TRIBUNALS
Entra en joc la idea encunyada per Boye amb la referència "grup objectivament identificable" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
 |
| Manifestació independentista on es reclama la llibertat dels presos polítics | ACN |
Era el 23 d’agost de 2019 quan Gonzalo Boye aprofitava una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu per anunciar per primera vegada el que seria una de les seves apostes estratègiques. En concret, lligar els processos judicials a l’exili amb els drets de les minories. Comptat i debatut, presentar els catalans independentistes davant el dret i les instàncies europees com una “minoria nacional”. Més de tres anys després, aquesta idea s’ha incorporat, no en la literalitat però sí en el concepte, en una de les resolucions més importants del Procés judicial a l’exili: la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor de la causa contra l’independentisme, Pablo Llarena.
Els quinze magistrats de la Gran Sala han decidit en quines condicions pot un estat rebutjar una ordre de detenció europea emesa per un altre estat membre. La resolució aclareix els dubtes de Llarena sobre el fet que Bèlgica va denegar extradir el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ja que hi veia risc de vulneració de drets fonamentals i, a més, posava en dubte la competència del Tribunal Suprem per jutjar-lo. Així, la justícia europea determina la legalitat del rebuig a una extradició si l’Estat que ha d’executar l’euroordre detecta “deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable al qual pertany l’interessat”. És a dir, si a l’Estat espanyol un independentista català no té prou garanties per a un judici just o en igualtat. De fet, és una tesi que, fins i tot, es va exposar en el judici al Tribunal Suprem del president Quim Torra per desobediència.
