Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lituània. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lituània. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de setembre del 2015

Qui va a favor del reconeixement diplomàtic de Catalunya i qui hi va en contra?

Dilluns  14.09.2015  02:39







Una de les sorpreses polítiques d’aquestes darreres setmanes ha estat la proliferació de gests de comprensió o interès d’alguns països per la situació de Catalunya. Els parlaments de Dinamarca, Irlanda, l’Uruguai, el Paraguai i els Estats Units han fet reunions oficials amb el govern català per informar-se sobre la independència o fins i tot han fet mocions de suport al procés d’independència.

S’ha sabut també que el govern de Lituània havia inclòs en la seua enquesta ‘òmnibus’ la pregunta sobre què hauria de fer el país en cas d’independència de Catalunya i hi ha hagut encara unes declaracions molt clares també d’un dels membres de la Congregació per la Doctrina de la Fe, el principal tribunal del Vaticà.

L’estat espanyol fa mesos que insisteix a dir que ningú no farà cas d’una Catalunya independent i que la qüestió catalana és un afer intern en què no entrarà ningú. Però la realitat ho desmenteix. Aquesta setmana mateix podria haver-hi nous gests internacionals, gests que el govern espanyol observa amb aprensió perquè ja no els pot aturar. Evidentment, hi ha estats que li fan costat incondicionalment i la diplomàcia espanyola aconsegueix també declaracions favorables, com ara les de Merkel i Cameron, fa poc. Però el cas és que hi ha una batalla oberta que ningú no pot amagar i que les cancelleries de tot el món segueixen amb un interès enorme.

La gran pregunta és què passarà després de la proclamació de la independència de Catalunya. Hi haurà països que la reconeixeran com a estat independent? Quins? I de quina manera?

Què és el reconeixement diplomàtic i com es fa?

dilluns, 31 d’agost del 2015

Vicent Partal : La indecència de Felipe González

Dilluns  31.08.2015  06:00

OPINIÓ



Vicent Partal









Hi hauria moltes maneres de reaccionar a l’article tan indecent d’ahir de Felipe González. Una de molt senzilla seria recordar-li que va mentir als ciutadans amb referència al referèndum de l’OTAN i que hi va haver una sola persona que, plena de valentia, es va atrevir a portar-lo als tribunals. Es deia Lluís Llach i aquell valent avui és el número u per a Girona de Junts pel Sí.



També podríem dir-li que el president d’un govern que va fundar un grup terrorista per assassinar persones no hauria de parlar de què és legal o no. Com a mínim si li queda un gram de decència. La llista d’il·legalitats que ell i els seus van cometre, tant en política interna com internacional és tan llarga que seria millor que callés.

Però em permetran que explique una anècdota personal per a documentar gràficament la indecència del personatge. Indecència perquè Felipe González sap perfectament que tot això que diu és fals, perquè li ho ha ensenyat l’experiència.

dissabte, 23 d’agost del 2014

Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica

Dissabte  23.08.2014  06:00

Més d'un milió i mig de persones van formar el 23 d'agost de 1989 una cadena humana de 560 km per a unir Estònia, Letònia i Lituània i demanar-ne la llibertat






La Via Catalana per la independència proposada l'Onze de Setembre passat per l'ANC i Òmnium tenia un important referent en la història: l'anomenada Via o Cadena Bàltica del 23 d'agost de 1989. En ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i l'Alemanya nazi, més d'un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km (mapa) que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). A banda denunciar l'autoritarisme soviètic, la Via Bàltica reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després. 

Vegeu imatges d'aquell dia en aquests vídeos :

dissabte, 28 de juny del 2014

Crida lituana a reconèixer els primers la independència de Catalunya

Dissabte  28.06.2014  16:10

Recorden com d'important va ser la decisió d'Islàndia de reconèixer la independència de Lituània després de la proclamació unilateral

 


Kestutis Girnius



El professor Kestutis Girnius, de l'Institut de Ciències Polítiques i Relacions Internacional de la Universitat de Vílnius signa un article a The Lituanian Tribune on demana 'Serà Lituània la Islàndia de Catalunya?'. Girnius recorda que després de la proclamació unilateral de la independència de Lituània, Islàndia va ser el primer país a reconèixer diplomàticament l'estat lituà, en un moment en el qual els estats demanaven als lituans que intentessin un acord federal dins la URSS.

 'Recordeu l'onada d'emoció i alegria quan la petita Islàndia es va atrevir a enfrontar-se a Moscou i