Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?

 

 

OPINIÓ 

 

 

Amb el text definitiu de la llei d'amnistia Llarena podria fer un moviment d'obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no permetria

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

07.03.2024 - 15:03

Actualització: 07.03.2024 - 16:54

 

 

 

L’acord definitiu sobre la llei d’amnistia a què ha arribat ERC, Junts i el PSOE ha tornat a desfermar una certa psicosi en la premsa de Madrid sobre la possibilitat d’un retorn immediat del president Carles Puigdemont després de més de sis anys d’exili. És una especulació recurrent, però ara es fa amb una carta damunt la taula que ja es pot considerar que és definitiva: el text de la llei d’amnistia ja no canviarà més. I és un factor (no pas l’únic) molt important perquè Puigdemont pugui tornar de l’exili. I si ara mateix no ho pot fer, malgrat tenir la condició d’eurodiputat, és perquè continua vigent una ordre de detenció a l’estat espanyol contra ell dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa contra el Primer d’Octubre. És una ordre de detenció que ara mateix és vinculada al delicte de malversació, que pot implicar fins a dotze anys de presó, després de la desaparició de la sedició del codi penal espanyol. L’amnistia, tan bon punt entri en vigor previsiblement a final de maig, obligarà Llarena a alçar aquesta ordre de detenció i a arxivar el procediment penal al Suprem. El text de la llei acota molt el marge de maniobra amb què el jutge pugui voler esquivar la llei i mantenir l’ordre de detenció. Però no l’acota del tot, i Llarena podria fer un moviment d’obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no li permetria.

 

Què hauria de passar? Retorn possible aquest estiu

Una causa tapada a Luxemburg té les claus jurídiques del retorn de Puigdemont

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

El futur dels eurodiputats exiliats es decideix en dues vistes importants aquest mes al Tribunal General de la Unió Europea

 

 

 

 

 

 

JOSEP CASULLERAS NUALART

30.10.2022 - 21:40

 

 

Quan Clara Ponsatí va travessar el coll de Banyuls abans-d’ahir i va entrar en territori administrativament de l’estat espanyol per primera vegada d’ençà de la seva sortida a l’exili, va assumir un cert risc. Per més que fos durant trenta minuts i havent travessat poques desenes de metres frontera. Perquè per més que Ponsatí és eurodiputada i té la immunitat recuperada de manera cautelar d’ençà del mes de maig per ordre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Tribunal Suprem espanyol manté activa l’ordre de detenció espanyola contra ella, contra Carles Puigdemont i Toni Comín (també contra Lluís Puig i contra Marta Rovira, exiliats a Bèlgica i a Suïssa, respectivament). Però el cas dels eurodiputats és singular, perquè les immunitats que tenen reconegudes haurien de permetre que poguessin tornar a casa sense cap risc. Però no és així, i aquest mes de novembre hi ha dues sessions al Tribunal de Luxemburg, el 24 i el 25 de novembre, que poden ser cabdals perquè els eurodiputats exiliats recuperin plenament les seves immunitats: les que els van ser retirades pel controvertit suplicatori aprovat pel Parlament Europeu, i la que Pablo Llarena sempre va fer veure que no tenien, la que els protegiria dins l’estat espanyol i els obriria de bat a bat la porta d’un possible retorn.

 

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) –la primera instància judicial del Tribunal de Luxemburg– ha convocat la vista oral de dos procediments judicials diferents, aquells dos dies, però força relacionats entre si. D’una banda, la demanda que van presentar Puigdemont i Comín al TGUE quan a final del 2019, i abans de la sentència sobre Junqueras que els va acabar obrint la porta de l’Eurocambra, el president

Laporta demana l’amnistia dels presos polítics i el retorn dels exiliats

 

 

BARÇA

 

 

Ha enviat un missatge emotiu i ha celebrat l'indult com a mesura alternativa: "Benvingut sigui"

 

 

Laporta, a l'Assemblea de Compromissaris | FC Barcelona

 

 

 

Redacció  

Juny 21, 2021 4:47 pm

 

 

Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, ha conclòs l’Assemblea de Compromissaris amb un missatge per als presos polítics. Ha desitjat que la seva situació “com més aviat millor”, per “poder tenir-los tots a casa i que puguin venir a l’estadi a viure els èxits del Barça”. Laporta ha celebrat que se’ls pugui indultar, “benvingut sigui”, ha dit, però ha manifestat que “ho voldríem en forma d’amnistia”.

 

El president blaugrana s’ha emocionat a l’hora de parlar dels presos i ha fet extensible el seu missatge “als qui estan a l’exili”. Ha assegurat que cap d’ells “mereix aquesta situació”. Ha demanat al govern espanyol que sigui “comprensiu” i que actuï amb “respecte i