Els independentistes sards s’organitzen en una assemblea de càrrecs locals

MÓN - L'AGUER-SARDENYA

La nova entitat vol ser un instrument transversal que complementi l’acció dels partits independentistes de l’illa 

Fotografia: Adrià Martín.

Per: Redacció

08.04.2019  21:50

L’assemblea de batlles i regidors independentistes de Sardenya, anomenada Corona de Logu, es va presentar dissabte a Càller, la capital de l’illa. Pretén ser un instrument transversal, un punt d’unió dels càrrecs electes, actualment dividits en diverses formacions.



L’acte de presentació començà amb un vídeo de Josep Maria Cervera, president de l’Associació de Municipis per la Independència catalana, un referent clar per a la nova entitat, a més de la lectura d’una carta de Roger Torrent, president del parlament.



L’organització de l’acte fou molt acurada, també en el pla dels símbols: les banderes que acompanyaven els ponents a la tribuna d’oradors eren la dels quatre moros (la bandera oficial sarda), la de l’arbre desarrelat (la bandera independentista) i la de

La llegenda de Sant Jordi arriba a les escoles de l'Alguer

Dimecres, 23 d'abril de 2014 14:00 h

La Generalitat publica un conte inspirat en la llegenda de Sant Jordi ambientat a l’Alguer amb l'objectiu de fer conèixer als petits algueresos els orígens de la nostra diada de Sant Jordi

---

La Generalitat de Catalunya i la llibreria “Il Labirinto” d’aquesta ciutat, que forma part de la Xarxa de llibreries acreditades del Govern de Catalunya, han volgut donar a conèixer la figura de Sant Jordi als nens algueresos i explicar la tradició del llibre i de la rosa en aquesta jornada festiva i popular. Amb aquest motiu, s’ha publicat un conte inspirat en la llegenda de Sant Jordi, però ambientat a l’Alguer amb l'objectiu de fer conèixer als petits algueresos els orígens de la nostra diada de Sant Jordi que, d’uns anys ençà, també se celebra en la ciutat sarda, explicant aquesta tradició catalana però inserint-la en una escenari local, que els sigui més familiar i identificable. L'edició és bilingüe, en italià i en català de l’Alguer, traduït per Carla Valentino. 

Aquest conte ha estat escrit per Eleonora Cattogno, una autora algueresa que s’ocupa de la comunicació dels béns culturals de l’Alguer a través d’activitats didàctiques adreçades als més joves.

 El protagonista del conte és un noi alguerès d’uns 11 anys. El seu nom és Jordi  i es mou per

Vicent Partal : Això és una onada?

16.02.2014

'Pot ser que això que vivim, també a Sardenya, siga l'inici d'una altra onada històrica, centrada ara en la remodelació de l'Europa occidental'

Hi ha una tendència històrica evident pel que fa a les independències: arriben en onades. La major part de les africanes són dels primers seixanta, en ocasió de la descolonització. Les independències americanes, amb poques excepcions, van arribar a la primeria del segle XIX, en un període de pocs anys. L'Europa central es va redibuixar acceleradament després de la Primera Guerra Mundial. I la desintegració de la Unió Soviètica, el 1989, i de Iugoslàvia, el 1991, van donar peu a dotzenes d'estats nous.

Ara, amb dos mesos de distància, Escòcia i Catalunya votaran també la independència. Però abans, el 25 de maig, hi haurà eleccions a Bèlgica, amb la previsió que guanyaran els independentistes flamencs i reclamaran de posar fi a l'estat belga per a bastir una confederació. I despús-demà a Sardenya els independentistes poden sorprendre'ns enormement i guanyar les eleccions. Tothom sap, a més, que hi ha casos com el País Basc o el País de Gal·les on el sentiment en favor de la independència és fort i, ara com ara, no troba la manera d'expressar-se. O que encara hi ha el procés obert al nord d'Irlanda. I fins i tot apareixen indicis de canvi, moviments tot just embrionaris, en països com Bretanya, amb els Barrets Vermells, a la resta del nostre país i, fins i tot, en llocs com Venècia o les illes Açores.

Pot ser, per tant, que això que vivim siga l'inici d'una altra onada històrica, centrada ara en la remodelació de l'Europa occidental. De fet, els estats espanyol, francès, italià, belga i neerlandès o el Regne Unit són excepcions mundials, perquè han configurat un model de govern centralitzat que ha resistit, malgrat les tensions internes, més que no pas la resta del món. Però segurament, l'aparició de la Unió Europea pot estroncar aquesta dinàmica. D'una banda, perquè els fa més intranscendents que no eren (on ha anat a parar la 'sobirania nacional espanyola', si el govern alemany li fa canviar la constitució d'avui per demà?). I d'una altra perquè aquesta Europa tan mal conduïda on som pràcticament t'obliga a ser un estat si no vols ser una nul·litat. És una pista?

Personalment, encara tinc molts dubtes sobre això, però per si de cas crec que ho hem de mirar amb detall. Per això estarem molt a l'aguait de l'actualitat sarda i hi hem desplaçat Roger Cassany, que seguirà les eleccions en directe.


L'opinió dels subscriptors:

Eleccions històriques a Sardenya

Diumenge  16.02.2014  06:00

Autor/s: Roger Cassany - Càller

La candidatura independentista de Michela Murgia, amb opcions de guanyar, capta l'atenció de tota Itàlia i de la premsa internacional · VilaWeb us ofereix en els pròxims tres dies un seguiment especial de les eleccions sardes amb Roger Cassany d'enviat especial a Càller

Mentre Itàlia s'enroca una enèsima crisi política i viu, una vegada més, en un desgovern literal, a Sardenya ja hi ha arribat a la primavera. 'A Roma sempre igual, ja hi tornen a ser', comentava ahir al vespre un estanquer de la perifèria de Càller a una jove clienta somrient vestida amb una samarreta de màniga curta. La conversa havia començat versant sobre el clima, sorprenentment calorós. Però ben aviat va derivar cap la qüestió que és en boca de tothom: la dimissió del primer ministre Letta i, en contraposició, les eleccions sardes d'avui, percebudes com a històriques, i vistes amb una il·lusió inusual a l'illa. Una il·lusió palpable de manera evident als carrers i directament relacionada amb la irrupció inesperada i sense precedents d'una alternativa política nova –i independentista– a la qual els sondatges atorguen opcions serioses de guanyar: Sardegna Possibile.

'Hem entès que volem ser sards normals i deixar de ser italians especials'
El fenomen és tan recent com inesperat, fins i tot per als mateixos sards. Franco Contu, un dels promotors de la coalició i alhora fundador d'una experiències més reeixides i interessants nascudes a Sardenya, Sardex –una xarxa d'empreses que intercanvien serveis sense fer ús de moneda–, ho explica de manera clara: 'Fa tan sols uns mesos érem pocs, però ara ja som molts els que hem entès que volem ser sards normals i deixar de ser italians especials'. Què ha passat, doncs, en aquests darrers mesos a Sardenya? Nascuda com a coalició electoral l'any passat i capitenajada per la carismàtica escriptora Michela Murgia, molt coneguda a Itàlia, Sardegna Possibile no és només una alternativa, sinó que representa una nova manera de fer política. I aquesta és, molt probablement, una de les claus del que ja molts anomenen, tant a dins com a fora de l'illa, la 'primavera sarda'.

Una nova manera de fer política

La coalició independentista sarda de Murgia fa els cartells de campanya per a l'Aguer en català

Dilluns  27.01.2014  06:00

Els sondatges li atorguen opcions reals de governar després de les eleccions sardes, el 16 de febrer · Vegeu també el seu vídeo electoral, publicat aquest cap de setmana

Cartell electoral de Michela Murgia a l'Alguer, en català.

Michela Murgia, al Parlament de Catalunya.

La coalició Sardegna Possibile és el primer projecte independentista sard de la història amb opcions reals de governar. En poques setmanes, i amb vista a les eleccions sardes del 16 de febrer, la cap de llista, l'escriptora Michela Murgia (Facebook), ha multiplicat el suport. Ara els sondatges l'han situada com a possible guanyadora, cosa que ha despertat l'interès de la majoria de mitjans de comunicació sards i italians. 'El moment històric que s'ha creat ara a Sardenya és únic', deia Murgia a VilaWeb fa deu dies en aquesta entrevista. Hi detallava el seu projecte, de caire social i inclusiu, i expressava admiració pel procés català.

Aquests darrers dies s'han començat a difondre els cartells electorals dels partits que concorren a les eleccions. I la candidatura de Murgia ha tornat a sorprendre amb una novetat significativa: els cartells destinats a fer campanya a l'Alguer són en català, amb el lema: 'Avui una Sardenya possible. Demà una República lliure.'

I hi diu, en quatre blocs, referint-se a Sardenya:«—Políticament lliure: per autodeterminar lo futur del nostro pòpul, defendre los interessos de la nostra Nació i de les nostres comunitats.
—Econòmicament pròspera: per reforçar les nostres empreses i les nostres fileres productives.
—Moralment digna: per tornar la moralitat a la política.

—Socialment justa: per garantir drets nous i concrets als nostros ciutadans.»

I acaba dient: 'Est ora! Aqueix és lo nostro temps' Us oferim també el vídeo electoral de la candidatura de Murgia, publicat aquest cap de setmana. Reprodueix una cursa de fons, que s'assimila a una cursa electoral, amb uns pocs corredors. Durant la cursa alguns fan trampes, com agafar una moto, uns altres topen amb obstacles, alguns es cansen... N'hi ha un, però, que ni tan sols s'atura a l'arribada i continua corrent per paisatges i ciutats de Sardenya, entre els quals l'Alguer. Al final del vídeo, una veu en off diu: 'Tenim unes altres fites.' Vegeu-lo:

Michela Murgia: 'Els catalans ja heu decidit i res no us impedirà d'assolir allò que voleu'

Divendres  17.01.2014  06:00

Entrevista a la candidata del primer partit independentista sard amb opcions de governar · Les eleccions, el 16 de febrer

 

Michela Murgia, aquesta setmana al parlament.

 És una de les escriptores sardes més conegudes i més ben valorades. En poc més d'un any, a més, ha esdevingut la candidata del primer projecte independentista sard amb opcions reals de governar. Els dos sondatges publicats fins ara sobre les eleccions sardes d'aquest 16 de febrer atorguen a Michela Murgia (Facebook), cap de llista de la coalició independentista Sardegna Possibile, entre un 11% i un 21% del vots. És a dir, l'un la situa a la tercera posició, a tan sols 6 punts de l'actual president, Ugo Capellaci, de centre-dreta; i l'altre, fins i tot la fa guanyadora. Aquesta setmana ha estat a Barcelona per entrevistar-se amb representants dels partits polítics del país, amb la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell. Assegura que sent enveja del procés català i que el referèndum serà només una formalitat perquè la societat catalana ja ha decidit i res no impedirà que assoleixi el seu objectiu. 'L'exemple català ens marca el camí', diu, sobretot a l'hora de combatre el discurs de la por que, també a Sardenya, fan servir els unionistes.

—Acabeu d'arribar a Barcelona, us heu reunit amb la presidenta del parlament, uns quants diputats... Quines sensacions heu tingut?
—No és la primera vegada que vinc a Barcelona. I cada vegada, el que més colpeix d'entrada és la gran quantitat de banderes que hi ha als balcons. Pot semblar una banalitat, però significa que en el camí de construcció de l'imaginari independentista a Catalunya ja s'ha arribat a la maduresa. Quan la societat civil, la gent, és qui exhibeix els símbols d'allò que desitja, aleshores vol dir que la política només ha de fer d'última empenta, perquè la gent ja ha pres la decisió. De fet, penso que el referèndum del mes de novembre és una mena de formalitat. N'hi hauria prou de comptar les banderes per adonar-se que la resposta és un sí.

'L'Assemblea és una cosa única en l'independentisme europeu'

—Heu parlat també amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell. Com és vista l'Assemblea des de fora?
—L'Assemblea és una cosa única en l'independentisme europeu. El sentiment independentista sol ser representat per diverses forces polítiques. Però només a Catalunya hi ha una realitat com l'Assemblea, que no és de cap partit i que representa un 'lobby' popular molt organitzat amb capacitat de forçar la política a anar més de pressa. És a dir, hi ha una societat que controla la política. Això revela l'alt nivell de qualitat democràtica que viviu aquí a Catalunya. Només puc sentir una gran enveja. La primera pregunta que he fet a la Carme ha estat: 'Com carai ho heu aconseguit?' M'agradaria poder construir a Sardenya, no tant amb les altres forces polítiques, sinó amb els sards, com aquí ha fet l'Assemblea, un pacte de compromís prou fort perquè la política no el pogués ignorar i perquè només pogués decidir com organitzar-se per respondre a la demanda de la gent.

—Heu engegat un nou projecte polític independentista sard que per primera vegada té opcions reals. Veieu possible la independència sarda?