Investidura: un reconeixement nacional de Catalunya podria diluir el règim del 78? per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

En les negociacions per a la investidura sembla que s'ha escolat una altra qüestió: alguna forma de reconeixement oficial per part d'Espanya de la minoria nacional catalana. Jurídicament, seria molt important, però també políticament podria marcar un abans i un després

 

 

Carles Puigdemont amb Yolanda Díaz i Jaume Asens a Brussel·les (fotografia: Olivier Matthys).

 

 

 

Vicent Partal

22.10.2023 - 19:34

Actualització: 22.10.2023 - 21:40

 

 

Els possibles pactes sobre la investidura de Pedro Sánchez han desaparegut gairebé del radar informatiu. L’actualitat, sobretot la guerra de Gaza, se’ls ha enduts, tot i que també hi té molt a veure la discreció amb què es negocien i la dificultat òbvia que impliquen.

Segons allò que m’arriba, hi ha un acord pràcticament total sobre la llei d’amnistia –solament manca el relat per a vendre-la. Javier Pérez Royo, en l’entrevista que publicàvem l’altre dia, ho explicava taxativament: “Ara mateix, l’amnistia no és una opció per al president del govern en funcions. L’amnistia és una necessitat. [Sánchez] No pot decidir si hi haurà llei d’amnistia o no. N’hi ha d’haver necessàriament.” Si arriba ja en veurem els detalls i els comentarem, però ara com ara sembla que és un requisit que les parts consideren superat.

On sembla més encallada la cosa, en la negociació amb Junts, és en l’apartat del relator i del reconeixement de “alguna cosa” que situe nacionalment Catalunya en un altre nivell. I, evidentment,

El 40% que ens en volem anar

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si el 40% dels francesos o alemanys o nord-americans, el 40%, eh?, volguessin deixar de ser francesos o alemanys o nord-americans, seria una notícia espectacular"

 

 

 

 

Joan Rovira
12/03/2023 21:16

 

 

 

La darrera enquesta del CEO de la Generalitat situa, estadísticament parlant, unes quantes coses, força reveladores, que els darrers dies ja s’han intentat grapejar i manipular amb entusiasme patriòtic hispà, digne d’un copet a l’espatlla per part del monarca. 4 de cada 10 catalans, el 40%, no suportem més ser súbdits del regne de Castella. Dos de cada 10 catalans, el 19%, no suporten figurar com a catalans a les estadístiques, perquè no se’n senten en absolut.

 

S’hi poden donar tantes voltes com es vulgui, a aquestes dades. Barrejar-les, creuar-les, matisar-les, extrapolar-les… Les enquestes no són cap veritat absoluta, només un

Quan els EUA van obrir una porta al reconeixement de Catalunya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Departament d’Estat va dir que treballaria “amb el govern o entitat que sortís del referèndum” en un estira-i-arronsa diplomàtic que va fer anar de corcoll la Moncloa 

 

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

26.09.2022 - 21:40

Actualització: 26.09.2022 - 21:46

 

 

Faltaven dues setmanes perquè Mariano Rajoy es reunís a la Casa Blanca amb Donald Trump, poc abans del referèndum del Primer d’Octubre. La maquinària diplomàtica espanyola ja s’havia posat en funcionament feia temps per mirar de tallar qualsevol suport internacional que pogués rebre una Catalunya independent. Però el 13 de setembre de 2017, ara fa cinc anys, les declaracions que va fer la portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units, Heather Nauert, sobre el referèndum convocat pel govern de Catalunya van ser sorprenents. Perquè va sortir de la fórmula habitual i previsible de l’afer intern espanyol o de suport al govern espanyol i va introduir una frase determinant: que els EUA es comprometien a treballar “amb el govern o entitat que sortís del referèndum”.

 

En un moment de la conferència de premsa, el qui aleshores era corresponsal de RAC-1 als EUA, Gustau Alegret, va demanar a Nauert: “Quan el president Trump va anar a Escòcia va dir que era favorable al referèndum. Aquest primer d’octubre el poble de Catalunya en farà un. El govern de Catalunya impulsa aquest referèndum. El govern dels EUA n’acceptarà el resultat?” I la resposta textual de Nauert fou:

ICV i Equo van pressionar contra la moció dels Verds francesos que reconeix el dret a la independència de Catalunya

 

 

MÓN - FRANÇA

 

 

Ho explica a VilaWeb Nicolas Berjoan, un dels impulsors de la moció, presentada per la militància catalana del partit, i aprovada per Europa Ecologia-els Verds  

 

Fotografia: Radio Arrels

Per: Arnau Lleonart Fernàndez

31.03.2021  01:50

 

 

El principal partit ecologista francès, l’Europa Ecologia-els Verds (EELV, per les sigles en francès) ha aprovat aquest cap de setmana una moció al seu consell federal en què denuncia la repressió espanyola contra la minoria nacional catalana i accepta la creació d’una “Catalunya independent i republicana en la Unió Europea, si aquesta és la voluntat de la majoria dels catalans”. La moció, proposada per representants del partit nord-català, occità i basc, és un avenç important en la internacionalització del conflicte català per la dimensió del partit que l’adopta, que ha obtingut triomfs importants a les darreres eleccions de l’estat francès. A les europees del 2019, va ser la tercera força votada, i a les municipals del 2019-2020 va aconseguir les batllies de Marsella, Estrasburg, Bordeu, Lió, Tours, Besançon, Poitiers i Annecy. L’EELV forma part del Partit Verd Europeu i és aliat d’Iniciativa per Catalunya els Verds i Equo, partits amb els quals, segons que explica el secretari departamental d’EELV Pays Catalan i impulsor de la moció Nicolas Berjoan, l’EELV ha xocat pel contingut de la moció.

 

—Com canvia la posició d’EELV sobre l’autodeterminació de Catalunya arran d’haver aprovat la moció?