Els partidaris de la DUI demanem un gest de Junts i de la CUP per la Unilateralitat.Per Salvador Molins Escudé

Publicat el 30 de desembre de 2015 per Salvador Molins i Escudé

Saltar de la Via Catalana a la Via Bàltica.

(Fotografia de la Cadena Bàltica. Un any després tots tres països eren independents. Els seus partits polítics també feien el ruc i el Poble va tirar pel dret)

  

Unir-se per la DUI, Junts, CUP, ANC i ÒMNIUM, obert a molts altres col·lectius catalans seria un gest que redimiria davant del Poble les fallades comeses aquests tres mesos per gasiveria, per excés de voluntarisme i per una bona mica de partidisme.

Unir-se per la DUI, Junts, CUP, ANC i ÒMNIUM, obert a molts altres col·lectius catalans seria un gest que encararia el Procés cap a la recta final sense fer inútils marrades.

No podem esperar més. Les coses fràgils i en perill s’han de fer bé però fer-les bés també es fer-les de pressa, amb data per entendre’ns.

Obama lloa la Via Bàltica i la lluita per la independència

Dijous  04.09.2014  09:22

En un discurs ahir a Tallinn adreçat als estonians

Abans de la cimera de l’OTAN al País de Gal·les d’avui, el president dels EUA; Barack Obama, va passar per Estònia, on en un discurs a la nació va recordar la Via Bàltica, la gran cadena humana que ara fa vint-i-cinc anys va unir els pobles bàltics, aleshores sota administració soviètica, en favor de la independència. El discurs d’Obama, pronunciat a la sala de concerts Nordea de Tallinn, elogia la Via Bàltica i la lluita per la llibertat i la independència d’Estònia.

Us oferim, tot seguit, la traducció d’aquesta part del discurs d’Obama:

‘I aquí, a Estònia, hi havia un somni que va trobar la seva expressió més eloqüent en les vostres veus, en un prat d’herba no gaire lluny d’ací, quan els estonians van omplir-se de coratge per aixecar-se contra un imperi i cantar: ‘La terra dels meus pares, la terra que m’estimo.’ I Heinz Valk, present avui aquí, va parlar en nom de tota la revolució cantada quan va dir: ‘Un dia, tard o d’hora, guanyarem.’

Fa exactament vint-i-cinc anys, la gent de tot el Bàltic es va aplegar en una de les manifestacions més grans de llibertat i resistència no violenta que el món hagi vist mai. Aquella tarda d’agost, potser dos milions de persones van sortir de casa i es va donar la mà per a formar una cadena humana de llibertat, la Via Bàltica, que es va estendre avall a través de carreteres i camps, de Tallinn a Riga i Vílnius. Encenien espelmes i cantaven himnes. La gent gran va treure la bandera d’independència i els pares joves hi van dur els seus fills per ensenyar-los que quan la gent normal s’uneix els grans canvis són possibles. Aquí, a Estònia, quan les persones es van aplegar per formar la cadena, el clam era ‘llibertat’. Com un home va dir aquell dia, el Mur de Berlín era fet de maons i ciment. El nostre mur és més fort. I ho era. En pocs mesos, el mur a Berlín es va obrir.

L’any següent, els pobles bàltics finalment van votar en unes eleccions. I quan les forces del passat van fer el seu darrer intent de mantenir el poder, es van posar drets. Els lituans van tapar els tancs. Els letons van aixecar barricades. Aquí, a Tallinn, els ciutadans van anar corrents a la torre de televisió per a defensar-hi les ones de la democràcia. Vau guanyar. Vau recuperar els vostres països. I a la nova constitució vau declarar que la independència i la sobirania d’Estònia són eternes i inalienables.’

Notícies relacionades:
Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica
Henn Karits: 'La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d'independència'



http://www.vilaweb.cat/noticia/4209310/20140904/obama-lloa-via-baltica-lluita-independencia.html

El principal diari d'Estònia reclama al seu govern que doni suport a la independència de Catalunya

ARA Barcelona | Actualitzada el 03/09/2014 23:00 

CANVI DE CICLE

El Postimees equipara el procés català amb el que van viure els països bàltics i recorda, per exemple, que la Via Catalana es va basar en la Via Bàltica

Captura de la notícia al web

El Postimees, el diari estonià de més tirada al país i a tota la regió bàltica, ha publicat aquest dimecres un article en què es posiciona clarament a favor del procés català i de la possibilitat que Catalunya aconsegueixi la independència i reclama al seu govern que faci el mateix. 

Katarina Budrik, experta en política internacional, explica algunes de les causes de la voluntat independentista dels catalans. 

"Catalunya, i també Estònia, s'ha enfrontat a la pèrdua de l'estat independent i a un atac sense pietat al seu idioma. En temps de Franco, Catalunya vivia una "espanyolització" obligatòria, i l'educació escolar i els esdeveniments culturals no estaven en català. Existia un únic llenguatge 'correcte' –l'espanyol–, el llenguatge de la força governant". I afegeix: "¿No li sembla familiar? ¿No ens va deixar la russificació –als estonians– amb les mateixes cicatrius?".

Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica

Dissabte  23.08.2014  06:00

Més d'un milió i mig de persones van formar el 23 d'agost de 1989 una cadena humana de 560 km per a unir Estònia, Letònia i Lituània i demanar-ne la llibertat

La Via Catalana per la independència proposada l'Onze de Setembre passat per l'ANC i Òmnium tenia un important referent en la història: l'anomenada Via o Cadena Bàltica del 23 d'agost de 1989. En ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i l'Alemanya nazi, més d'un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km (mapa) que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). A banda denunciar l'autoritarisme soviètic, la Via Bàltica reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després. 

Vegeu imatges d'aquell dia en aquests vídeos :