OPINIÓ - EDITORIAL
No és seriós proposar com a futurible un referèndum sobre la independència renunciant al referèndum que ja s'ha fet, amagant-lo, fent-lo passar com una prova o com un simple intent que solament va servir per a justificar la repressió
El president de la Generalitat amb el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.
Vicent Partal
02.04.2024 - 21:40
El president Aragonès va presentar ahir un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre la possibilitat d’un referèndum d’independència acordat amb Espanya i dins l’àmbit de la seua constitució.
El text és francament fluix. No aporta res de nou i fa més aviat la impressió que és un intent de reconduir les pitjors i més pintoresques propostes formulades durant aquests anys, tant en l’infame acord de la claredat promogut pel mateix govern com en aquella sorprenent proposta de majories reforçades que va arribar a formular ERC –i que el text presentat ahir rebutja completament.
Durant la presentació del document, el president de la Generalitat va fer una referència poc clara al 9-N i al Primer d’Octubre, que els presentà –no sé si intencionadament o bé dut per la improvisació del moment– com si fossen una mena d’esglaons que haurien de conduir
a un referèndum acordat, algun dia, amb Espanya.Vaig repassar, per això, el text presentat i la referència al referèndum del 2017 no pot ser més estranya. Només s’hi parla de la repressió que va desencadenar, ni tan sols s’explica què es va fer, que la gent va acudir a les urnes, ni quin resultat va tenir –ni parla, òbviament, del mandat que en va emergir i que ja fa anys que intenten d’esquivar.
Encara pitjor: hi ha un moment en què s’hi afirma –com si la repressió de l’estat espanyol fos culpa nostra– que “les experiències passades”, inclòs el referèndum del Primer d’Octubre, “han evidenciat que la manca d’un acord polític amb les institucions de l’estat no ha permès la celebració d’una consulta amb plenes garanties […] i ben al contrari ha servit per a l’adopció de mesures coercitives”.
Si em punxen no em trauen sang. Encara resultarà que el 2017 el problema no va ser l’autoritarisme de Felipe VI, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, sinó que nosaltres no vam cercar prou un acord amb ells. Valga’m Déu. L’acord es va cercar de totes les maneres possibles i fins que no fou evident que no arribaria mai no es va decidir –no va decidir el govern de Catalunya del qual formava part també ERC– d’actuar de manera unilateral. I quina alternativa hi havia? La submissió permanent?
Passe per alt el fet que la mateixa gent, les mateixes persones i tot, poden dir avui blanc i demà negre sense ni despentinar-se. Però crec que no és tolerable disminuir i intentar de tapar d’aquesta manera el Primer d’Octubre. Especialment les institucions catalanes. Ni tampoc rebaixar-lo posant-lo al nivell del 9-N o de les consultes.
Perquè el Primer d’Octubre no va ser un esglaó més, sinó una culminació. I va generar un mandat polític que el Parlament de Catalunya va complir el 27 d’octubre amb la proclamació de la independència. I no és seriós, per tant, ni digne, proposar com a futurible un referèndum sobre la independència renunciant d’una manera tan descarada al referèndum que ja s’ha fet, amagant-lo, fent-lo passar com una prova o com un simple intent que tan solament va servir per a justificar la repressió.
No cal, a més, rebaixar-se tant. Entenc que hi haja qui parle de la necessitat d’un nou referèndum –aquesta vegada acordat amb l’estat espanyol– per a cloure el procés d’independència. Si cal i si hi ha garanties, jo mateix estic a favor de ser pràctic i fer-lo. Però per a acceptar això no cal disminuir en cap cas el valor, definitiu i fundacional per a la república catalana, del Primer d’Octubre.
Ans al contrari. Perquè la inestabilitat actual a Catalunya i a Espanya, la gravíssima crisi institucional i democràtica que vivim en tots dos països i l’enorme dificultat per a resoldre en democràcia el conflicte sols s’explica perquè, a causa de la violència espanyola, no s’ha pogut fer efectiu encara el resultat d’aquell referèndum. O és que no ve d’ací, i d’açò, l’amnistia i l’exili i els pactes amb el PSOE a Madrid o Ginebra, i l’avançament de les eleccions catalanes, i l’emergència de nous partits, i el malestar ciutadà i, en general, tot això que vivim, políticament parlant, cada dia en aquest país?
PS1. Dissabte farem a Perpinyà la quarta sessió de l’Assemblea de Lectors de VilaWeb, a les onze del matí, al Casal. Aquests darrers anys aquesta assemblea ens ha donat alegries especials perquè hem comprovat que hi participa gent del nord en general, sense respectar la frontera administrativa que ens separa. Us hi esperem a tots, doncs.
PS2. Com ja havíem anunciat, la setmana vinent VilaWeb Àudio passarà a ser una funció solament per a subscriptors. Hem explicat moltes vegades que la comunitat de subscriptors de VilaWeb té com a funció principal permetre’ns d’oferir a tots els lectors la millor informació i els millors serveis, amb què es potencia el periodisme, la visió de país i la llengua catalana. El problema és que encara no som prou subscriptors per a arribar allà on voldríem i per això hem de prendre decisions com aquesta. És per aquesta raó que us demanem la vostra ajuda. Perquè cada nou subscriptor compta.
ENLLAÇ ARTICLE :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada