideixi la militància

 

 

Redacció 04/05/2021

 

 

Joan Canadell en la seva primera intervenció al Parlament el passat 29 d'abril.

 

L’expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona i diputat de Junts, Joan Canadell, és partidari de no entrar al Govern o d’una repetició electoral en el cas que ERC no accepti culminar el procés d’independència. En un tuit aquest matí ha manifestat que “no sé què decidirà la militància de Junts, dependrà de quin sigui l’acord que se’ns presenti. Tots sabem que el 52% ens emplaça a culminar el procés, però si això no ho accepta ERC, molt probablement no serem a Govern o caldrà repetir eleccions i que parli la ciutadania”.

No a investir, sí a negociar

 

 

El segon cop de porta a la investidura d’Aragonès dona en canvi el tret de sortida a la fase definitiva de les converses entre ERC i Junts, que les volen aclarir en poques setmanes

Superat l’escull del Consell per la República, Geis avisa que no es fan seu l’acord amb la CUP i que mantenen altres reserves 

 

 

Política

barcelona - 31 març 2021 2.00 h 

 

 

El candidat d’ERC, Pere Aragonès, dirigint-se ahir a l’auditori del Parlament, en presència de la portaveu de Junts per Catalunya, Gemma Geis, i altres diputats del grup JUANMA RAMOS.

 

 

Òscar Palau - barcelona

 

 

No al segon intent d’investidura, però ara sí, paradoxalment, via lliure a la negociació per desencallar la formació de govern. El ple del Parlament va tornar a rebutjar ahir, amb la mateixa correlació de forces que divendres passat –els 42 diputats d’ERC i la CUP a favor, l’abstenció dels 32 de Junts i el vot en contra dels 61 restants–, la investidura del republicà Pere Aragonès, però pel fons i les formes del debat, en què aquest cop es van destacar més els punts d’entesa que els retrets i es va coincidir que s’ha començat a avançar en les converses, la perspectiva d’un acord entre els dos grans partits independentistes s’ha obert definitivament, després que la vigília se superés el gran escull on havien embarrancat, la reformulació del Consell per la República. Retirat el seu particular Ever Given del canal de Suez de la negociació, ara ja només falta que ERC i Junts completin el recorregut fins a arribar al Mediterrani de l’acord.

 

Per acabar-ho de navegar, això sí, Aragonès reclamava en la intervenció inicial generositat i flexibilitat “sense substitucions ni tuteles”, en al·lusió a una ascendència que no tolerarà de cap òrgan extern sobre les institucions pròpies, començant per la presidència de la Generalitat. “En les últimes hores hem anat fent passos positius per superar esculls i aconseguir que l’independentisme deixi de parlar de si mateix i parli de nou al país”, subratllava. “Ningú li proposarà tuteles des de Junts, i menys des de l’exili”, replicava al seu torn la portaveu de JxCat, Gemma Geis, que instava Aragonès a “no confondre els electors ni el Parlament”, ja que l’acció de govern sempre ha quedat “al marge” de la direcció col·legiada que proposen per al procés independentista.

 

Canvi d’enfocament

Així és la llei d’amnistia que l’independentisme ha portat avui al Congrés

 

 

LLEI D'AMNISTIA

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 16 de març de 2021. 10:39
Actualitzat Dimarts, 16 de març de 2021. 12:22

 

 

 

 

La llei d’amnistia per als presos i represaliats polítics ja ha arribat al Congrés dels Diputats. Els grups d’ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT i la CUP l’han registrat conjuntament aquest dimarts a les Corts espanyoles, acompanyats per la societat civil. La norma, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, consta de sis articles i una disposició addicional. També es fixa en la situació dels exiliats. Els impulsors situat la proposició de llei com el "punt de partida". Formacions com el PNB o Compromís ja han avançat el seu suport. En canvi, el PSOE ja ha anticipat el seu vot en contra fins i tot abans que es registrés.

 

El primer article en deixa clar l’abast: “Queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei". I delimita: "S'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya". Posen el focus tant en la consulta del 9-N del 2014 com en el referèndum de l’1-O del 2017.

 

 

 

 

 

 

Aquest primer article, el més extens, assenyala que hi queden compresos els delictes de