El català, el basc i el gallec es podran utilitzar al Congrés la setmana que ve

 

 

La Mesa del Congrés envia a la paperera l'informe dels lletrats que criticava l'acord per regular l'ús del català, l'aranès, el gallec i el basc

 

 

Hemicicle del Congrés dels Diputats el dia de l'aprovació definitiva de la 'llei trans' i la nova llei de l'avortament Data de publicació: dijous 16 de febrer del 2023, 14:13 Localització: Madrid Autor: Congrés dels Diputats

 

 

Maria Garcia

|Dimecres, 13 de setembre de 2023

 

 

A partir de la setmana que ve, els diputats i diputades del Congrés ja podran expressar-se en català, basc i gallec sense arriscar-se a ser expulsats de la cambra baixa o ser amonestats. La Mesa del Congrés ha desestimat l’informe dels lletrats en el qual asseguraven que la reforma del reglament per incloure les llengües cooficials no era viable, i aquest dimecres, a proposta de la presidenta Francina Armengol, aprovarà un acord perquè el català, l’aranès, el basc i el gallec es puguin utilitzar a partir del ple de la setmana que ve, entre els dies 19 i 21 de setembre, segons ha pogut saber l’ACN.

 

La tramitació de la proposició de llei de reforma del reglament signada pel PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i BNG, i acordada amb Junts, ja té llum verda. Amb tot, però, la reforma del Reglament que regula

La resolució del TC fractura el Congrés i encén les alarmes de la Moncloa

 

 

ESPANYA

 

 

La dreta celebra la històrica decisió de frenar la tramitació de la reforma judicial com una victòria de la democràcia

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé al Congrés / Europa Press

 

Xavi Fernández de Castro
20/12/2022 07:54 

 

 

La decisió del Tribunal Constitucional de suspendre cautelarment la tramitació de la reforma judicial impulsada pel govern espanyol per canviar el sistema d’elecció dels magistrats del TC ha provocat un terratrèmol al Congrés dels Diputats i ha encès totes les alarmes de la Moncloa. Mentre el PSOE i Podemos rebien la notícia amb una barreja d’estupefacció i indignació, els partits de la dreta han celebrat la resolució del TC com una victòria de la democràcia i ja han avisat que recorreran a la via judicial sempre que els faci falti per “atura l’assalt de Sánchez”.

 

Després de gairebé una setmana de dubtes i debats interns, el Tribunal Constitucional ha optat per la confrontació directa amb el govern de Pedro Sánchez i la majoria progressista del Congrés dels Diputats. La votació, a última hora de la nit, es va resoldre amb un ajustat 6 a 5 després que el sector conservador fes valdre la seva majoria. Hores abans el mateix TC havia rebutjat les peticions de recusació que el PSOE i Podemos havien fet contra el president del tribunal, Pedro González-Trevijano, i Antonio Narvaéz, que d’haver-se inhibit haurien canviat la relació de forces.

D’aquesta manera, el ple del TC ha pres una decisió històrica i de conseqüències incertes com és aturar la deliberació i la votació al Senat de les dues disposicions finals de la modificació el Codi Penal, que canviaven el sistema de votació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el funcionament del mateix TC. El secretari del ple de l’alt tribunal ja ha notificat la resolució al Senat i, malgrat que l’escrit no incorpora cap advertència al president de la cambra alta, Andrés Gil, perquè aturi la tramitació de les dues esmenes, aquest ja ha anunciat que acata la decisió.

La Moncloa s’indigna, però descarta desobeir el Tribunal Constitucional

El PSOE amb la dreta tomben l'ús del català, l'euskera i el gallec al Congrés

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

La proposta estava impulsada per Podemos i els partits independentistes per defensar l'ús de les llengües cooficials 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 23 de juny de 2022. 14:14
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

 

 

El vot en contra del PSOE, PP, Vox i Ciutadans ha tombat definitivament aquest dijous en el Congrés dels Diputats una proposta de reforma del reglament que va ser registrada per tres grups parlamentaris perquè es permetés l'ús de les llengües cooficials de l'estat, és a dir, català, gallec i euskera, per intervenir i presentar documents a les sessions del Ple i altres òrgans del Parlament. En el Ple d'aquest dimarts al Congrés, Podemos i tots els partits independentistes, però finalment s'ha resolt amb 71 vots a favor, 268 en contra i 2 abstencions. L'euskera, el català i el gallec si es poden utilitzar en determinades intervencions, com les mocions i els escrits, del Senat, però, en canvi, mai s'ha aprovat el seu ús al Congrés, on només es pot utilitzar per fer breus cites durant un parlament. En una declaració conjunta, ERC, PNB, EH Bildu, En Comú Podem, Junts, PdeCat, CUP, BNG i Compromís van considerar aquest dimarts que el Congrés és "un clar exponent de la situació de privilegi per al castellà en l'Estat".

 

Proposició de reforma del reglament

El CNI admet haver espiat Aragonès i l'entorn de Puigdemont amb autorització

 

 

ESPIONATGE

 

 

Paz Esteban aporta les autoritzacions del Tribunal Suprem de només una vintena dels espiats 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 5 de maig de 2022. 12:54
Actualitzat: Dijous, 5 de maig de 2022. 15:00
Temps de lectura: 3 minuts  

 

El Centre Nacional d'Intel·ligència va espiar l'independentisme català, però ho va fer amb una autorització judicial del Tribunal Suprem. Segons fonts parlamentàries, aquesta és la versió que ha donat avui la directora del CNI a la comissió de secrets oficials. Això sí, Paz Esteban ha rebaixat la llista a només 18 dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Pere Aragonès i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo. Es troba molt lluny de la la llista de 65 de polítics, activistes, advocats i periodistes catalans i bascos que Citizen Lab ha acreditat que tenien el telèfon infectat amb el programa Pegasus. I queden moltes incògnites en l'aire: qui va espiar la resta d'independentistes? I el president espanyol Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles? El PSOE i la dreta n'han sortit molt satisfets; tot el contrari de l'independentisme.

 

La compareixença a porta tancada ha començat a les nou del matí i ha durat més de tres hores, amb presència de dos dels espiats amb Pegasus: els diputats Míriam Nogueras, de Junts, i Albert Botran, de la CUP. Abans s'ha procurat que els portaveus dels diferents partits deixessin els mòbils en guixetes i s'ha fet un

Així és la llei d’amnistia que l’independentisme ha portat avui al Congrés

 

 

LLEI D'AMNISTIA

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 16 de març de 2021. 10:39
Actualitzat Dimarts, 16 de març de 2021. 12:22

 

 

 

 

La llei d’amnistia per als presos i represaliats polítics ja ha arribat al Congrés dels Diputats. Els grups d’ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT i la CUP l’han registrat conjuntament aquest dimarts a les Corts espanyoles, acompanyats per la societat civil. La norma, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, consta de sis articles i una disposició addicional. També es fixa en la situació dels exiliats. Els impulsors situat la proposició de llei com el "punt de partida". Formacions com el PNB o Compromís ja han avançat el seu suport. En canvi, el PSOE ja ha anticipat el seu vot en contra fins i tot abans que es registrés.

 

El primer article en deixa clar l’abast: “Queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei". I delimita: "S'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya". Posen el focus tant en la consulta del 9-N del 2014 com en el referèndum de l’1-O del 2017.

 

 

 

 

 

 

Aquest primer article, el més extens, assenyala que hi queden compresos els delictes de