La CUP i el colpisme llarenista uneixen el Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

Iu Forn
Barcelona. Dimarts, 28 de Setembre 2021. 21:13
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Sí, potser quan divendres acabi el debat de política general els diferents oradors finalment hauran parlat molt de sanitat, crisi econòmica i social, mercat laboral, ensenyament, infraestructures, habitatge, model econòmic i del futur… o per acostar-nos més a la realitat que ens veiem a venir, del no futur. Però els titulars els ocuparan la taula de diàleg i la proposta de referèndum de la CUP. És que la cosa funciona així.

 

Si dijous passat el president Aragonès tenia més o menys pensat per on podrien transitar els efectes del debat, segurament calculava que hauria de surfejar per les sempre procel·loses aigües de les sistèmiques discrepàncies amb Junts. Però després del que ha passat els últims dies i les últimes hores, sí, per allò de mantenir les tradicions, potser veiem els dos socis de Govern marcant perfil en alguna proposta de resolució, però em temo que això acabarà

amb Esquerra i Junts, un a cada banda de l'hemicicle i corrent a càmera alentida fins a trobar-se i fondre's en una voluptuosa abraçada de desig. I, casualment, tot gràcies a Llarena i a la CUP. Ves per on.

 

El moviment llarenista solitari de divendres, del qual cada dia sabem més coses sobre el seu origen, composició i intencions i, com passa amb el volcà de La Palma, la cosa ha passat d'estromboliana a hawaiana, ha provocat un efecte ventosa entre els dos socis de govern. Esquerra ha donat suport públic al president Puigdemont sense fissures. Per molts motius, però sobretot perquè és un símbol. Agradi o no a alguns. I el partit que governa el país no pot fotre's de cul contra el símbol del país. I això cus ferides.

 

El llarenisme emmascarat i colpista (sí, perquè ho és intentar fer caure governs democràtics a cops d'euroordre Guadiana. Aquí i a la Xina Popular) ha provocat l'anomenat efecte l'Alguer. Molts voldrien que Puigdemont es perdés en l'oblit d'una casa als afores de Waterloo, que és als afores de Brussel·les, que és als afores de Girona en una Europa sense fronteres que observa i calla. Però l'estat espanyol paral·lel és com l'escorpí, no ho pot evitar i acaba picant a la granota al mig del riu. I, obsessionat pel seu negociat privat, ha donat aire al president a l'exili i ha unit un independentisme que no es posa d'acord ni en com no posar-se d'acord.

 

Total, que a aquest govern ara unit com una pinya l'ha cimentat la CUP amb la seva proposta per intentar escriure el relat del debat. Un referèndum ara? On va a parar! Esquerra intenta la possessió d'aquesta pilota jugant-la a la taula de negociació amb el Gobierno. I la prova és com va girar ràpidament l'argument dels efectes provocats pel cop llarenista: “Van darrere Puigdemont perquè l'Estat paral·lel vol que fracassem. Per tant, ara més taula que mai. Que portin més cadires!”. Però és que Junts, per veu de Laura Borràs —una veu no menor, per cert—, ja ha dit que res de referèndum “perquè això ja ho vam fer l’1-O”. O sigui que l'oferta dels cupaires ha acabat posant d'acord el Govern, no en l'estratègia —valgui'm Déu, no demani impossibles—, però sí a dir-li que no. I tal i com estaven les coses no fa pas gaire, això és una hemorràgia d'amor.

 

Ara bé, la qüestió són els efectes que pot tenir aquesta proposta de la tercera pota indepe. Si la mantenen, afectarà els pressupostos, per exemple? Si els partits de Govern no li voten aquest nou referèndum, adeu suport? I, a partir d'aquí, què? ¿Esquerra trucarà a la porta de sociates i Comuns en busca de vots, tensant la corda amb Junts, o els prorrogarà? El primer escenari té una solució política —més o menys—, però el segon seria terrible. Sobretot des del punt de vista social. Just en un moment en què en aquesta qüestió, de brometes, les justes.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/iu-forn-cup-llarenista_650867_102.html