La justícia europea reconeix l’amnistia i la possibilitat de revocar-la, en un impactant precedent eslovac

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Un cas que va commocionar Eslovàquia podria arribar a ser un precedent per a Puigdemont en una hipotètica revocació de l'amnistia

 

 

Imatge del film 'Únos' (Eslovàquia, 2017) (fotografia: Martin Kasarda)

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

03.10.2023 - 21:40

Actualització: 03.10.2023 - 23:43

 

 

El Tribunal Suprem espanyol va amenaçar que encallaria l’aplicació d’una llei d’amnistia (abans que ni tan sols existeixi) amb qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional espanyol i preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE. Quan un jutge té dubtes que l’aplicació d’una norma sigui compatible amb el dret de la Unió pot fer aquestes preguntes a l’alt tribunal europeu, que, si les admet, atura la decisió que s’hagi de prendre fins que no les hagi resoltes, cosa que acostuma a allargar-se molts mesos, fins i tot anys. Però els negociadors dels partits que discuteixen com hauria de ser aquesta llei saben que l’amnistia és reconeguda pel dret de la Unió, no tan sols perquè hi ha molts precedents de casos d’estats europeus que n’han aplicat, sinó perquè hi ha una sentència del TJUE força recent que la reconeix. És un cas ben singular esdevingut a Eslovàquia, en què, alhora, reconeix també la possibilitat de revocar-la, l’amnistia.

La sentència, publicada el 16 de desembre de 2021, és important, perquè clarifica algunes qüestions del punt de vista del TJUE: la primera és que l’amnistia és reconeguda implícitament com una fórmula compatible amb el dret de la Unió, perquè no es discuteix pas en cap moment que no sigui vàlida. La segona és que també és possible de revocar-la. I la tercera és

El abogado Gonzalo Boye celebra la sentencia del TJUE sobre las euroórdenes: «Hoy es un buen día»

 

 

El letrado de los dirigentes independentistas celebra que la justicia europea avale el rechazo de las euroórdenes si existen "razones serias y fundadas" de vulneración de derechos.

 

 

El abogado Gonzalo Boye.

 

 

Redacción

31/01/2023

 

 

El abogado de los eurodiputados de Junts, Gonzalo Boye, aplaudió la decisión del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) sobre las euroórdenes de los dirigentes independentistas. «Las sentencias del TJUE son para leerlas íntegramente», ha asegurado en un optimista tuit, remarcando que «hoy es un buen día».

 

 

 

Las sentencias del TJUE son para leerlas íntegramente... hoy es un buen día

— Gonzalo Boye (@boye_g) January 31, 2023

 

Y es que la justicia europea ha avalado tumbar a las euroórdenes si se considera que existen “razones serias y fundadas” de vulneración de derechos, como es el caso del independentismo en el Estado español. El abogado, además, ha continuado defendiendo que el Supremo

El concepte de minoria nacional es cola en la sentència del TJUE

 

 

TRIBUNALS

 

 

Entra en joc la idea encunyada per Boye amb la referència "grup objectivament identificable" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

 

 

Manifestació independentista on es reclama la llibertat dels presos polítics | ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona

31/01/2023 14:05 

 

 

 

Era el 23 d’agost de 2019 quan Gonzalo Boye aprofitava una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu per anunciar per primera vegada el que seria una de les seves apostes estratègiques. En concret, lligar els processos judicials a l’exili amb els drets de les minories. Comptat i debatut, presentar els catalans independentistes davant el dret i les instàncies europees com una “minoria nacional”. Més de tres anys després, aquesta idea s’ha incorporat, no en la literalitat però sí en el concepte, en una de les resolucions més importants del Procés judicial a l’exili: la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor de la causa contra l’independentisme, Pablo Llarena. 

 

Els quinze magistrats de la Gran Sala han decidit en quines condicions pot un estat rebutjar una ordre de detenció europea emesa per un altre estat membre. La resolució aclareix els dubtes de Llarena sobre el fet que Bèlgica va denegar extradir el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ja que hi veia risc de vulneració de drets fonamentals i, a més, posava en dubte la competència del Tribunal Suprem per jutjar-lo. Així, la justícia europea determina la legalitat del rebuig a una extradició si l’Estat que ha d’executar l’euroordre detecta “deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable al qual pertany l’interessat”. És a dir, si a l’Estat espanyol un independentista català no té prou garanties per a un judici just o en igualtat. De fet, és una tesi que, fins i tot, es va exposar en el judici al Tribunal Suprem del president Quim Torra per desobediència. 

 

 

“Grup objectivament identificable”