OPINIÓ
Xoán-Antón Pérez-Lema
La Corunya. Dimarts, 2 de novembre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
El raper Josep Miquel Arenas (Valtònyc) va ser condemnat el 2017 per aquest Tribunal d'excepció anomenat “Audiència Nacional” a la pena de tres anys i mig per delictes d'expressió, en concret per injúries greus al llavors Cap de l'Estat (a qui es va referir com a “lladre”) i suposades lloances a ETA, ja desapareguda en aquells dies i amb qui no tenia vinculació directa o indirecta, la qual cosa determinava que les desventurades i insultants paraules de Valtònyc no portessin intrínseca cap amenaça violenta directa ni indirecta, sinó expressions, sí, desafortunades i feridores, però que no serien delicte en cap altre Estat europeu.
Aquesta sentència va ser confirmada pel Tribunal Suprem estatal que presideix Marchena el 2018 i, per això, Valtònyc, fins a aquest moment una bèstia ferotge en les seves paraules i cançons, va fer el que faria qualsevol persona normal que conegués, com sens dubte coneixien els seus advocats, la dinàmica judicial d'aquests anys de repressió i lawfare: marxar al Regne plurinacional de Bèlgica i posar-se sota la protecció de la xarxa jurídica, política i de suport del president Puigdemont i dels consellers i consellera exiliats en l'estat flamenc-valònic. Persones que, per cert, sembla que van ser capaços d'obrir-li les neurones del “sentidiño”, del “seny”, al mallorquí.
Però no estem analitzant les cançons desafortunadament ofensives (encara que mai delictives) d'un noi de 20 anys en el moment dels fets, sinó de la repressió àcida i cruel del Regne d'Espanya, que fa tres anys que intenta aconseguir l'extradició d'aquest home de
