Els polítics processistes han aplaudit i encoratjat la minorització demogràfica dels catalans

 

DIARI EL CRIT

 

 

 

11 de maig de 2025

Per Josep Bellpuig

 

 

 Els polítics processistes ens han venut. Davant l’allau demogràfica que Espanya ha permès i que s’ha abocat al damunt de Catalunya, una allau immensa, impossible d’integrar ni tan sols en una mínima part, els polítics catalans l’han aplaudida o, en el millor dels casos, han mirat cap a una altra banda.

Els polítics processistes han abandonat el poble català, ofegat per una allau humana estrangera que no es catalanitzarà sinó que, al contrari, servirà per minoritzar-nos a casa nostra mateix per fer impossible que en un futur ens puguem independitzar d’Espanya. No només això, aquesta minorització contribuirà a la nostra dilució en el magma foraster, o, com a molt, ens deixarà reduïts a minoria ètnica a casa nostra mateix, com els aborígens nord-americans a les seves reserves. 

Els nostres joves, els joves catalans, quan siguin adults seran, com a molt, el 15% o el 20% de la

El concepte de minoria nacional es cola en la sentència del TJUE

 

 

TRIBUNALS

 

 

Entra en joc la idea encunyada per Boye amb la referència "grup objectivament identificable" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

 

 

Manifestació independentista on es reclama la llibertat dels presos polítics | ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona

31/01/2023 14:05 

 

 

 

Era el 23 d’agost de 2019 quan Gonzalo Boye aprofitava una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu per anunciar per primera vegada el que seria una de les seves apostes estratègiques. En concret, lligar els processos judicials a l’exili amb els drets de les minories. Comptat i debatut, presentar els catalans independentistes davant el dret i les instàncies europees com una “minoria nacional”. Més de tres anys després, aquesta idea s’ha incorporat, no en la literalitat però sí en el concepte, en una de les resolucions més importants del Procés judicial a l’exili: la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor de la causa contra l’independentisme, Pablo Llarena. 

 

Els quinze magistrats de la Gran Sala han decidit en quines condicions pot un estat rebutjar una ordre de detenció europea emesa per un altre estat membre. La resolució aclareix els dubtes de Llarena sobre el fet que Bèlgica va denegar extradir el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ja que hi veia risc de vulneració de drets fonamentals i, a més, posava en dubte la competència del Tribunal Suprem per jutjar-lo. Així, la justícia europea determina la legalitat del rebuig a una extradició si l’Estat que ha d’executar l’euroordre detecta “deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable al qual pertany l’interessat”. És a dir, si a l’Estat espanyol un independentista català no té prou garanties per a un judici just o en igualtat. De fet, és una tesi que, fins i tot, es va exposar en el judici al Tribunal Suprem del president Quim Torra per desobediència. 

 

 

“Grup objectivament identificable”