El saquejador confés va aconseguir 10 milions d’euros extres per ampliar el Palau que no se sap on són.
MONTSE RIART Barcelona
 |
| Fèlix Millet ensenyant-li l’ampliació del Palau a José María Aznar l’any 2000 / ALBERT OLIVÉ / EFEFERRAN FORNÉ |
La investigació del cas Palau ha evidenciat que Fèlix
Millet va fer servir l’entitat cultural com un pont per fer contactes
amb institucions socials i polítiques que li atorguessin ascendència,
sense importar el color polític.
Els vincles més coneguts de
l’expresident del Palau de la Música -i dels quals els investigadors han
trobat més evidències- són amb excàrrecs de Convergència: l’extresorer
Carles Torrent, els convenis amb la fundació Trias Fargas o les
múltiples reunions amb l’exdiputat Jaume Camps -aquestes últimes
arxivades per prescripció-. En el que no va aprofundir la investigació,
tot i els intents de l’acusació popular, és en els vincles de Millet amb
José María Aznar durant l’època que la institució va rebre una injecció
de 14,4 milions d’euros per les obres d’ampliació del Palau i que
coincideix amb els anys de Millet com a patró de la fundació FAES, afí
al PP llavors.
Les obres van pujar a 16,3 milions d’euros però, en
total, el Palau va acabar recaptant subvencions per valor de 26,7
milions d’euros, tenint en compte l’aportació del ministeri de Cultura,
la de la Generalitat i la Diputació, els diners dels patrocinadors i un
préstec bancari obtingut per l’entitat. El destí d’aquesta diferència de
més de 10 milions d’euros continua sent un
misteri després de vuit
anys.
“He conegut la notícia que, novament, has triat
l’illa de Menorca per passar-hi uns dies de descans aquest agost”,
escriu Millet en una de les quatre cartes dirigides a Aznar entre el
2002 i el 2004 i a les quals l’ARA ha tingut accés. En totes les
missives, l’exresponsable del Palau es dirigeix a Aznar com a “amic”,
anomena la seva dona, Ana Botella, pel nom de pila, li proposa un
“sopar” informal a casa seva i li facilita els seus números de telèfon
particulars.
El juliol del 2008, un anònim incorporat al sumari
del cas va alertar els Mossos d’Esquadra dels vincles de Millet amb la
FAES i la suposada relació amb el ministeri de Cultura: “Recordem que la
Fundació FAES es va emportar una comissió d’uns 600 milions de pessetes
de les obres del Petit Palau (devia ser l’agraïment pels fons rebuts
del ministeri de Cultura). Uns 900 milions més també van tenir un destí
incert”, diu l’anònim. Cap d’aquestes informacions, però, s’ha pogut
confirmar.
On són els diners?
En canvi, l’auditoria de Deloitte,
encarregada per la nova direcció del Palau, va detectar diverses
“irregularitats” en les factures que la institució va presentar per
justificar les aportacions de l’Institut Nacional d’Arts Escèniques per
valor de 3,2 milions d’euros. Segons es recull a les conclusions de
l’informe, es tractava de factures que o bé no es corresponien “amb el
cost de les obres fetes al Palau”, que no es van pagar “i es van acabar
anul·lant”, o bé documents “duplicats”. Què va passar amb aquests
diners? ¿I amb els 10 milions de diferència entre el cost de les obres i
les aportacions per finançar-les? L’acusació popular -dirigida pel
lletrat Àlex Solà en representació de la Federació d’Associacions de
Veïns de Barcelona (FAVB)- considera que podrien haver-se desviat a la
FAES i va demanar al jutjat que ho investigués. La majoria de les
subvencions públiques que va rebre el Palau passaven pel consorci -l’ens
públic de la institució cultural-, però en aquest cas la receptora va
ser la Fundació, privada i sotmesa a menys controls.
Fonts de la fiscalia consultades per aquest diari
admeten que aquest fet, juntament amb la coincidència que una de les
principals adjudicatàries de les obres fos la constructora Ferrovial
-sota sospita per les presumptes comissions a Convergència-, resulta
sorprenent. Tot i així recorden que els pèrits d’Hisenda i els de
Deloitte no van trobar cap sortida de diners cap a la FAES -com sí que
es va trobar en el cas de la Fundació Trias Fargas-. El Palau i el
ministeri tampoc van reclamar els diners i la petició de l’acusació
popular es va arxivar.
Els diners de l’Estat van trigar més a arribar del
que volia Millet, que el 1996 va escriure una carta a una altra de les
figures del PP, l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz. Llavors
Fernández Díaz era secretari d’estat d’Administracions Públiques i
Millet li demanava si havia pogut fer “alguna gestió” perquè arribessin
els 127 milions de pessetes que el ministeri tenia “pendents” amb el
Palau. Millet també l’informava que havia rebut una invitació de part
d’Aznar per sopar a la Moncloa, juntament amb altres personalitats “del
món cultural català”.
Jugant a dues bandes
L’entrada de Millet a la FAES el 2003 va neguitejar el Palau. En una
entrevista recent a l’ARA, el seu substitut al capdavant de la
institució, Joan Llinares, recordava que les actes de reunions de
l’Orfeó reflectien el malestar. Conscient del rebombori, el juny del
2003 Millet va enviar una altra carta a l’exconseller de Cultura, Jordi
Vilajoana, a la qual també ha accedit l’ARA, en què justifica la seva
decisió i li demana que ho “traslladi” al llavors president, Jordi
Pujol. Li recordava que la junta havia “aprovat per unanimitat” la
incorporació. Sigui com sigui Millet va absentar-se almenys de dues
reunions de la FAES.
Els investigadors també van trobar entre la
correspondència de Millet quatre cartes a Artur Mas entre el 2004 i el
2008. “Atès que tots dos passem part de les vacances a Fornells, he
volgut adreçar-te aquestes ratlles per a convidar-te, juntament amb la
teva esposa i amb qui tu desitgis, a sopar”, proposa Millet en les
missives, en què, igual que en el cas d’Aznar, es dirigeix a Mas com a
“amic”. En l’última, del juny del 2008, li agraeix la felicitació per
haver rebut un premi, que segons Millet l’encoratja a continuar
treballant, perquè sap que gaudeix “del suport d’amics” que, com ell,
“valoren” el seu “compromís amb el país”.
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada