Dissabte
23.08.2014
06:00
Més d'un milió i mig de persones van formar el 23 d'agost de 1989 una cadena humana de 560 km per a unir Estònia, Letònia i Lituània i demanar-ne la llibertat
La Via Catalana per la independència proposada l'Onze de Setembre passat per l'ANC i Òmnium tenia un important referent en la història: l'anomenada Via o Cadena Bàltica del 23 d'agost de 1989.
En ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre
l'URSS i l'Alemanya nazi, més d'un milió i mig de persones van
participar en una cadena humana de 560 km (mapa)
que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga
(Letònia). A banda denunciar l'autoritarisme soviètic, la Via Bàltica reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després.
D'entrada, amb tot, la immensa demostració de força popular de fa vint-i-cinc anys
va generar un enduriment de l'actitud de Moscou respecte de les tres
repúbliques bàltiques, però també va aconseguir cridar molt l'atenció
del món. I, al capdavall, la Via Bàltica va donar un impuls decisiu a la
recuperació de la independència d'Estònia, Letònia i Lituània, a més
d'esperonar els moviments democràtics a tota l'òrbita de la Unió
Soviètica.
Llegiu-ne les notícies relacionades a l'hemeroteca de la Vanguardia i el País. I ací n'hi ha moltes fotografies.
La Via Bàltica s'havia començat a gestar just un any
abans, l'estiu del 1988, gràcies a la col·laboració dels grans moviments
socials dels tres països: el Front Popular d'Estònia (Rahvarinne), el
Front Popular de Letònia (Tautas Fronte) i el Moviment Reformador de
Lituània (Sajudis).
El 2009, la UNESCO va decidir incloure el material documental sobre aquella cadena humana al Programa Memòria del Món,
i el llibre Guinness dels rècords la reconeix com la més llarga feta
mai. També va ésser de rècord, amb tot, l'embús de trànsit que va causar
a l'autopista Vílnius-Kaunas, amb cent quilòmetres de vehicles aturats
durant un parell d'hores. Arran de la Via Bàltica es van organitzar més
cadenes humanes en unes quantes repúbliques soviètiques i en països de
l'Europa de l'est.
Notícia relacionada:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada