Dissabte
23.08.2014
13:12
Fou el fundador de l'editorial Quaderns Crema i editor de l'obra de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Francesc Serés
 |
| Jaume Vallcorba recollint el Premi Nacional de Cultura. |
Així ho va deixar escrit el mateix Vallcorba a la web de Quaderns Crema: 'En
tot aquest projecte vaig comptar amb l’ajuda inestimable d’un corrector
de primera fila, savi i coneixedor profund de la llengua, acurat i
minuciós: Andreu Rossinyol, de qui havia sentit dir a Gabriel Ferrater
que era l’únic corrector per qui es deixaria tocar una coma. Va ser
precisament amb Andreu Rossinyol amb qui vam treballar en especial en el
registre de català que calia usar a l’editorial: un estàndard del tot
allunyat de qualsevol extravagància, i en especial del català «que ara
es parla», però alhora alliberat dels encarcaraments a què ens havien
habituat certes pràctiques literàries que semblaven més interessades en
la recuperació de formes desuetes i tibades que no pas en una llengua
que, mantenint la dignitat i l’elegància, no contrastés exageradament
amb els usos habituals. Vam arribar a fer una llista oberta de termes
que calia acceptar tot i saber que no eren normatius, amb la voluntat
ferma d’evitar que el lector topés amb un mur difícil d’escalar (i aquí
la contribució de Quim Monzó va ser decisiva), i vam decidir-nos a no
acceptar, tanmateix, els barbarismes sintàctics i els calcs que eren
moneda corrent en la parla diària. Les notes a llapis de Rossinyol a les
galerades (sovint tan llargues que s’estenien tot al dors de la pàgina i
de vegades fins i tot més enllà) han estat les millors lliçons de
gramàtica que jo hagi rebut mai (deixant de banda les del meu pare, un
enginyer d’obres públiques tan preocupat per les qüestions gramaticals
que es va llicenciar en filologia ja de gran). Crec que els autors de
Quaderns Crema hi han d’estar d’acord.'
El filòleg tenia 65 anys. El 1999 va fundar un segon segell, en llengua castellana, Acantilado.
Enguany va rebre el Premi Nacional de Cultura. Va ser acadèmic numerari
de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya i un gran estudiós de
l'estètica i la literatura medievals de l'avantguarda. Jaume Vallcorba
havia estudiat Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona, i es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Josep Maria Junoy
i les primeres avantguardes europees. Va ser professor de literatura de
la Universitat de Bordeus, l'Estudi General de Lleida (germen de
l'actual Universitat de Lleida), la Universitat de Barcelona i la
Universitat Pompeu Fabra. Va deixar l'ensenyament universitari el 2004.
El despatx de Quaderns CremaEn
motiu dels trenta anys de Quaderns Crema, VilaWeb.TV va entrevistar
l'editor, oferint dues peces: la primera, una entrevista de trajectòria (vídeo), la segona, una mirada al seu despatx per entendre millor la seva personalitat (vídeo).
Mostrant-nos el despatx, situat al carrer Muntaner, Vallcorba explicava
que el que pretenia era que no semblés un despatx, sinó una estança com
de casa: 'Perquè per a mi la feina no és un treball en el sentit
etimològic del terme. La feina no és una tortura, sinó que és una cosa
agradable i planera.' Una estança elegant, on l'editor feia dialogar els
mobles antics amb els moderns: 'Està molt bé barrejar les coses i fer
dialogar allò antic amb allò nou. Això és el que se'n diu cultura.'
Així és el catàleg de Quaderns Crema, un diàleg d'allò que és antic amb allò que és nou. I així ho va reflectir des del principi, amb els dos primer títols que va publicar: les 'Poesies' d’Ausiàs March, a càrrec de Joan Ferraté, i 'El Preludi', d’Antoni Marí. Vallcorba ho va escriure així: 'Dos llibres de poesia, l’un d’un autor contemporani i l’altre d’un clàssic, preparat per un crític important, resident llavors al Canadà, que, tot i comptar amb una llarga i fructífera trajectòria, era sistemàticament silenciat en els àmbits de la cultura oficial. Aquests dos títols ja donen compte de les meves intencions en aquell moment: presentar autors clàssics en edicions noves i acurades pensades per a un lector contemporani que, sense ser especialista, tingués curiositat per llegir sense entrebancs autors importants patrimonials; incorporar noms cabdals de l’àmbit català que, per un motiu o un altre (sovint una forma de censura encoberta) estiguessin al marge dels corrents dominants del moment i, simultàniament, oferir una plataforma als nous autors, narradors, poetes o assagistes, decidits a pensar en una carrera literària convençuts que la cultura catalana era més que una província remota de l’esperit. En aquest projecte, com és natural, hi havien d’entrar també traduccions d’obres importants del patrimoni universal, algunes de les quals podien ser al seu torn també recuperacions, com les que va fer Carles Riba d’Edgar Allan Poe o Joseph Bédier (un dels primers best-sellers de l’editorial, per cert).'
Un dels moments que Vallcorba havia recordat sempre amb
molta estima i significació era la celebració dels primers cins anys de
Quaderns Crema. Es va fer una festa al bar Universal de Barcelona, local
que encara no s'havia inaugurat. Hi va fer presència el poeta JV Foix,
ja molt gran, però que d'aquesta manera li mostrava la seva estima
(Vallcorba li va publicar l'edició crítica de la poesia completa).
L'editor recordava aquella nit memorable, tot mirant quatre fotografies
que tenia penjades al despatx, ben a prop de la seva taula: 'Aquí en
Foix va fer un brindis molt divertit dient "Visca el brogit!". I en
aquesta altra fotografia, en Foix, que havia perdut pràcticament la
vista del tot, i era l'època que composava mentalment les 'Cròniques de
l'ultrason', li estava dient a Martí de Riquer alguns d'aquests versos
en veu alta. Ho recordo perfectament.' D'aquells primers cinc anys en
recordava 'aquell esperit de joc i d'il·lusió. M'ho vaig passar tant bé!
Són coses que no es poden pagar amb diners. De fet, m'ho he anat
passant bé al llarg de la vida.'
Jaume Vallcorba, l'editor al seu despatx :
Jaume Vallcorba: 'Si el públic no s'hi interessa, les traduccions potser no calen' :
Article d'Ignasi Moreta sobre l’última lliçó de l’editor de Quaderns Crema i Acantilado publicat a Núvol: Algunes lliçons de Jaume Vallcorba
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada