 |
Les ombres sobre l’exvicepresident, un símbol de la dreta, qüestionen el discurs de Rajoy i debiliten Montoro.
JOAN RUSIÑOL Madrid |
 |
| EL SUCCESSOR NATURAL Rato era un home que molts Al PP veien com el relleu De prestigi d’Aznar. / KIKO HUESCA / EFE |
“Faré una política com la que va fer Rato durant vuit anys”. La promesa
la feia, a l’Hospitalet, Mariano Rajoy a la campanya per a les
eleccions generals del 2008. L’exvicepresident espanyol havia sigut el
convidat sorpresa del PP català en aquell acte, que intentava aprofitar
la imatge de moderació i rigor que encara l’acompanyava. Avui ja ningú
busca la foto al seu costat. Al contrari. La Moncloa ha deixat caure
definitivament qui va ser, fins fa poc, un símbol del centredreta i
l’esperança blanca per a molts. Ahir ningú va negar que Rato s’hagués
acollit a l’amnistia fiscal del 2012 ni tampoc la informació que el
Sepblac, la unitat d’intel·ligència financera, l’estigui investigant per
blanqueig de capital. Els silencis i les mitges paraules ho deien tot.
Els populars han optat finalment per trencar
qualsevol relació amb el seu antic company de viatge i desmarcar-se’n en
públic. L’objectiu ara és minimitzar a les urnes l’impacte d’unes
revelacions -avançades pel diari digital Vozpópuli- que toquen de ple
l’estratègia electoral dissenyada per Rajoy: fiar-ho tot al prestigi de
la gestió econòmica i limitar a unes quantes “pomes podrides” els casos
d’irregularitats a les seves files. L’oposició ja va disparar
políticament cap al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, deixeble de
Rato i impulsor de l’amnistia. El PSOE en va demanar la dimissió.
Per intentar sobreposar-se a un cop tan dur per a
la militància conservadora -abans del cas Bankia la seva popularitat
interna no tenia res a veure amb la de Bárcenas- el govern espanyol va
anunciar que demà, al consell de ministres, aprovarà la llei que
aixecarà parcialment la confidencialitat de les dades fiscals i permetrà
conèixer el llistat dels grans deutors amb l’Agència Tributària. Al
quart trimestre de l’any se sabran els contribuents que, a 31 de juliol,
deuen més d’un milió d’euros a la hisenda pública.
Els excompanys se’n desmarquen
Més enllà d’aquest anunci puntual, la consigna governamental era que
les institucions funcionen i que a tothom, tingui el cognom que tingui,
se li aplica la mateixa vara de mesurar. “Tots hem de complir les
nostres obligacions tributàries”, va dir Montoro, que no va voler
confirmar explícitament si s’està investigant el seu excompany de
govern. Una prudència que contrasta amb l’actitud en altres casos
semblants, com el de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. El
responsable d’Economia, Luis de Guindos, que ha mantingut una relació
més tensa amb Rato els últims temps, també va apel·lar al “deure de
secret” per no aprofundir en la situació. No obstant, ningú va sortir en
defensa de l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional.
Amb la campanya electoral de les eleccions
municipals i autonòmiques a la cantonada, el PP va tirar d’argumentari
per marcar distàncies i, al mateix temps, esbossar un tímid to
d’exigència. L’equilibri no era fàcil per a uns dirigents que, durant
anys, han elogiat la política que va desenvolupar entre el 1996 i el
2004, a cavall de la bombolla immobiliària. L’octubre de l’any passat,
la direcció del carrer Génova ja va haver de passar pel tràngol de
donar-lo de baixa com a militant per l’escàndol de les targetes black de
Bankia. No era un pas fàcil per a Rajoy i la secretària general, María
Dolores de Cospedal: estaven allunyant del partit el “successor natural”
d’Aznar, tal com ell el va designar, l’home que va rebutjar dues
vegades ser el candidat a la presidència espanyola.
Superat aquell capítol, els esforços dels populars
s’havien centrat a intentar oferir una imatge de regeneració democràtica
a través de les noves lleis aprovades al Congrés. Es tractava de
consolidar un perímetre de seguretat que els permetés arribar al cicle
electoral d’aquest 2015 sense que cap ombra tapés el discurs de la
recuperació econòmica. Les noves informacions són, però, un torpede a
aquell disseny. L’interrogant és la dimensió i la durada de l’ona
expansiva. ¿Estem davant d’una operació de voladura controlada amb prou
temps perquè Rajoy se’n pugui refer? El temps ho dirà. Dirigents
populars com l’alcaldessa de València, Rita Barberá, o la candidata a
l’Ajuntament de Madrid, Esperanza Aguirre, ja van reclamar ahir
“explicacions”. La majoria admetien la seva decepció personal. “No és un
tema personal, és gravíssim”, va dir l’eurodiputat Esteban González
Pons, fent un pas més.
Més gruix ideològic al missatge
L’entorn de l’exvicepresident va fer arribar a alguns mitjans de
comunicació que abans d’acollir-se a l’amnistia fiscal del 2012 havia
consultat els seus plans amb el govern espanyol. Si aquesta informació
fos certa, estaria fent còmplice de la situació membres de l’executiu i,
sobretot, reforçaria la tesi que el PP de Rajoy ha optat per trencar en
aquest moment, conscientment, tots els lligams que els unien.
Mentre la dreta intenta sobreviure electoralment a
la tempesta, el secretari general socialista, Pedro Sánchez, va reclamar
a Montoro que plegui. “Per decència política abandoni l’escó i
dimiteixi com a ministre”, li va exigir. L’oposició reclama saber si
Rato és un dels 705 contribuents investigats per l’organisme antifrau
després d’haver regularitzat el seu patrimoni.
Els dards contra els que són o han sigut artífexs
de la política econòmica del PP coincideixen en el temps amb les veus
que, des de dins del partit, alerten del risc de fiar-ho tot a
l’economia per guanyar les eleccions. L’endemà de la votació al Congrés
sobre la reforma puntual de la llei de l’avortament -que ha evidenciat
les tensions internes- la FAES, la fundació de José María Aznar, va
avisar Rajoy del perill de la fuga de vots si no dóna més gruix
ideològic a la seva proposta. El cas Rato complica l’estratègia de
basar-ho tot a les espatlles dels seus gestors econòmics.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada