16.02.2014
'Pot ser que això que vivim, també a Sardenya, siga l'inici d'una altra
onada històrica, centrada ara en la remodelació de l'Europa occidental'
Hi ha una tendència històrica evident pel que fa a les
independències: arriben en onades. La major part de les africanes són
dels primers seixanta, en ocasió de la descolonització. Les
independències americanes, amb poques excepcions, van arribar a la
primeria del segle XIX, en un període de pocs anys. L'Europa central es
va redibuixar acceleradament després de la Primera Guerra Mundial. I la
desintegració de la Unió Soviètica, el 1989, i de Iugoslàvia, el 1991,
van donar peu a dotzenes d'estats nous.
Ara, amb dos mesos de
distància, Escòcia i Catalunya votaran també la independència. Però
abans, el 25 de maig, hi haurà eleccions a Bèlgica, amb la previsió que
guanyaran els independentistes flamencs i reclamaran de posar fi a
l'estat belga per a bastir una confederació. I despús-demà a Sardenya
els independentistes poden sorprendre'ns enormement i guanyar les
eleccions. Tothom sap, a més, que hi ha casos com el País Basc o el País
de Gal·les on el sentiment en favor de la independència és fort i, ara
com ara, no troba la manera d'expressar-se. O que encara hi ha el procés
obert al nord d'Irlanda. I fins i tot apareixen indicis de canvi,
moviments tot just embrionaris, en països com Bretanya, amb els Barrets
Vermells, a la resta del nostre país i, fins i tot, en llocs com Venècia
o les illes Açores.
Pot ser, per tant, que això que vivim siga
l'inici d'una altra onada històrica, centrada ara en la remodelació de
l'Europa occidental. De fet, els estats espanyol, francès, italià, belga
i neerlandès o el Regne Unit són excepcions mundials, perquè han
configurat un model de govern centralitzat que ha resistit, malgrat les
tensions internes, més que no pas la resta del món. Però segurament,
l'aparició de la Unió Europea pot estroncar aquesta dinàmica. D'una
banda, perquè els fa més intranscendents que no eren (on ha anat a parar
la 'sobirania nacional espanyola', si el govern alemany li fa canviar
la constitució d'avui per demà?). I d'una altra perquè aquesta Europa
tan mal conduïda on som pràcticament t'obliga a ser un estat si no vols
ser una nul·litat. És una pista?
Personalment, encara tinc
molts dubtes sobre això, però per si de cas crec que ho hem de mirar amb
detall. Per això estarem molt a l'aguait de l'actualitat sarda i hi hem
desplaçat Roger Cassany, que seguirà les eleccions en directe.
L'opinió dels subscriptors:
