Menteixen conscientment, però els hi sua

 

 

OPINIÓ

 

 

Iu Forn
Barcelona. Dimecres, 15 de desembre de 2021. 20:18
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

Esmorzen massa fort. Dolç, salat i PIN (Productes No Identificats). I es posen roba interior tres talles petita. I la farceixen amb ortigues per la part que toca la pell. I, esclar, després van als parlaments i passa el que passa. Primer van convertir-los en tavernes sòrdides i plenes de decrepitud, ara els hemicicles són el taller de Geppetto i ells el ninot de fusta que disposa d'un nas que augmenta fins l'infinit. I més enllà.  

 

Avui hi havia sessió de control al Govern, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament, i els partits de dretes han tret el que anomenen “Cas Canet” i la màquina de vomitar per aspersió. Allà Pablo Casado -l'encara líder del PP- li ha dit a Pedro Sánchez: “Vostè és pare. Jo també. No puc entendre com deixa abandonat a un nen de cinc anys mentre els seus socis separatistes diuen que cal apedregar-lo”. Després ha repetit allò de que s’apliqui el 155 i ha amenaçat la Generalitat amb una denuncia “per desobediència”. I ha seguit amb un “Li sembla bé que uns totalitaris ataquin un nen? Per què serveix un govern que deixa tirats als més desfavorits?”. Aquí ha estat quan ha barrejat un cas de prostitució d'unes nenes tutelades pel govern de les Balears amb uns abusos sexuals a una menor de l’exmarit de

El PSOE té l’oportunitat davant dels nassos

 

 

OPINIÓ

 

 

Iu Forn
Barcelona. Dilluns, 25 d'octubre de 2021. 20:21
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Doncs sí, el govern de coalició espanyol ha decidit copiar-se les crisis del govern de coalició català i les usen, com fan aquí, per desgastar-se, pressionar-se i marcar perfil. Veurem si també apliquen el model nostrat de resolució d'atzucacs relatius i que, resumit, consisteix en “endavant les atxes i fins la crisi de demà”.

 

El cas que els/ens ocupa és el del ja exdiputat canari de Podemos Alberto Rodríguez, qui d'entre les coses que ha vist els últims dies i que mai podria haver arribat a imaginar, és que darrera del seu nom hi escriguin “el de les rastes”. Perquè es veu que amb el que hi posa al seu DNI no n'hi ha prou. Ara no explicaré tot el que ha passat en quatre dies, perquè és molt i molt complex, però si vol refrescar la memòria, aquí i en la resta d'enllaços ho té tot. I en aquest “tot” s'hi inclouen les giragonses que ha fet el cas i on s'ha situat ara mateix. D'una banda Podemos usant-lo per pressionar el PSOE en l'acord sobre la reforma de la reforma laboral i en d'altres qüestions

La CUP i el colpisme llarenista uneixen el Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

Iu Forn
Barcelona. Dimarts, 28 de Setembre 2021. 21:13
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Sí, potser quan divendres acabi el debat de política general els diferents oradors finalment hauran parlat molt de sanitat, crisi econòmica i social, mercat laboral, ensenyament, infraestructures, habitatge, model econòmic i del futur… o per acostar-nos més a la realitat que ens veiem a venir, del no futur. Però els titulars els ocuparan la taula de diàleg i la proposta de referèndum de la CUP. És que la cosa funciona així.

 

Si dijous passat el president Aragonès tenia més o menys pensat per on podrien transitar els efectes del debat, segurament calculava que hauria de surfejar per les sempre procel·loses aigües de les sistèmiques discrepàncies amb Junts. Però després del que ha passat els últims dies i les últimes hores, sí, per allò de mantenir les tradicions, potser veiem els dos socis de Govern marcant perfil en alguna proposta de resolució, però em temo que això acabarà

La impunitat de l’extrema dreta

 

 

OPINIÓ

 

 

Iu Forn
Barcelona. Dimarts, 13 d'octubre de 2020. 20:45

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

És impossible que el que va succeir aquest diumenge davant l'estàtua de Colón de BCN passi en qualsevol altra ciutat europea normal de cap altre país europeu normal. I si arribés a passar, passarien coses. Però aquí no, aquí amb segons qui mai no passa res. I què va passar? Doncs que un grup de xicots i xicotes, molt bona gent tots, van exhibir creus gamades, van fer salutacions feixistes i van cridar repetidament Sieg Heil. Amb la calma. I quan en van tenir prou, se'n van anar tranquil·lament cap a casa seva. Com qui acaba de manifestar-se per reivindicar un semàfor o un carril patinet.

 

Però, sap una cosa? Manifestar-se lluint simbologia nazi i que no passi res no és el pitjor d'aquesta història, tot i ser molt bèstia. El pitjor és la comparativa. Sobretot pel que fa a la impunitat. La que sempre tenen els mateixos. En això passa com quan a casa teva se'n va la

La justícia s'asseu a la taula de diàleg

Iu Forn

Barcelona. Diumenge, 1 de març de 2020

Recorda la imatge de la primera reunió de la taula de diàleg, oi? En aquella sala de la Moncloa tan plena de llum i de cordialitat, amb aquelles finestres obertes tan boniques... Doncs bé, per part de la delegació catalana, que estava asseguda a l'esquerre de les imatges, la primera persona que es veia era en Josep Maria Jové. Dos dies després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anunciava el seu processament i el del també diputat republicà Lluís Salvadó com a organitzadors del referèndum de l’1 d'Octubre. El premi va estar molt repartit i l'acusació és pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. Hauran d'anar a declarar el pròxim dia 11. Esperem que no coincideixi amb la segona reunió de la taula. Seria lleig.



Per tant, què tenim aquí? Que què tenim? Dimecres el Gobierno organitza fins l'últim detall una posada en escena per oferir una imatge de reunió bilateral i divendres l'Estat paral·lel decideix que també ha d'asseure's a la taula. I no precisament per negociar. I entrant a la sala per la finestra. I quan ja l'havien tancat perquè estava entrant aquella fresqueta del febrer a la Meseta. Resultat? Ara mateix, un dels negociadors que seu per

I si ens comprem la independència?

OPINIÓ






Iu Forn
Barcelona. Dijous, 13 de febrer de 2020






 

Quant val un quadre de Miró (per posar a l'atzar el nom d'un reconegut autor)? Bé, doncs el preu que algú estigui disposat a pagar-ne. Si el màxim que ofereixen en una subhasta són dos euros, aquest és el preu. Si ofereixen 4.567 trilions d'euros esterlins, doncs el preu és aquest altre. De què depèn, doncs la cosa? No sé si li sonarà la frase, però depèn del mercat.



La Caixa de la Solidaritat ha convocat avui els mitjans per explicar que 1/ dilluns vinent acaba el termini fixat pel Tribunal de Cuentas per pagar la fiança de 4,1 milions d'euros imposada al Govern Puigdemont per l’1-O i que 2/ per poder afrontar-la en falten al voltant de 3 milions tres-cent mil.



Aplicant el criteri “Miró”, la pregunta seria: quant has de pagar per fer un referèndum no autoritzat en aquesta Espanya que ens hem donat entre tots (i totes)? Doncs el mercat ha decidit que són quatre milions cent mil euros. Podrien haver estat 2 milions, com

El tsunami democràtic de Marlaska i els CDR

OPINIÓ






Iu Forn
Barcelona. Dimarts, 15 d'octubre de 2019

Ho ha dit avui el ministre de l'Interior espanyol en funcions, Fernando Grande-Marlarka, a Los Desayunos” de TV1. I ho ha dit somrient. Com volent dir, oi?: “Vostès no saben amb qui se la juguen i ara els ho explicaré jo. Personalment”. Apunti el que ens ha fet saber:



“Els serveis d'intel·ligència estan investigant qui hi ha darrera del moviment Tsunami Democràtic”. I, per cert, ha aprofitat el moment per recordar-nos l'eficàcia del CNI. A veure, diverses coses a comentar.



Comencem pel final. Sobre això de l'eficàcia del CNI a Catalunya, efectivament, és una cosa que sap tothom i és profecia. Allò de no trobar cap urna de l’1 d'Octubre, però és que

El ministre Zoido no sabia que ell era el ministre

OPINIÓ







Iu Forn
Barcelona. Dijous, 28 de febrer de 2019

Sense oblidar-nos d'una una frase que encara ara em posa els pèls dels genolls de punta de l'emoció i que diu així: “En Barcelona hay mucha gente buena”, les tres expressions estrella d'una de les dues estrelles que ha tingut la sessió d'avui del judici-escarment de l'Estat contra l'independentisme han estat “lo desconozco”, “no me consta” i “no lo sé”. I, sí, com ja ho haurà endevinat, aquesta estrella és el senyor exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido i aquestes expressions són seves.

 

 

 

Ell ha triomfat de cos present, però en esperit ho ha fet el senyor Diego Pérez de los Cobos, que, pel que ens ha explicat Zoido, que era el seu superior quan van succeir els fets que es jutgen, era qui realment manava. Cada pregunta sobre qui decidia i qui executava era resposta amb els mateixos cognoms: Pérez de los Cobos.



Ahir Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría van deixar la bossa de brossa a la porta de Zoido. I avui Zoido ha agafat la bossa i, tralarà tralarà, ha anat passejant fins a can Pérez de los Cobos, l'ha dipositat allà i ha fugit corrent després de tocar el timbre.



No puc evitar imaginar a qui fou responsable dels cossos de seguretat espanyols en