Editorial Vicent Partal : Despullar, i documentar, el ‘deep state’ espanyol

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El ‘deep state’ espanyol no tan sols representa un estat dins l'estat, sinó també la pervivència del franquisme dins un estat que es diu i es vol fer passar per democràtic

 

 

 

 

 

Vicent Partal

19.02.2023 - 21:40

Actualització: 20.02.2023 - 04:22

 

 

Damià del Clot va publicar el 2021 Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana Edicions), un llibre exemplar per a tothom qui vulga entendre com funciona la repressió al nostre país. I ara ens acaba de fer un altre regal impagable, el nou llibre Anatomia del Deep State espanyol. Els mecanismes ocults d’un poder que opera impunement dins de l’Estat (Pòrtic).

 

Aquests dos volums excel·lents converteixen aquest professor de dret constitucional de la UAB i batlle de Vilassar de Mar per ERC en una de les referències intel·lectuals bàsiques per a qualsevol qui tinga interès a entendre la realitat profunda de la situació del nostre país de fa anys, però també –en el cas d’aquest segon volum– del món.

 

La idea que hi ha un deep state ha estat molt acceptada de fa dècades per a descriure l’existència dins l’estat d’una mena de “estat profund” que funciona al marge dels polítics elegits per la població; que, a diferència d’ells, és permanent i estable i determina les polítiques més fonamentals de l’estat, les quals, per tant, resten fora de

Més derrotes judicials per al cim judicial espanyol. Per Xoán-Antón Pérez-Lema

 

 

OPINIÓ

 

 

Xoán-Antón Pérez-Lema
La Corunya. Dimarts, 2 de novembre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

El raper Josep Miquel Arenas (Valtònyc) va ser condemnat el 2017 per aquest Tribunal d'excepció anomenat “Audiència Nacional” a la pena de tres anys i mig per delictes d'expressió, en concret per injúries greus al llavors Cap de l'Estat (a qui es va referir com a “lladre”) i suposades lloances a ETA, ja desapareguda en aquells dies i amb qui no tenia vinculació directa o indirecta, la qual cosa determinava que les desventurades i insultants paraules de Valtònyc no portessin intrínseca cap amenaça violenta directa ni indirecta, sinó expressions, sí, desafortunades i feridores, però que no serien delicte en cap altre Estat europeu.

 

Aquesta sentència va ser confirmada pel Tribunal Suprem estatal que presideix Marchena el 2018 i, per això, Valtònyc, fins a aquest moment una bèstia ferotge en les seves paraules i cançons, va fer el que faria qualsevol persona normal que conegués, com sens dubte coneixien els seus advocats, la dinàmica judicial d'aquests anys de repressió i lawfare: marxar al Regne plurinacional de Bèlgica i posar-se sota la protecció de la xarxa jurídica, política i de suport del president Puigdemont i dels consellers i consellera exiliats en l'estat flamenc-valònic. Persones que, per cert, sembla que van ser capaços d'obrir-li les neurones del “sentidiño”, del “seny”, al mallorquí.

 

 

Però no estem analitzant les cançons desafortunadament ofensives (encara que mai delictives) d'un noi de 20 anys en el moment dels fets, sinó de la repressió àcida i cruel del Regne d'Espanya, que fa tres anys que intenta aconseguir l'extradició d'aquest home de