ARA Barcelona |
CANVI DE CICLE
El Postimees equipara el procés català amb el que van viure els països bàltics i recorda, per exemple, que la Via Catalana es va basar en la Via Bàltica
 |
| Captura de la notícia al web |
El Postimees, el diari estonià de més tirada al país i a tota la regió bàltica, ha publicat aquest dimecres un article
en què es posiciona clarament a favor del procés català i de la
possibilitat que Catalunya aconsegueixi la independència i reclama al
seu govern que faci el mateix.
Katarina Budrik, experta en política
internacional, explica algunes de les causes de la voluntat
independentista dels catalans.
"Catalunya, i també Estònia, s'ha
enfrontat a la pèrdua de l'estat independent i a un atac sense pietat
al seu idioma. En temps de Franco, Catalunya vivia una
"espanyolització" obligatòria, i l'educació escolar i els esdeveniments
culturals no estaven en català. Existia un únic llenguatge 'correcte'
–l'espanyol–, el llenguatge de la força governant". I afegeix: "¿No li
sembla familiar? ¿No ens va deixar la russificació –als estonians– amb
les mateixes cicatrius?".
L'article segueix
comparant la situació a Catalunya amb el procés que van viure els
països bàltics per aconseguir separar-se de l'antiga Unió Soviètica.
Ara que es compleixen 25 anys de la famosa Via Bàltica que va promoure
un procés pacífic i exitós d'independència, el diari compara aquell
succés amb la Via Catalana, impulsada per l'ANC i inspirada en aquell
esdeveniment. "L'11 de setembre es van unir les mans no només pels
catalans [...] sinó també per bascos, alemanys, suecs, escocesos i, per
descomptat, estonians, letons i lituans", destaca.
El rotatiu fa referència també la polèmica entre els diplomàtics de
Letònia i Lituània, i el ministre d'afers exteriors espanyol, Manuel
García Margallo, quan es van posicionar a favor del dret a decidir dels
catalans: "Per a Letònia, aquell comportament va acabar amb escàndol
diplomàtic quan Margallo va convocar l'ambaixador letó Janis Eichmanis a
la seva oficina. Després Lituània va decidir oblidar les seves pròpies
paraules i va dir que "la declaració va ser mal entesa"". I lamenta
Budrik: "El més tràgic d'aquesta situació és el fet que els combatents
entusiastes per la llibertat en el passat, Estònia, Letònia i Lituània,
van decidir seguir un obedient silenci".
L'autora
fa, tot seguit, un discurs sobre la naturalesa de les "nacions petites"
i la voluntat dels pobles: "Com una petita nació, nosaltres, els
estonians, estem acostumats a pensar que res depèn de nosaltres. No
tenim influència política ni grans riqueses per al seu ús com a comodí
en el joc. Hem oblidat que som grans per l'esperit i el cor. Hem perdut
la sensació que la voluntat dels pobles és la major potència. Els
nostres valors són presents en els discursos d'aniversari, però no en
la nostra vida quotidiana. Estem perduts, però no és massa tard per
fer-se enrere".
Per tant, l'article conclou:
"Catalunya mereix el reconeixement i el suport fins i tot només perquè
ens recorda que fins i tot el més petit dels estats pot esdevenir un
model a seguir".
" Thank you Estònia "
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada