El saquejador confés va aconseguir 10 milions d’euros extres per ampliar el Palau que no se sap on són.
MONTSE RIART Barcelona
Fèlix Millet ensenyant-li l’ampliació del Palau a José María Aznar l’any 2000 / ALBERT OLIVÉ / EFEFERRAN FORNÉ |
La investigació del cas Palau ha evidenciat que Fèlix
Millet va fer servir l’entitat cultural com un pont per fer contactes
amb institucions socials i polítiques que li atorguessin ascendència,
sense importar el color polític.
Els vincles més coneguts de
l’expresident del Palau de la Música -i dels quals els investigadors han
trobat més evidències- són amb excàrrecs de Convergència: l’extresorer
Carles Torrent, els convenis amb la fundació Trias Fargas o les
múltiples reunions amb l’exdiputat Jaume Camps -aquestes últimes
arxivades per prescripció-. En el que no va aprofundir la investigació,
tot i els intents de l’acusació popular, és en els vincles de Millet amb
José María Aznar durant l’època que la institució va rebre una injecció
de 14,4 milions d’euros per les obres d’ampliació del Palau i que
coincideix amb els anys de Millet com a patró de la fundació FAES, afí
al PP llavors.
Les obres van pujar a 16,3 milions d’euros però, en
total, el Palau va acabar recaptant subvencions per valor de 26,7
milions d’euros, tenint en compte l’aportació del ministeri de Cultura,
la de la Generalitat i la Diputació, els diners dels patrocinadors i un
préstec bancari obtingut per l’entitat. El destí d’aquesta diferència de
més de 10 milions d’euros continua sent un