LLEI D'AMNISTIA
Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 16 de març de 2021. 10:39
Actualitzat Dimarts, 16 de març de 2021. 12:22
La llei d’amnistia per als presos i represaliats polítics ja ha arribat al Congrés dels Diputats. Els grups d’ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT i la CUP l’han registrat conjuntament aquest dimarts a les Corts espanyoles, acompanyats per la societat civil. La norma, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, consta de sis articles i una disposició addicional. També es fixa en la situació dels exiliats. Els impulsors situat la proposició de llei com el "punt de partida". Formacions com el PNB o Compromís ja han avançat el seu suport. En canvi, el PSOE ja ha anticipat el seu vot en contra fins i tot abans que es registrés.
El primer article en deixa clar l’abast: “Queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei". I delimita: "S'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya". Posen el focus tant en la consulta del 9-N del 2014 com en el referèndum de l’1-O del 2017.
Aquest primer article, el més extens, assenyala que hi queden compresos els delictes de
rebel·lió i sedició, els d’ordre públic, els de prevaricació, falsedat, malversació, desobediència o revelació de secret, i els “actes d’expressió i opinió” a través de diverses plataformes. En canvi, en queden fora els policies encausats per la repressió policial.
També estableix que "els beneficiaris d'aquesta llei no podran en el futur ser interrogats, investigats, citats a comparèixer, ser detinguts, retinguts, processats o interrogats de cap manera pels fets inclosos en aquesta amnistia". Els procediments encara no conclosos o sense una resolució definitiva "s'arxivaran sense més tràmits".
L’article segon estableix els “efectes i beneficis” d’aquesta llei d’amnistia, com ara la posada en llibertat immediata dels beneficiats així com la desactivació de les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció. També posaria fi a totes les investigacions i procediments judicials inicials, inclosos processos d’extradició. També es garantiria la “reintegració en la plenitud dels seus drets actius i passius dels funcionaris sancionats”, l’eliminació d’antecedents penals i la devolució de les fiances, sancions o multes de caràcter econòmic.
Finalment, l’article cinquè estableix que “les accions per al reconeixement dels drets establerts en aquesta llei seran imprescriptibles”. Pel que fa als efectes econòmics, “estaran subjectes a les diferents normes de prescripció de l’ordenament jurídic”.
“Exercici de drets polítics”
En l’exposició de motius de la llei d’amnistia, els impulsors sostenen que “en una societat democràtica, el lliure exercici dels drets polítics no hauria de tenir com a resposta el camí de la justícia penal”. I afegeixen en aquest sentit: "Es tracta de drets i llibertats fonamentals que no només garanteixen l'expressió de la voluntat dels ciutadans individualment i en conjunt, sinó que també es configuren com els mecanismes bàsics amb els quals s'ha de canalitzar democràticament la dissidència i la resolució de conflictes polítics”. Recorden els precedents de les amnisties de 1936 i 1977 a Espanya, però també d’europees, com a França en el procés de descolonització d'Algèria.
El text recorda com en aquests moments “hi ha més de 3.200 persones que han estat o continuen acusades d’un delicte que deriva de la participació en actes relacionats amb el 9N, el referèndum de 2017 o les mobilitzacions i protestes ciutadanes de resposta a la repressió”. Aquest procés judicial s’ha convertit en “una autèntica causa general contra l’independentisme que aplica el dret penal de l’enemic”. Per això, conclouen, “cal recuperar com a prioritat el camí polític per a la resolució de conflictes de caràcter polític”.
Una qüestió de voluntat política
Com tots els partits independentistes, les entitats també han defensat que es tracta d'una qüestió de "voluntat política" per resoldre el conflicte polític català. Des de les portes del Congrés, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha destacat que és un "pas important" que hauria de permetre "girar full". Preguntat per la posició del PSOE, ha desitjat que "tant de bo ho faci". En la mateixa línia han anat els grups parlamentaris. Montse Bassa (ERC) ha avisat que rebutjar aquesta llei d'amnistia és "mantenir la injustícia i la venjança" i "voler negociar amb ostatges". Míriam Nogueras (JxCat) ha lamentat com La Moncloa encara no ha posat cap alternativa damunt la taula. Ferran Bel (PDeCAT) ha defensat que l'amnistia és la "solució òptima". I Mireia Vehí (CUP) ha recordat que el PSOE té la pilota a la seva teulada.
Porta tancada del PSOE i dubtes de Podemos
Malgrat tot, abans ni tan sols que arribés a les Corts espanyoles, el PSOE ja hi va tancar la porta. Ho va fer ahir el secretari d’organització i ministre José Luis Ábalos, que va reiterar la seva posició "en contra de la figura de l’amnistia”, pel seu caràcter genèric. Com a molt, hi ha “casos particulars” que es poden resoldre amb la legalitat, com per exemple els indults. Malgrat això, aquesta via continua congelada per La Moncloa, encara que hagi passat el 14-F.
A Unidas Podemos hi ha dubtes. Jaume Asens ha afirmat que no hi votaran en contra, però tampoc ha garantit que hi votin a favor. Ha avisat que "està abocada al fracàs": "Sempre hem dit que les tres vies que es posen sobre la taula per alliberar els presos són legítimes, però probablement el Suprem tombaria una proposta d'amnistia. No volem generar falses expectatives que després generin frustració. Per això, apostem per la reforma del Codi Penal i els indults".
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.elnacional.cat/ca/politica/llei-amnistia-independentisme-congres_592209_102.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada