Lukaixenko retira acreditacions a periodistes estrangers per impedir-los informar sobre les protestes

MÓN - EUROPA

La BBC, un dels mitjans afectats, ha emès un comunicat per a condemnar la mesura, que titlla d’ofegament del periodisme independent 

Per: Redacció

30.08.2020  09:10




Aleksandr Lukaixenko i el seu executiu han retirat l’acreditació a diversos periodistes estrangers, entre els quals membres de la BBC i de l’agència France Press, cosa que suposa que no podran informar de les protestes contra el règim. La decisió arriba després que ahir es produissin més manifestacions multitudinàries a Bielorússia i que se n’esperin més per a avui: la mobilització derivada del resultat de les eleccions, que l’oposició considera un frau, continuen vives.



La BBC ha emès un comunicat per a condemnar la mesura on la titlla d’ofegament del periodisme independent. Segons la cadena, ‘la BBC russa, que arriba a més de cinc milions de persones a la setmana, ha estat una important font de notícies per als habitants de Bielorússia i Rússia’ durant l’onada de protestes, i ‘creiem que és vital que el poble bielorús

La demolidora imatge de Rajoy en el diari de Berlín

Política Última actualització Divendres, 11 de maig de 2018 10:15 h

Inspirada en 'El gran dictador' de Charles Chaplin.

Redacció | El diari de Berlín, Berliner Tageszeitung, ha publicat una demolidora imatge de Rajoy per il·lustrar la notícia sobre el veto a la llei de presidència, que permetia la investidura de Carles Puigdemont a distància. 

"El govern espanyol ha bloquejat la reelecció de Puigdemont", titula la notícia publicada aquest dijous en el diari de Berlín.

En la foto que acompanya el text apareix Rajoy caracteritzat com el gran dictador de Charles Chaplin, que està inspirat de forma clara en Adolf Hitler. Al seu

Madrid estudia aprovar un decret per a una sortida ràpida d'empreses de Catalunya

ECONOMIA

El que s'intentaria seria evitar que la decisió hagués de passar per una junta d'accionistes.

per Redacció 05/10/2017 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Ple del Congrés dels Diputats | Congreso

 

 

 

 

 

El govern espanyol estudia aprovar un decret llei per facilitat que les empreses que tenen seu a Catalunya puguin fer una sortida ràpida per traslladar-se a l'Estat, segons apunten diversos mitjans de Madrid.



El que s'intentaria seria evitar que la decisió hagués de passar per una junta d'accionistes.




La notícia arriba després que Banc Sabadell hagi traslladat la seva seu a Alacant i que Caixabank estudii sortir de Catalunya.









Enllaç notícia :

http://elmon.cat/politica/madrid-estudia-aprovar-decret-sortida-rapida-dempreses-catalunya 

El Tribunal constitucional espanyol diu que ha prohibit el ple del parlament de dilluns

PAÍS - PRINCIPAT

La decisió del TC respon al recurs d'empara presentat pel PSC.

 

per N.R 05/10/2017

Façana del Tribunal Constitucional | ACN

Per: Europa Press

05.10.2017  15:11

El ple del tribunal constitucional espanyol ha acordat suspedre de manera cautelar l’acord del Parlament que fixa per al dilluns 9 d’octubre la compareixença davant la cambra del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per presentar els resultats del referèndum de l’1 d’octubre.



La suspensió es produeix a petició del PSC. Els socialistes van presentar un recurs d’empara en què defensaven que l’acord per fixar la compareixença del president vulnera els drets dels diputats de la cambra catalana.

El Cercle d'Economia condemna la violència de l'1-O

REPRESSIÓ POLICIAL







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 4 d'octubre de 2017

El Cercle d'Economia s'ha manifestat en contra de l'actuació policial de diumenge durant el referèndum lamentant-se que "la violència viscuda en la jornada de l'1 d'octubre és inexplicable, no té justificació i ha deteriorat el nostre marc de convivència, la nostra imatge col·lectiva al món."



També ha lamentat que aquesta actuació reflecteix, "de manera extremadament preocupant, la incomprensible i irracional dinàmica per la qual, des de fa anys, es desenvolupa el denominat conflicte català" i ha assegurat que no s'han combinat els principis democràtic i de legalitat, i ha argumentat que, "precisament perquè el primer permet modificar la legalitat a través de les vies i procediments oportuns, es pot exigir l'estricta adequació de tota actuació al marc legal".



"Quan els dos no avancen compassadament, la democràcia s'esquerda", ha advertit, i ha lamentat que Catalunya reflecteix una realitat extremadament preocupant, amb una amenaça de deteriorament de la convivència acompanyada d'un mal notable al govern de les coses i al manteniment de la recuperació econòmica i de l'ocupació.

Diàleg

L’audiència espanyola cita a declarar Trapero, Sànchez i Cuixart acusant-los de sedició

PAÍS - PRINCIPAT

Una de les subordinades del major dels Mossos d'Esquadra també ha estat citada.

Per: Redacció 

04.10.2017  08:59

La magistrada de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha citat a declarar divendres, en qualitat d’investigats, el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, una de les seves subordinades i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, acusant-los de sedició per les concentracions multitudinàries de protesta del 20 i el 21 de setembre contra l’assalt a la Generalitat per part de la Guàrdia Civil.



La titular del jutjat central d’instrucció número 3 de l’audiència ha decidit d’emprendre aquestes diligències una setmana després d’admetre a tràmit la denúncia presentada per la fiscalia contra els qui va considerar implicats en aquestes protestes, que es van originar arran del cop d’estat contra la Generalitat, en què foren detinguts catorze alts càrrecs i funcionaris.



Sànchez explica que la citació li va arribar després del discurs de Felipe VI, ahir a la nit: ‘L’estat espanyol ha embogit’, ha dit en declaracions  a Catalunya Ràdio.



El text de la denúncia

Els Trabucaires de Cardedeu denuncien que el govern espanyol no els ha autoritzat les trabucades

Per: Redacció

Dimecres  12.08.2015  09:10

L'any passat un regidor del PP els va acusar d'haver simulat el seu 'afusellament' · La colla encara té pendent una sanció de 6.000 euros.

 

La colla de Trabucaires de Cardedeu denuncia que la subdelegació del govern espanyol no els ha autoritzat les trabucades previstes per a la festa major, la primera de les quals era prevista per a avui. Segons que expliquen en un comunicat i reprodueix

El 9 Nou, la subdelegació del govern espanyol els ha denegat els permisos que van demanar. Per a l’acte previst aquest vespre, els han substituït la trabucada per llançament de coets, que no requereix cap permís.

‘Ens deneguen el permís demanat per a les activitats de festa major que teníem previstes per una qüestió de terminis a l’hora de fer la sol·licitud.

Rull: "La reforma de la Constitució que planteja el ministre Catalá és un escàndol"

ARA Barcelona Actualitzada el 07/08/2015 08:59

El coordinador general de CDC alerta, a Catalunya Ràdio, que la proposta implicaria "culminar la recentralització de l'Estat".

Josep Rull, coordinador gneral de CDC, en una imatge d'arxiu / ACN

Reformar la Constitució per blindar les competències de l'estat espanyol. Aquesta és la proposta que va posar sobre la taula aquest dijous el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Davant aquesta especulació, el coordinador general de CDC, Josep Rull, ha respost contundent en una entrevista a Catalunya Ràdio: "La reforma de la Constitució que planteja el ministre Catalá és un escàndol, és culminar la recentralització de l'Estat".

Rull, que anirà al lloc número 12 de la candidatura de Junts pel Sí, ha alertat els defensors de la tercera via que ara el ministre ha deixat clar que qualsevol retoc de la carta magna en cap cas servirà per al "reconeixement del dret a decidir" dels catalans. "És un pas enrere, que ningú s'equivoqui", ha advertit fent referència a aquells que, com els socialistes, confien que amb la pèrdua de la majoria absoluta del PP la reforma constitucional per federalitzar Espanya s'obrirà pas.

El Constitucional ens roba

Divendres, 7 d'agost de 2015 10:50 h

Els impostos tombats pel TC sumen un total de 807M l’any que no arriben a Catalunya segons l’Ara

---

Avui el Diari Ara recull el conjunt d’impostos recorreguts pel govern central i tombats després pel TC que sumen un total de 807 milions d’euros que Catalunya no rep,  una xifra que suposa el 37% del que va ingressar el 2013 i el 35% del que espera ingressar de l’any 2014. Són 807 milions que surten d’impostos com l’euro per recepta, l’impost sobre la banca, l’impost d’internet o sobre les nuclears, per exemple. Una quantitat que es deriva de la voluntat d’asfíxia que té el govern de Mariano Rajoy sobre Catalunya. I és que mentre  el PP no cedeix ni un mil·límetre per elevar el dèficit tal  com reclama el govern català (i d’altres autonomies),  limita la capacitat recaptatòria de la Generalitat. I l’objectiu és clar, diners són autonomia, un principi que Rajoy i els seus no podran acceptar mai  per a Catalunya 

 

+ 635M: L’impost sobre la banca

L’impost pactat per CiU i ERC l’any 2012 va ser objecte d’una rebequeria de manual del govern espanyol, el va enviar al Constitucional (que el va prohibir el maig d’aquest any) I alhora  va crear el mateix impost a nivell estatal amb un tipus mínim

+108M: L’euro per recepta

La polèmica mesura d’Artur Mas per conscienciar els consumidors també va ser tirat enrere per el Tribunal Constitucional, i de fet la Generalitat ara ha de tornar els diners recaptats.


+43M: L’impost sobre les nuclears

Rivera, el petit dictador

Dimarts, 2 de juny de 2015 09:40 h

El partit del polític de moda s’ha tensionat els darrers dies per la manca de transparència i comunicació interna dels òrgans de direcció.

---

Albert Rivera ja no pot controlar el partit de la mateixa manera que ho feia quan els seu àmbit era estrictament català. En aquesta primera fase, la poca implantació del partit i la proximitat geogràfica feia identificar la cúpula amb la direcció parlamentària i no hi havia problema. Ara, el partit ha de gestionar candidatures i pactes d’arreu d’Espanya, tant a nivell municipal com autonòmic. La proposta de data de celebració de primàries de la boca de Rivera, ha provocat la ira d’un sector de la militància

Diumenge 31 de maig, Albert Rivera deia a ‘El Objetivo’ d’Ana Pastor que proposaria als òrgans de direcció la data del quatre de juliol com a data per celebrar les primàries per triar el candidat que aspirarà a la presidència de la Moncloa que, amb tota probabilitat, acabarà sent ell mateix. 

Això ha empipat un sector del Consell General i de l’Executiva, no tant pel fons –la data en sí-, sinó per les formes. Aquest sector es queixa que Rivera anunciï la data a la televisió abans que a la militància. “Hay cabreo. Malestar. 

Nos enteramos por la prensa de la estrategia y de las medidas que se van a adoptar”, diuen fonts de l’Executiva.

El PP vol canvis legals perquè xiular l'himne no sigui considerat un exercici de llibertat d'expressió

Carlos Floriano considera un "insult" els fets de dissabte al Camp Nou i esquiva fer una reflexió sobre les causes.

JOAN RUSIÑOL Madrid | Actualitzada el 01/06/2015 14:28

El PP vol impulsar canvis legals per evitar que es repeteixin les xiulades a l'himne espanyol, com la de dissabte durant la final de la Copa del Rei. Els populars són conscients que ja no tenen temps aquesta legislatura però creuen que políticament els ajuda a fixar posició de cara a les eleccions generals, en què Ciutadans pugna per una part del votant de dreta.

El vicesecretari general d'organització, Carlos Floriano, ha reiterat que "els insults no caben dins la llibertat d'expressió", a diferència del que va dir l'Audiència Nacional després dels incidents de 2009. Els conservadors creuen que hi ha escletxes legals per intentar que les mostres de rebuig als símbols estatals no quedin blindades per aquest dret essencial.

L'Estat posa pals a les rodes als Mossos i l'Ertzaintza per lliutar contra el gihadisme

Dimecres, 22 d'abril de 2015 10:35 h

Rajoy però, assegura que aquests cossos ja tenen un nivell d'accés "adequat" a les bases de dades internacionals com Europol, Interpol i Sirene

---

Madrid (ACN).- El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimecres que els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza ja tenen un nivell d'accés "suficient i adequat" a les bases de dades internacionals de policia, malgrat les queixes d'aquests dos cossos pels impediments que tenen d'accedir a aquesta informació directament per ser més eficaços en la lluita contra el jihadisme. En resposta a una pregunta del portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, -que li ha recordat l'operació antijihadista de Barcelona- Rajoy ha recordat que la Constitució i els Estatuts circumscriuen les competències de les dues policies al seu àmbit territorial. 

 

 

 

Esteban ha afirmat que en el marc de la lluita contra el gihadisme "no s'entén perquè l'Estat espanyol no autoritza als Mossos i l'Ertzaintza a tenir una connexió directa a les bases de dades policials internacionals". "Això seria eficàcia policial i diligència en política de seguretat", ha dit.

El portaveu del PNB ha recordat l'operació dels Mossos contra la cèl·lula gihadista a Barcelona i ha afirmat que "no s'entén" que les dues policies no tinguin accés al que es debat als fòrums europeus o s'assabentin per la premsa dels plans de protecció antiterrorista i de lluita contra el gihadisme . "No hi ha informació ni participació", ha dit.

L'Estat obliga Calldetenes a penjar la bandera espanyola

16/04/2015

GUERRA DE BANDERES

L'Ajuntament deixa clar que l'estandard hi oneja "per imposició" del govern del PP "i en contra de la voluntat del poble".

Bernat Vilaró

La bandera, a l'Ajuntament de Calldetenes - www.calldetenes.cat

Finalment Calldetenes haurà de penjar la bandera espanyola. El govern del PP ha obligat l'Ajuntament d'aquest municipi d'Osona de poc més de 2.000 habitants a hissar l'estandard a la façana de la casa consistorial. Segons explica el govern municipal, al ple d'aquest mes "s'ha hagut d'executar de manera forçosa" la sentència del govern espanyol per no tenir penjada la bandera.

El comunicat de l'Ajuntament afegeix que, "després d’esgotar totes les vies, Calldetenes es veu obligat a penjar la bandera espanyola a la façana de la casa consistorial".

A més, la darrera sentència imposa a l’alcalde, Marc Verdaguer, una multa de 1.500 euros, específicament a càrrec del seu patrimoni personal, per no tenir la bandera espanyola penjada a l’Ajuntament.

Trapero acusa l’Estat de vetar informació que afecta la seguretat de Catalunya

Dijous, 16 d'abril de 2015 10:40 h

El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra assegura que “algunes informacions europees que afecten Catalunya, no es passen als Mossos”.

El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero

Josep Lluís Trapero, en declaracions a “El matí” de Catalunya Ràdio ha acusat l'Estat de no facilitar als Mossos la informació de seguretat internacional que afecta a Catalunya i no traslladar-la al Govern. “La coordinació podria ser millor, algunes informacions europees que afecten Catalunya no arriben” als Mossos d'Esquadra, ha assegurat, tot subratllant que la justificació és que la informació internacional és competència estatal. 

Trapero també ha deixat clar que "No tenim cap informació que vinculi el gihadisme amb el procés sobiranista", ni des de les forces de seguretat de l’estat ni des dels Mossos d’Esquadra. 

Centenars de persones es manifesten contra l'apagada de les emissions del 3/24 i el 33/Super3 a les Balears

Redacció 02 Abr 2015 - 15.14

L'Obra Cultural Balear considera que la reubicació de la TDT no és incompatible amb el fet de mantenir de les emissions. 

Protesta per l'apagada de les emissions dels canals  3/24 i 33/Super3 a les Illes Balears. Centenars de persones s'han concentrat davant la seu del govern de les Illes a Palma per reclamar la represa de les emissions i criticar la decisió del govern del PP. Els manifestants critiquen que s'hagi volgut reduir la mesura a "una conseqüència tècnica". Per ells, tot plegat suposa una mostra més de l'actitud de l'executiu de José Ramón Bauzá en contra de la llengua i la cultura pròpies.

El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, considera que la reubicació de la TDT no és incompatible amb el manteniment de les emissions perquè "es resoldria el problema activant els múltiplexs insulars". Així ho ha assegurat en la lectura del seu manifest davant del Consolat del Mar. Segons ha dit també, l'executiu balear té sobre la taula des del 2014 una proposta de la seva entitat "tècnicament possible" que consisteix a passar "els dos canals d'IB3 als múltiplexs insulars per no prescindir dels canals de TV3".

El PP reconeix el veto d’ERC a la Comissió de Secrets Oficials: els cal "un plus de lleialtat amb l'Estat"

Dijous, 12 de febrer de 2015 14:05 h

Joan Tardà ha demanat a la resta de grups de l'oposició el vot nul per "visualitzar aquesta anomalia i injustícia que hem patit durant el darrers tres anys".

---

 (ACN).- El diputat del Partit Popular, Rafael Bermúdez de Castro, ha assegurat aquest dijous que per formar part de la comissió de Secrets Oficials cal "un compromís de discreció i un plus de lleialtat amb l'Estat". Així ha justificat el vet de la seva formació a la incorporació d'Esquerra Republicana de Catalunya a aquesta comissió assegurant que els discursos dels republicans van en direcció "contrària" a aquestes premisses. El diputat d'ERC Joan Tardà considera que la negativa del PP es deu a raons ideològiques i al caràcter "'independentista" de la formació. És per això que ha demanat als grups de l'oposició el vot nul a la incorporació del portaveu popular al Congrés, Rafael Hernando, a la comissió. 

El diputat d'ERC Joan Tardà

El Congrés ha acabat aprovant l'entrada d'Hernando a la comissió gràcies a la majoria del Partit Popular a la Cambra Baixa, també ha rebut el suport dels diputats del PSOE i al mateix temps ha criticat el vet del PP als republicans assegurant que "tots els grups tenen el mateix dret a formar-ne part". Així ho ha manifestat, Miguel Ángel Heredia
.
La majoria de les formacions que integren el grup mixt, tret d'UPN, i l'Esquerra Plural s'han solidaritzat amb Esquerra Republicana i s'han absentat de la votació per a la incorporació d'Hernando en substitució de l'actual ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, a la comissió de Secrets oficials, que ha acabat rebent 252 vots a favor, 19 vots nuls, 7 en blanc i un encontra del propi Joan Tardà.

"No hi ha res més injust que ser víctimes d'aquest atropellament i que la cambra ho hagi oblidat"

El PP i el PSOE no ens deixen ni gestionar el 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials

Dimecres, 11 de febrer de 2015 05:00 h

Malgrat que el TC ho avala tant el PP avui com el PSOE ahir impedeixen que les autonomies gestionin els diners de la renda destinats a finalitats socials. Cap diputat català d’aquestes formacions s’ha disculpat mai

---

El Partit Popular i el Partit Socialista han expressat aquest dimarts al Congrés la seva oposició a que les autonomies puguin gestionar el 0,7 per cent de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques destinat a finalitats socials i medi ambientals que els contribuents poden marcar quan presenten les seves declaracions anuals. Aquest cop li han denegat a CiU que havia presentat la proposta. El Congrés ha estat l’escenari de votacions en aquest sentit a proposta també d’ERC i ICV, en una mostra d’incapacitat per part de l’estat de permetre ni tant sols la gestió dels recursos per a finalitats socials, ni tant sols ens deixen gestionar la misèria. 

PPSOE contra Catalunya

Tenim les competències, però els governs del PP i del PSOE incompleixen la constitució amb el vist i plau de les grans ONG’S espanyoles

El diputat de CiU a la Cambra Baixa, Carles Campuzano, ha defensat la iniciativa plantejada per la seva formació amb l'objectiu de "posar fi a la discriminació que suposa per a Catalunya". "Si les competències en polítiques socials corresponen a les autonomies no s'entén que això ho gestioni l'administració general de l'Estat", ha subratllat Campuzano.

Gestionar d’acord amb el territori, ser més eficaços i evitar l’espoli fiscal en un tema tant sensible

El Grup Parlamentari Català (CiU) ha presentat una proposició de llei reclamant al govern de l'Estat la territorialització dels recursos que provenen del 0,7% de l'IRPF destinat a finalitats d'interès social i de caràcter mediambiental. CiU considera que han de ser les comunitats autònomes les que gestionin íntegrament aquests fons per "poder garantir la dotació de recursos per a programes socials i mediambientals d'entitats d'àmbit local i autonòmic". 

Espoli fiscal amb fins anti-socials

Un regidor del PP de Lleida plega: “El partit té caràcter dictatorial”

Dijous, 22 de gener de 2015 17:15 h

Xema Solé era el número 5 a les municipals i assegura que estar en política l'ha perjudicat en la seva faceta artística com a mag

---

Lleida (ACN).- El regidor de PP a l'Ajuntament de Lleida Xema Solé ha decidit no repetir com a candidat a les municipals. Assegura estar disconforme en moltes polítiques del PP de qui diu que és un partit ''vertical i dictatorial'' on no es té en compte l'opinió del militant. Així mateix, Solé, que es dedica el món artístic amb el nom de Màgic Xema, assegura que estar en política l'ha perjudicat en aquest camp. Solé havia ocupat el cinquè lloc de la llista del PP a la Paeria fa quatre anys i a banda d'abandonar la política activa fins i tot s'està plantejant la possibilitat de donar-se de baixa del partit , on ha estat vinculat prop d'una dècada. 

Per a Xema Solé, la gestió dels mitjans públics des que el Partit Popular està al Govern és nefasta. Critica obertament que es castigui als productes culturals amb un IVA del 21 per cent, mentre que la pornografia només pagui el 4; censura el poc suport donat a les PIMES i els autònoms, que són els motors de l'economia i de la creació d'ocupació al nostre país, i retreu la política de comunicació de la seva formació, tant la interna com l'externa, en recordar el seu passat com a periodista. "On hem arribat! Quan treballava a la ràdio no s'haguessin atrevit a convocar una roda de premsa sense preguntes o a través d'un plasma, ja que s'haguessin quedat sols".

La suspensió encoberta de l'autonomia catalana

Dijous  27.11.2014  06:00

Autor/s: Núria Ventura

La impugnació de normes catalanes forma part de l'estratègia del govern espanyol per a erosionar l'autogovern  

La impugnació de la consulta del 9-N per part del govern espanyol ha marcat l'actualitat política catalana d'aquestes darreres setmanes. Tanmateix, si mirem enrere, podrem veure que el govern espanyol ha impugnat un gran nombre de lleis catalanes, aquests últims anys. La prohibició del 'fracking', el decret de pobresa energètica o, divendres passat, la llei d'horaris comercials són únicament alguns exemples de la lleis catalanes que l'executiu de Rajoy ha dut al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Aquesta impugnació de les normes catalanes és una de les dues línies d'actuació de l'estratègia de l'estat espanyol per erosionar l'autonomia catalana. La segona via és la recentralització, amb iniciatives que envaeixen les competències catalanes.

Impugnació de les normes catalanes

El premi europeu a SCC va ser decidit per només una desena d'eurodiputats

Santi Fisas va proposar l'entitat unionista, i ell mateix va formar part del jurat espanyol que feia una proposta formal al jurat europeu

Un jurat de cinc eurodiputats va convalidar la decisió

Bernat Ferrer | Actualitzat el 20/11/2014 a les 11:55h

Santi Fisas i Josep Ramon Bosch, en un acte a Brussel·les. Foto: Andrea Casino

L'entitat unionista Societat Civil Catalana (SCC) ha estat guardonada amb el Premi Ciutadà Europeu d'enguany, el mateix que va rebre l'any passat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Però la decisió de guardonar l'entitat liderada per l'exmilitant del PP Josep Ramon Bosch no va ser presa per tots els eurodiputats, sinó per un jurat europeu conformat per només quatre eurodiputats i l'expresident de l'Eurocambra Enrique Barón Crespo, a partir d'una proposta de tres eurodiputats espanyols.

Cadascun dels diputats a Brussel·les pot presentar una candidatura al Premi Ciutadà Europeu. Cadascuna de les candidatures és debatuda en un "parlament nacional", que en pot proposar un màxim de cinc al jurat continental. El jurat europeu escull un total de 50 guardonats, "tenint en compte el principi de distribució geogràfica i l'equilibri de gènere".