Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?

 

 

OPINIÓ 

 

 

Amb el text definitiu de la llei d'amnistia Llarena podria fer un moviment d'obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no permetria

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

07.03.2024 - 15:03

Actualització: 07.03.2024 - 16:54

 

 

 

L’acord definitiu sobre la llei d’amnistia a què ha arribat ERC, Junts i el PSOE ha tornat a desfermar una certa psicosi en la premsa de Madrid sobre la possibilitat d’un retorn immediat del president Carles Puigdemont després de més de sis anys d’exili. És una especulació recurrent, però ara es fa amb una carta damunt la taula que ja es pot considerar que és definitiva: el text de la llei d’amnistia ja no canviarà més. I és un factor (no pas l’únic) molt important perquè Puigdemont pugui tornar de l’exili. I si ara mateix no ho pot fer, malgrat tenir la condició d’eurodiputat, és perquè continua vigent una ordre de detenció a l’estat espanyol contra ell dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa contra el Primer d’Octubre. És una ordre de detenció que ara mateix és vinculada al delicte de malversació, que pot implicar fins a dotze anys de presó, després de la desaparició de la sedició del codi penal espanyol. L’amnistia, tan bon punt entri en vigor previsiblement a final de maig, obligarà Llarena a alçar aquesta ordre de detenció i a arxivar el procediment penal al Suprem. El text de la llei acota molt el marge de maniobra amb què el jutge pugui voler esquivar la llei i mantenir l’ordre de detenció. Però no l’acota del tot, i Llarena podria fer un moviment d’obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no li permetria.

 

Què hauria de passar? Retorn possible aquest estiu

Sánchez accepta modificar la llei d’amnistia per donar “més garanties” a Puigdemont

 

 

Confia que l'acord serà imminent  

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa Data de publicació: dimecres 27 de desembre del 2023, 15:14 Localització: Madrid Autor: Moncloa

Redacció

Dimecres, 6 de març de 2024

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha acceptat fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili Carles Puigdemont, ara que el Tribunal Suprem instruirà la seva causa del Tsunami Democràtic. Ha estat el mateix Sánchez qui, en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial a Brasil i Xile, ha manifestat aquesta intenció, fet que ha sorprès, ja que la primera vegada la norma no va tirar endavant perquè el PSOE s’havia negat a incloure les esmenes que reclamava Junts.

La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes, perquè no incloïa les esmenes que havien presentat. Els independentistes insisteixen que les

Junts completa un gir copernicà de quatre mesos que exaspera Esquerra. Per Josep Casulleras Nualart

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

Què passarà si ningú no es mou quan acabi la nova tramitació en comissió i la llei d'amnistia torni al ple del congrés espanyol?

 

 

 

 

 

 

Josep Casullera Nualart

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

“N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes no serà tot igual?”, demanava Pilar Vallugera, diputada d’ERC al congrés espanyol, als diputats de Junts que eren a punt de votar “no” a la llei d’amnistia. Ahir es va fer ben visible la línia de ruptura entre les dues forces independentistes a Madrid sobre els límits de la negociació amb el PSOE. Perquè després d’haver anat força de bracet aquests darrers mesos en la negociació per a millorar el text d’una llei que presentava unes grans vies d’aigua, en el moment decisiu les estratègies han tornat a diferir. El “no” de Junts a una amnistia que encara exclou els investigats per delictes de terrorisme i traïció fa que el text torni a la Comissió de Justícia del congrés i força els socialistes a continuar negociant durant dues setmanes abans no torni al ple per a ser votada de nou.

Junts completa d’aquesta manera un gran tomb de quatre mesos, del novembre ençà, quan el secretari general, Jordi Turull, afirmava que la proposició de llei entrada a registre al congrés estava bé i que no caldria fer-hi cap esmena, fins a la votació d’ahir, en què els set diputats del grup es van oposar a la llei després d’una fase llarga i feixuga de negociació d’esmenes que no ha estat satisfactòria. Amb aquesta decisió

El Congrés certifica el veto a la llei d’amnistia: no es pot ni debatre

 

 

CONGRÉS DELS DIPUTATS

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 11 de maig de 2021. 12:51
Actualitzat Dimarts, 11 de maig de 2021. 13:25

 

 

 

 

Segon cop que la Mesa del Congrés dels Diputats veu la llei d’amnistia per als presos, exiliats i represaliats independentistes. I segon cop de porta de l’òrgan de govern de la cambra baixa. Aquest dimarts, la Mesa ha certificat el seu veto a la iniciativa, que ni tan sols és admesa a tràmit i encara menys serà debatuda pels diputats. Un cop més, el PSOE, el PP i l’extrema dreta de Vox han tornat a unir els seus vots per tombar la petició de reconsideració que havien registrat els partits independentistes. Els membres d’Unidas Podemos han tornat a quedar-se sols. Ara només queda la via del dret de petició, que tampoc sembla que hagi de prosperar.

 

Els primers a lamentar la decisió han estat els partits independentistes. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha lamentat que la Mesa del Congrés s’ha convertit en un “Tribunal Constitucional bis”, i ha avisat que ara els vetats són els independentistes però que en un futur no tan llunyà ho podrà ser l’esquerra espanyola, com s’ha vist en altres casos. Des de

Així és la llei d’amnistia que l’independentisme ha portat avui al Congrés

 

 

LLEI D'AMNISTIA

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 16 de març de 2021. 10:39
Actualitzat Dimarts, 16 de març de 2021. 12:22

 

 

 

 

La llei d’amnistia per als presos i represaliats polítics ja ha arribat al Congrés dels Diputats. Els grups d’ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT i la CUP l’han registrat conjuntament aquest dimarts a les Corts espanyoles, acompanyats per la societat civil. La norma, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, consta de sis articles i una disposició addicional. També es fixa en la situació dels exiliats. Els impulsors situat la proposició de llei com el "punt de partida". Formacions com el PNB o Compromís ja han avançat el seu suport. En canvi, el PSOE ja ha anticipat el seu vot en contra fins i tot abans que es registrés.

 

El primer article en deixa clar l’abast: “Queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei". I delimita: "S'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya". Posen el focus tant en la consulta del 9-N del 2014 com en el referèndum de l’1-O del 2017.

 

 

 

 

 

 

Aquest primer article, el més extens, assenyala que hi queden compresos els delictes de