POLÍTICA - TRIBUNALS
La querella de Julio Pachecho acaba amb la possibilitat d'acabar amb la impunitat dels policies de Franco
 |
| Un espai de la memòria dedicat a la repressió franquista/Memorial Democràtic |
Quico Sallés
10/09/2024
Era l’únic cas de tortures durant el franquisme que va poder declarar davant una jutgessa a Espanya i ja ha estat arxivat. D’aquesta manera, una de les poquíssimes escletxes obertes per poder seure a la banqueta dels acusats torturadors del franquisme ha anat a parar a la paperera de la història. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid ha tancat al procés penal interposat per Julio Pacheco Yepes després d’haver estat torturat l’agost de 1975. Un arxivament que fa oblidar tota esperança en l’aplicació de la justícia històrica contra els responsables policials del franquisme, tot d’acord amb una resolució del Tribunal Constitucional i la seva interpretació de la llei de Memòria Històrica.
Segons ha informat Irídia, una entitat defensora dels Drets Humans que ha participat en l’impuls de la querella, la jutgessa va prendre declaració al querellant i la testimoni Rosa María García Alcón el 15 de setembre de 2023. Una citació que es pot definir com un fet de gran excepcionalitat en ser la primera vegada que víctimes del franquisme
declaraven als jutjats espanyols. De fet, després de sis anys de lluita als jutjats espanyols i més d’un centenar de querelles presentades denunciant crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista, lade Julio Pacheco va ser l’única en què després de ser admesa a tràmit, es va citar els querellats en qualitat d’investigats i es va prendre declaració.
El Constitucional, l’excusa
La
resolució d’arxivament es fonamenta en la prescripció dels fets. Tot
plegat, arran del contingut de la interlocutòria 57/2024 dictada pel Ple
del Tribunal Constitucional. En aquesta resolució, es tancava la via
judicial als jutjats espanyols d’una altra querella per delictes de
tortura
durant la dictadura franquista, presentada per Francisco
Ventura Losada. L’argumentari dels magistrats és que la vigent Llei de
Memòria Democràtica “no substitueix el TC en la interpretació
dels drets fonamentals i que el seu articulat és insuficient i no
habilita per investigar els crims franquistes”.
Una interpretació per la qual les entitats memorialístiques posen el crit al cel. Així, Irídia, Ceaqua, Amnistia Internacional i Sira carreguen contra un text legal que veuen insuficient per acabar amb “la impunitat dels crims del franquisme”. “Totes les querelles presentades amb posterioritat a l’entrada en vigor de la norma esmentada han estat inadmeses i/o arxivades”, emfatitzen les entitats. Per això reclamen la derogació de la llei d’Amnistia i la introducció al Codi Penal del principi de legalitat des d’una perspectiva del Dret Internacional garantint que els crims internacionals comesos a l’Estat espanyol abans de la seva tipificació a la normativa interna puguin ser investigats i enjudiciats. Així mateix que es retoqui la definició de “tortura i desaparició”. “Seguirem lluitant per trencar el mur d’impunitat i que s’investiguin i enjudiciïn els crims contra la humanitat comesos durant el franquisme”, avisen les quatre entitats. .
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada