Unió Europea
Suècia al·ludeix al cost de la proposta i a l’excessiva rapidesa amb la qual s’està tramitant la iniciativa
D’esquerra a dreta els eurodiputats catalans Toni Comín, Carles Puigdemont i Diana Riba ACN. |
Unió Europea
D’esquerra a dreta els eurodiputats catalans Toni Comín, Carles Puigdemont i Diana Riba ACN. |
J. Guillamon - barcelona
13 setembre 2023 19.05 h
El govern suec no està segur de la conveniència que el català, el basc i el gallec siguin oficials a la Unió Europea, com proposa l’Executiu espanyol, si bé encara no ha pres una postura definitiva.
En un document emès per la cancelleria del govern de dreta que encapçala el conservador Ulf Kristersson de cara a la reunió del pròxim dia 19 del Consell d’Assumptes Generals de la UE, es parla de “dubtes” davant una possible reforma del reglament número 1, que recull els idiomes oficials de la UE.
“El govern considera que es necessita una anàlisi de les conseqüències pel que fa a la influència de la
|
A partir de la setmana que ve, els diputats i diputades del Congrés ja podran expressar-se en català, basc i gallec sense arriscar-se a ser expulsats de la cambra baixa o ser amonestats. La Mesa del Congrés ha desestimat l’informe dels lletrats en el qual asseguraven que la reforma del reglament per incloure les llengües cooficials no era viable, i aquest dimecres, a proposta de la presidenta Francina Armengol, aprovarà un acord perquè el català, l’aranès, el basc i el gallec es puguin utilitzar a partir del ple de la setmana que ve, entre els dies 19 i 21 de setembre, segons ha pogut saber l’ACN.
La tramitació de la proposició de llei de reforma del reglament signada pel PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i BNG, i acordada amb Junts, ja té llum verda. Amb tot, però, la reforma del Reglament que regula
LLENGUA CATALANA
Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 23 de juny de 2022. 14:14
Temps de lectura: 2 minuts
El vot en contra del PSOE, PP, Vox i Ciutadans ha tombat definitivament aquest dijous en el Congrés dels Diputats una proposta de reforma del reglament que va ser registrada per tres grups parlamentaris perquè es permetés l'ús de les llengües cooficials de l'estat, és a dir, català, gallec i euskera, per intervenir i presentar documents a les sessions del Ple i altres òrgans del Parlament. En el Ple d'aquest dimarts al Congrés, Podemos i tots els partits independentistes, però finalment s'ha resolt amb 71 vots a favor, 268 en contra i 2 abstencions. L'euskera, el català i el gallec si es poden utilitzar en determinades intervencions, com les mocions i els escrits, del Senat, però, en canvi, mai s'ha aprovat el seu ús al Congrés, on només es pot utilitzar per fer breus cites durant un parlament. En una declaració conjunta, ERC, PNB, EH Bildu, En Comú Podem, Junts, PdeCat, CUP, BNG i Compromís van considerar aquest dimarts que el Congrés és "un clar exponent de la situació de privilegi per al castellà en l'Estat".