El Centre Nacional d'Intel·ligència va espiar l'independentisme català, però ho va fer amb una autorització judicial del Tribunal Suprem. Segons fonts parlamentàries, aquesta és la versió que ha donat avui la directora del CNI a la comissió de secrets oficials. Això sí, Paz Esteban ha rebaixat la llista a només 18 dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Pere Aragonès i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo. Es troba molt lluny de la la llista de 65 de polítics, activistes, advocats i periodistes catalans i bascos que Citizen Lab ha acreditat que tenien el telèfon infectat amb el programa Pegasus. I queden moltes incògnites en l'aire: qui va espiar la resta d'independentistes? I el president espanyol Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles? El PSOE i la dreta n'han sortit molt satisfets; tot el contrari de l'independentisme.

 

La compareixença a porta tancada ha començat a les nou del matí i ha durat més de tres hores, amb presència de dos dels espiats amb Pegasus: els diputats Míriam Nogueras, de Junts, i Albert Botran, de la CUP. Abans s'ha procurat que els portaveus dels diferents partits deixessin els mòbils en guixetes i s'ha fet un

escombratge electrònic, per a evitar enregistraments. Només se'ls ha permès tenir paper i bolígraf.

 

Segons diversos dels portaveus presents a la comissió de secrets oficials, bona part de la compareixença s'ha centrat pràcticament en el CatalanGate, l'espionatge a l'independentisme, i no tant en la infecció dels telèfons de Pedro Sánchez i Margarita Robles. I la directora del CNI ha acudit al Congrés dels Diputats amb documentació --les autoritzacions judicials per a l'espionatge del magistrat Pablo Lucas-- que els diputats han pogut consultar. D'aquesta vintena de persones en formen part el president Aragonès i l'entorn de Puigdemont, però també persones sense projecció pública. La motivació seria el seu vincle amb l'independentisme i amb el moviment Tsunami Democràtic durant les protestes posteriors a la sentències del procés.

 

Durant la compareixença, segons les fonts parlamentàries, no s'ha aclarit si es va fer servir el programari Pegasus. Tampoc el que té a veure amb la resta d'espiats, recollits en l'informe de CitizenLab. El CNI treballaria en dues hipòtesis: un país estranger o "elements incontrolats" de l'Estat, sempre segons fonts parlamentàries.

 

La directora del CNI és la principal assenyalada en l’escàndol d’espionatge polític. Ho és per l’independentisme, que veu les urpes dels serveis d’intel·ligències espanyols darrere del CatalanGate. Però també està en el punt de mira per l’enorme bretxa de seguretat que va permetre extreure gairebé tres GB de dades dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles. La mateixa Robles va evitar ahir garantir la seva continuïtat en el càrrec, com també han fet altres ministres.

 

Sense aclariments de Robles

El govern espanyol es remetia a les compareixences de Margarita Robles i Paz Esteban per aportar "transparència" al CatalanGate. Però aquest exercici de "transparència" no va arribar en el cas de Robles. A la comissió de Defensa, la ministra Robles no va aclarir cap extrem sobre el cas Pegasus, emparant-se en la llei de secrets oficials. Al contrari, la dirigent socialista va dedicar-se a rebatre les crítiques dels independentistes amb atacs per fer "insinuacions sense proves". I fins i tot, lluny de retractar-se, va tornar a justificar l'espionatge, com ja va fer la setmana passada a la sessió de control del Congrés, argumentant "situacions de violència per a les persones" en les protestes posteriors a la sentència del procés.

 

L'independentisme no en té prou

Els partits independentistes ja han expressat durant els últims dies que no n'hi havia prou amb una compareixença de la directora del CNI a porta tancada i amb prohibició de comunicar-ne el contingut. Així ha quedat clar també a la sortida de la comissió de secrets oficials. Gabriel Rufián, Míriam Nogueras i Albert Botran han reclamat una comissió d'investigació al Congrés, que hi hagi cessaments o dimissions i que es desclassiqui la informació compartida avui per Paz Esteban. Unidas Podemos s'ha sumat a aquests reclams, mentre el PSOE ha intentat donar carpetada al CatalanGate.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/cni-espiat-independentisme-aval-judicial_752346_102.html