Albert Pont: ‘Espanya sap que Catalunya s’independitza i ja la va descapitalitzant’

ECONOMIA

Entrevista amb el president del Cercle Català de Negocis sobre el llibre que acaba de publicar, 'Interès d'Estat', en què analitza el centralisme de l'estat espanyol i els vicis entre polítics i poders econòmics 

Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis

Per: Josep Rexach Fumanya 

20.05.2017  02:50

Albert Pont fa temps que denuncia les desinversions al corredor mediterrani en detriment d’un corredor central ple d’infrastructures. Especialment, a Castella-la Manxa i a la Comunitat de Madrid, on empresaris i terratinents ben vinculats amb el poder polític han pogut enriquir-se gràcies a les inversions estatals i als posteriors rescats que se’ls han hagut d’aplicar. Els Franco, els Abelló o els Serrano-Súñer són algunes d’aquestes famílies que s’han lucrat desmesuradament i que Pont denuncia en el llibre Interès d’Estat. En resum, podríem dir que el llibre és un informe detallat del centralisme que fa segles que aplica Espanya i com aquest sistema ha jugat en contra dels interessos de Catalunya. I el més sucós, ho fa amb noms i cognoms. Explica casos de descapitalització, amiguismes, oligopolis espanyols i les mecàniques de  l’espoli financer i del sistema de solidaritat autònomic.



—Un dels capítols més sucosos del llibre és el que dediqueu als empresaris i terratinents castellans i madrilenys que han fet fortuna al corredor central. Tot plegat sembla un retrat al més pur estil Escopeta Nacional; com fer d’un país el negoci d’uns pocs.
—De fet sí. Però és que l’estat espanyol sempre s’ha sostingut així. Pensa en les guerres colonials, que es justificaven amb la transmissió de la fe però que en realitat volien explotar els recursos naturals de nous territoris. I ara són els mateixos. La gent que govern Espanya i que controla el poder polític i econòmic provenen d’aquells llinatges espoliadors. I per això el corredor mediterrani es farà, però no de València a Barcelona i fins a la frontera amb França, que és per on passa el 74% del trànsit de mercaderies entre l’estat espanyol i França, sinó que es farà de València a Madrid perquè com explico al llibre, a Ciudad Real és previst construir la terminal de contenidors marítims més gran del sud d’Europa.

—Doncs se n’ha parlat ben poc.

La CUP creu que el RUI es pot fer «tranquil·lament el juny que ve»

RUI

JXS + CUP + ANC - PALS A LES RODES

La diputada de la CUP defensa que els pressupostos han de garantir-ne el finançament, en una entrevista a 'El món a RAC1'.

ARA Barcelona Actualitzada el 26/08/2016 09:53

 

 

 

 

 

 

Gabriela Serra, en un míting a l'Hospitalet / ACN

 

 

 

 

 

 

"Els pressupostos han de garantir el procés de desconnexió. I això inclou també garantir el finançament d'un Referèndum Unilateral d'Independència (RUI)". Així s'ha expressat aquest divendres en una entrevista a 'El món a RAC 1' la diputada de la CUP Gabriela Serra, que creu que el referèndum "serà un element substancial per mobilitzar massivament aquest país". 

A més, ha defensat que es pot celebrar "tranquil·lament" el juny que ve.

En aquest sentit i sobre la possibilitat que el RUI s'inclogui als pressupostos, Serra creu que el Partit

El govern espanyol acusa Puigdemont de posar pals a les rodes amb els refugiats

Redacció | 18/03/2016 a les 14:00h

REFUGIATS

La vicepresidenta Sáenz de Santamaría diu que el president català "afegeix problemes" en oferir "de manera unilateral" 4.500 places

Montoro, abans de reunir-se amb Junqueras, assegura que no permetrà que cap administració "faci fallida"

Barcelona signa un acord amb Atenes per acollir 100 refugiats.

S.S.Santamaría i Cristóbal Montoro, aquest divendres | EFE

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, ha acusat aquest divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de voler posar pals a les rades a la solució per a l'acollida dels refugiats.

Preguntada sobre la carta que l'executiu català ha enviat al comissari europeu de la immigració en la que ha ofert 4.500 places per acollir refugiats, la vicepresidenta ha assegurat que el convergent "vol afegir dificultats" a aquesta qüestió, i ha carregat contra ell pel fet que ha actuat "en paral·lel" als

El comportament irresponsable de Convergència. Per Andreu Pujol

Andreu Pujol 24.12.2015 11.00 h 

Andreu Pujol

Normalment, les eleccions europees són considerades, tant pels partits polítics com pels electors, de baixa intensitat. Això es tradueix en uns índex de participació més baixos dels habituals i en uns candidats –no sempre- que s’envien cap a una jubilació plàcida. Pensem en Vidal-Quadras o Josep Borrell, per exemple.

En canvi, les eleccions europees del 2014 van resultar ser reveladores pel que fa a la tendència de la política catalana. Per primer cop des dels temps de la 2a República, ERC guanyava unes eleccions a Catalunya. La formació independentista obtenia el 23,67% dels vots, per davant de la federació CiU, que n’obtenia el 21,9%.

És cert que just després de les eleccions del 2012 ja es va viure el primer atac de pànic a Còrsega que va desencadenar el primer “pressing ERC”, completament desmesurat, exigint l’entrada dels republicans a govern. Però amb les europees les alarmes es van disparar i el comportament convergent va començar resultar estrambòtic del tot. No podia ser que hi hagués “sorpasso”, era inadmissible.

D’aleshores ençà, Convergència s’ha centrat molt més en intentar contenir la voluntat democràtica dels catalans que a posar-se al servei de l’independentisme i mirar d’eixamplar-ne la base. Bona part de culpa de la situació de bloqueig actual es deu a aquest fet i ho voldria explicar en uns pocs apunts:

Les últimes hores de CiU

Dimecres  17.06.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Dissabte es pot escenificar l'enterrament d'una aliança de 37 anys entre convergents i social-cristians · El comitè de govern d'Unió es reuneix d'urgència avui. 

Vivim les últimes hores de Convergència i Unió? Tot fa pensar que sí. Després de l'estratègia del calamar que la cúpula d'Unió va fer amb la consulta interna, afegint confusió al procés d'independència deliberadament, Convergència els ha formulat la pregunta que no es van atrevir a fer: independència sí o no? I la pregunta tenia forma d'ultimàtum: dos dies o tres per a obtenir resposta o 'atenir-se a les conseqüències'. Divendres la pugna s'ha d'haver aclarit. I tan sols faltarà concretar-ne les conseqüències. De moment, avui la cúpula d'Unió ha convocat una reunió del comitè de govern extraordinària.

Dos actes paral·lels

Dissabte s'escenificarà la resolució d'aquesta aliança de 37 anys entre convergents i social-cristians. Per una banda, Unió ha convocat el consell nacional. Per una altra, Mas fa un acte a Molins de Rei per anunciar la seva estratègia amb vista al 27-S. El president vol arribar a l'acte de dissabte amb el conflicte resolt. Per això s'ha imposat un termini de dos dies o tres a Unió. Mas vol anunciar la seva llista sense càrregues ni interferències i vol que quedi clar el compromís inequívoc amb la independència. Tot allò que pugui crear confusió ha de ser eliminat, expliquen fonts pròximes al president. I això afectarà també els consellers que van escampar la tinta del calamar diumenge passat: Ramon Espadaler, Josep Maria Pelegrí i Joana Ortega. L'entorn del president diu que no es pot arribar al 27-S amb segons quines motxilles.

Pugna a Unió per les sigles

Convergència atura les negociacions amb unió sobre diputacions i consells comarcals

Dimecres, 17 de juny de 2015 09:45 h

Segons avança RAC1 les converses queden congelades a l’espera de què passa amb la federació

---

Convergència ha paralitzat el nomenament dels càrrecs de CiU a les quatre diputacions i als consells comarcals a l'espera de com quedi la relació amb Unió. Si arriba el divorci, hi ha en joc 417 consellers comarcals, 51 diputats provincials i de retruc la presidència de les quatre diputacions amb especial interès per la de Barcelona. Divendres és la data límit per triar-ne els membres. Ho han explicat a RAC1 tant fonts pròximes a la direcció del partit com els quadres territorials.

 

 

 

Amb 3.333 regidors, convergència i unió manté l'hegemonia en el territori i té la possibilitat de presidir les 4 diputacions i la gran majoria dels consells comarcals. Són organismes d'elecció indirecta, i aquests dies els partits han de triar d'entre els seus regidors quins hi tindran càrrec. Divendres és l'últim dia per comunicar a les juntes electorals de zona els diputats provincials escollits; però la direcció de convergència ha donat instruccions d'aturar aquest procés, a l'espera de veure què passa amb unió.

A la pràctica, els dirigents territorials ja triant els candidats, i treballen amb un pla a i un pla b: l'un, per si tot segueix igual i l'altre, cobrint tots els nomenaments només amb gent de convergència. fonts del partit calculen que els regidors democristians representen un 10% o menys del total que té CiU, i per això convergència es podria imposar i ocupar sense problemes els 14 diputats provincials que els toquen a Barcelona i a Girona, el s12 de Lleida i els 11 de Tarragona.

Mas: “La DUI està a l'últim calaix del meu escriptori”

El president afirma en una entrevista que la declaració unilateral és un recurs “per si no hi ha una altra opció”

Espadaler afirma ara que Carrasco i Coll i Alentorn haurien avalat la pregunta del 14-J.

8/06/15 02:00 - barcelona - Redacció

El president de la Generalitat no renuncia a la possibilitat d'arribar a un acord amb el govern espanyol que permeti als catalans “votar la relació que volen tenir amb l'Estat”. Però si això no és possible, no descarta la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), un instrument avalat com a últim recurs pel Consell Assessor per a la Transició Nacional. “Està sempre guardada [la DUI] a l'últim sobre tancat de l'últim calaix del meu escriptori; no la volem utilitzar, però per si no hi ha una altra opció, és allà esperant”, afirma en una entrevista publicada ahir pel Corriere de la Sera, i que és fruit de la taula rodona en la qual Artur Mas va participar divendres a Milà amb diversos periodistes d'aquest històric rotatiu.

En la conversa, Mas deixa clar que “identificar la nostra proposta amb les idees de la Lliga Nord és un error: per nosaltres els temes econòmics i fiscals també són importants, però cap italià ha de patir pensant que la seva llengua o la seva identitat estan en perill”. El també líder de CiU lamenta el fet que “el govern espanyol dóna una resposta judicial a les nostres demandes polítiques” i recorda que, contra ell mateix, l'executiu de Mariano Rajoy ja ha presentat quatre querelles que poden comportar penes de presó. “Espanya diu: no hi ha res a discutir, et detindrem i t'enviarem a la presó; la falta de comunicació és tal que ara volen castigar per llei que es xiuli l'himne espanyol. En aquest sentit, es mostra estorat que en un escenari marcat per la falta de diàleg, de propostes i de solucions al dèficit fiscal, el govern de l'Estat “se sorprengui que en un estadi ple de bascos i catalans es xiuli l'himne.

Vicent Partal : Els partits són un problema?

08.06.2015

Potser ha arribat l'hora que ens demanem en veu alta si el partidisme no s'ha descontrolat prou perquè la societat reaccione.

 

Ja em permetreu que copie la portada i la reflexió tan adequades que ahir posava als quioscs el meu estimat Libération. El diari magnet de l'esquerra francesa es demanava a portada, simplement: 'Les partis: C'est fini?' Copie encara el principi de l'interessant article: 'Les formacions polítiques són abandonades pels militants --tret de les campanyes electorals--, els dirigents les negligeixen i l'opinió pública les rebutja.' Us sona la cançó?

Alerta: som a Europa i al segle XXI. No hi ha política sense partits, això és evident. I el populisme antipartits, així genèricament, pot ser perillós. Però el perill no es pot fer servir de xantatge per fer acceptar allò que comença a semblar una patent de cors. Què se n'ha fet de la responsabilitat dels partits envers la societat? Des de París, ahir el 'Libé' no parlava en abstracte, sinó referint-se a la situació dels partits francesos. Tanmateix, entre nosaltres les preguntes i les acusacions serien equiparables. A tot el país la societat demana canvis, canvis poderosos i radicals. I la pregunta és si els partits lluiten tant com poden per fer-los realitat.

Joana Ortega mareja la perdiu

Dilluns, 8 de juny de 2015 09:35 h

La vicepresidenta juga al joc de la confusió de Duran i Espadaler defensant la claredat de la pregunta

---

Joana Ortega ha donat suport a la pregunta de la direcció d’UDC per a la consulta d’aquest diumenge tot i que “no és la que hauria fet” ella. En una entrevista a El Periódico, la vicepresidenta del govern ha participat del joc de la confusió, perquè defensa que la pregunta és clara, ja que si es vota que sí, el partit seguirà en “el procés”, però ha estat incapaç de dir si el procés vol dir independència o no: “Tothom sap què és el procés”, ha dit sense aclarir res més. 

© ACN

 La puta i la Ramoneta, presents de nou

L’objectiu d’Espadaler i Duran sembla que és continuar en una posició ambigua fins i tot a l’hora d’encarar les eleccions del 27-S. Joana Ortega ha contribuït en aquest joc de la ‘puta i la Ramoneta’, ja que tampoc se n’ha sortit a l’hora de dir què passarà si la militància es decanta pel vot afirmatiu.

La intenció d'Unió serà aigualir i frenar el procés

S’uniran al full de ruta de CDC i ERC? Acceptaran un programa electoral explícitament independentista? Acceptaran renunciar a les sigles? L’única cosa que sembla evident és que si Unió entra al bloc independentista, serà per intentar-lo aigualir i frenar, perquè Ortega també ha deixat clar: “Sense diàleg no s’avançarà. Ens agradi o no, n’hi ha d’haver”.

Diu que el vot negatiu és dir No al procés

Tots els pals a les rodes d’Unió al procés

Dijous, 4 de juny de 2015 05:00 h

La complexa pregunta per la consulta interna que ha plantejat Espadaler és l’últim d’una sèrie d’obstacles que el partit ha posat a la independència

---

No és cap novetat que la pregunta de la consulta interna d’Unió suposi una interferència encoberta al procés. L’enrevessada fórmula d’Espadaler no és més que l’últim obstacle, sense dir-ho obertament, del partit al camí que una part dels catalans vol fer cap a la independència. Des que tot va començar amb la manifestació de la Diada de 2012, l’actitud de la direcció d’UDC sempre ha estat coherent: intentar frenar, aigualir i directament boicotejar el rumb a la independència, sense cap mania a l'hora de trair el president Mas i el govern del qual forma part. Aquest és el recull dels pals a les rodes d’Unió al procés: 

Manifestació Diada (setembre 2012):

Unió es va passar les setmanes anteriors a la manifestació que va suposar el tret de sortida al procés reivindicant que la marxa no havia de ser per la independència i dubtant de si assistir-hi. Al final, van anunciar que anirien a la mobilització però “pel pacte fiscal”. A última hora fins i tot s’hi va sumar Duran, però aquest aquest pretext: "Ja no és la manifestació en pro de la independència. És un acte d'afirmació catalanista. Encara més: no cal ni ser catalanista per anar-hi. N'hi ha prou de ser català".

Eleccions anticipades (novembre 2012):

La campanya de les eleccions de 2012 va evidenciar contradiccions constants entre el programa de CiU i les declaracions de Duran. Per exemple, el líder democristià deia, just abans de la campanya: “No té sentit convocar un referèndum que no sigui legal. Jo crec que s’ha d’acceptar la legalitat. També va dir: “No hi ha una gran majoria de ciutadans a Catalunya que desitgin un escenari d’independència”. El resultat: davallada electoral imprevista de CiU.

Negociacions per formar govern (desembre 2012):

L'Estat posa pals a les rodes als Mossos i l'Ertzaintza per lliutar contra el gihadisme

Dimecres, 22 d'abril de 2015 10:35 h

Rajoy però, assegura que aquests cossos ja tenen un nivell d'accés "adequat" a les bases de dades internacionals com Europol, Interpol i Sirene

---

Madrid (ACN).- El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimecres que els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza ja tenen un nivell d'accés "suficient i adequat" a les bases de dades internacionals de policia, malgrat les queixes d'aquests dos cossos pels impediments que tenen d'accedir a aquesta informació directament per ser més eficaços en la lluita contra el jihadisme. En resposta a una pregunta del portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, -que li ha recordat l'operació antijihadista de Barcelona- Rajoy ha recordat que la Constitució i els Estatuts circumscriuen les competències de les dues policies al seu àmbit territorial. 

 

 

 

Esteban ha afirmat que en el marc de la lluita contra el gihadisme "no s'entén perquè l'Estat espanyol no autoritza als Mossos i l'Ertzaintza a tenir una connexió directa a les bases de dades policials internacionals". "Això seria eficàcia policial i diligència en política de seguretat", ha dit.

El portaveu del PNB ha recordat l'operació dels Mossos contra la cèl·lula gihadista a Barcelona i ha afirmat que "no s'entén" que les dues policies no tinguin accés al que es debat als fòrums europeus o s'assabentin per la premsa dels plans de protecció antiterrorista i de lluita contra el gihadisme . "No hi ha informació ni participació", ha dit.

Martí Anglada: "Si el 27-S va bé, hi haurà segur negociació Catalunya-Madrid-Brussel·les"

10/02/2015

PLEBISCITÀRIES

"Alemanya ha fet estudis que busquen solucions perquè si arriba el cas Catalunya no hagi de sortir de la UE", assegura el delegat a França i Suïssa de la Generalitat

Pep Lloveras (Barcelona)

El periodista Martí Anglada durant l'acte

Sense titubejar, Martí Anglada ha afirmat aquest vespre a Barcelona que si a les eleccions del 27 de setembre s’imposen els partits independentistes amb més del 50% dels vots “hi haurà segur una negociació amb Madrid i Brussel·les” per acordar la secessió. “Encara que hagin de portar el govern espanyol agafat de l’orella”, ha reblat el veterà periodista expert en internacional i actualment delegat a França i Suïssa de la Generalitat. “A Europa ho tenen clar. Saben que el problema existeix i es pregunten fins on arribarem els catalans. Projecten escenaris a l’espera dels comicis. Només depèn de nosaltres”, ha indicat Anglada.

En un acte organitzat per l’ANC a la sala Tradicionàrius de Gràcia, plena amb gairebé 200 persones, presentat per Martí Estruch, Anglada ha volgut subratllar que avui parlava a títol personal i no com a representant del govern a l’exterior. Potser per això s’ha deixat anar i ha ofert un discurs intens i sense embuts. Segons el periodista, cap dels grans països europeus, encapçalats per Alemanya i França, “no posen ni posaran pals a les rodes” al procés sobiranista. “No és que vulguin la independència ni que l’empenyin, però no en són hostils”, ha garantit, i ha comentat que el continent viu amb “estupefacció” la inacció del govern espanyol.

ERC i el govern tornen a discrepar després d'anunciar un principi d'acord

Divendres  09.01.2015  19:32

Mas retreu a Junqueras que vulgui imposar el seu model tergiversant la proposta de la societat civil

 

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el govern català han tornat a posar de manifest la discòrdia al voltant de la fórmula per a les eleccions avançades. ERC ha dit que accepta una de les tres fórmules que ha concretat el president Mas en la carta que els ha enviat avui per avançar eleccions el mes de març, però el govern no creu que ERC s'hagi mogut de la seva proposta inicial.

Concretament, ERC s'ha referit a la fórmula proposada per les entitats sobiranistes en la reunió del 27 de desembre de fer una llista transversal encapçalada per Mas i llistes de partits. Tot i així, ERC ha afegit condicions a la fórmula de Mas.

De fet, el govern ha titllat ERC d''intransigent' perquè l'opció que els republicans diuen avalar preveu que només sigui la llista de Mas la que inclogui independents, i, en canvi, ERC posa com a condició que la seva llista també pugui incorporar independents. A més, les mateixes fonts del govern afegeixen que aquesta alternativa no concreta que les eleccions hagin de ser necessàriament abans de les municipals i, en canvi, ERC també té aquesta premissa.

SMS de Mas a Junqueras

La CUP creu que CiU "no és un agent vàlid" per tirar endavant la independència

La diputada Isabel Vallet diu a RAC1 que "toca executar" la independència

ARA Barcelona | Actualitzada el 10/11/2014 10:07

Isabel Vallet, als faristols del Parlament / ACN

La diputada de la CUP, Isabel Vallet, ha negat aquest dilluns que CiU sigui un agent vàlid per executar la independència "per totes les filigranes que ha fet fins arribar fins aquí", ha dit en declaracions a RAC1, entre elles "intentar contenir la participació" en un principi i intentar "capitalitzar-la" després.

Preguntada sobre què cal fer ara, Vallet ha assegurat que toca executar el mandat independentista "clar" de les urnes aquest 9-N i que és imprescindible que el garant segueixi sent el poble que ha participat massivament en la votació. 

Per aquesta raó, ha considerat que passi el que passi, allò que es decideixi no pot tractar-se simplement als despatxos. "Cap temptació de diàleg entre sords", ha reblat.

http://www.ara.cat/politica/CUP-CiU-tirar-endavant-independencia_0_1246075511.html 

 

Mas: 'No convocaré eleccions sense saber com, amb qui, què i per què'

Diumenge  19.10.2014  09:24

El president diu que 'deixar el govern en minoria té conseqüències', en una entrevista a El Punt Avui

Artur Mas

El president de la Generalitat, Artur Mas, deixa clar en una entrevista que no convocarà les eleccions sense haver acordat abans la fórmula per a fer-les plebiscitàries. En una entrevista al Punt Avui, Mas ho explica així: 'Tan important com posar una data per a les eleccions és saber com, amb qui, què i per què. No les convocaré sense saber això. De què serviria posar una data? La data és el més irrellevant.'

Mas ha posat l'èxit de participació el 9-N com un termòmetre per mesurar la salut del procés. 'Crec que és una condició sine qua non perquè continuï el procés', ha assenyalat. 'Si el 9-N hi ha urnes i paperetes i la gent no va a votar, això serà un tret al peu al procés', ha continuat el president, que ha defensat que el nou procés participatiu 'manté tot l'esperit del decret, encara que no siguem fidels a la lletra petita'.

Junqueras: "Deixem de donar voltes innecessàries i fem la independència el més aviat possible"

ARA Barcelona | Actualitzada el 17/10/2014 08:41 

el president d'ERC avisa que no donarà suport a uns altres pressupostos "autonòmics" i sosté que la unitat amb Mas només es recompondrà amb un compromís per la plena sobirania

Junqueras en una moment de l'entrevista al programa 'El matí de Catalunya Ràdio'/ CCMA

Oriol Junqueras, president d'ERC, ha assegurat aquest divendres en una entrevista al programa 'El Matí de Catalunya Ràdio' que cal "deixar de donar voltes innecessàries" per tal de "fer la independència el més aviat possible". "Per una qüestió de dret i de necessitat", ha apuntat Junqueras, convençut que aquesta és la via que defensa la majoria de la ciutadania del país. En aquest sentit, el dirigent republicà ha apuntat que cal convocar eleccions el més aviat possible per "proclamar la independència". "El país no es pot permetre el luxe d'esperar", ha assenyalat Junqueras. "Necessitem fets, per l'amor de Déu. Això és el que vol la gent d'aquest país", ha considerat.

"Hem de fer front a necessitats urgentíssimes", ha apuntat el president dels republicans, que ha indicat que l'alternativa a la consulta plantejada pel president de la Generalitat, Artur Mas, "no genera un mandat democràtic". "No és una consulta, és un procés participatiu", ha afegit, considerant que en formaran part "amb tot l'entusiasme possible". "Cada vegada que allarguem el límit, cada vegada que ajornem alguna cosa, estarem allargant les mancances d'aquest país", ha apuntat amb insistència i assenyalant que l'any vinent hi haurà un desfasament de 5.000 milions d'euros entre ingressos i despeses.

"Les metàfores d'estats propis i de cims són esgotadores, és innecessari. És diu independència a tot arreu del món", ha apuntat Junqueras, que ha indicat que l'única manera de tornar a tenir confiança en Mas és un compromís per la plena sobirania del país.

Llista unitària?

Per entendre Santi Vila ....

Dimecres, 3 de setembre de 2014 22:55 h

Tothom a la vida ha tingut un mentor, una persona que t’obre la porta al món i t’ofereix la seva mirada per poder entendre les coses. Aquell mestre de l’escola que no era com els altres perquè tocava temes diferents, aquella professora a l’institut que anava més enllà de les pesades classes teòriques, un catedràtic d’universitat que t’acull i et converteix en el seu deixeble, sobretot si la universitat és petita, ja que el contacte és més fàcil i sovintejat, o un empresari que creu en tu i en la teva potencialitat.

Els mentors, tutors, mestres o mecenes de referència ens deixen petja. Ens marquen. I encara que potser moltes vegades no hi estem d’acord o diferim de les seves idees, alguns dels seus  apriorismes i prejudicis se’ns encomanen.

Dic això perquè no ens ha de resultar gens estrany que l’Honorable Conseller de Territori, Santi Vila, afirmi amb total convicció que el conflicte entre el Parlament i Govern de Catalunya amb l’estat espanyol el resoldrà el Tribunal Constitucional. Segons el titular de la cartera catalana d’infraestructures, el TC és neutral i la seva sentència posarà punt i final al conflicte entre Catalunya i l’Estat.

ERC respon a Ortega que no és moment de “retrets” sinó de sumar esforços i complir els acords

01/09/14 13:51 - barcelona - Agències

Simó fa una cria a treballar conjuntament i reitera que cal posar les urnes el 9-N “digui el que digui el TC”

La portaveu d'Esquerra insisteix que Pujol ha de comparèixer aquesta mateixa setmana

La portaveu d'ERC, Anna Simó, durant la roda de premsa d'aquest dilluns a la seu d'ERC Foto: ACN.

La portaveu d'ERC, Anna Simó, ha defensat aquest dilluns la unitat d'acció entre les forces polítiques que van subscriure l'acord sobre la data i la pregunta de la consulta. En resposta a la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, Simó ha reivindicat el compliment dels compromisos adquirits i ha insistit en la necessitat d'actuar conjuntament sense “retrets”. “Ara és moment de sumar esforços, confiar en les nostres forces deixar els retrets de banda”, ha indicat. La portaveu republicana ha insistit en la necessitat de posar les urnes el proper 9-N “digui el que digui el TC”. Prèviament, en una entrevista a TV3, Ortega havia avisat a ERC que “no pot demanar al Govern que actuï al marge de la llei”.

Simó també, ha indicat que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha de comparèixer aquesta mateixa setmana al Parlament per explicar els seus comptes ocults a l'estranger.

Homs: "La consulta es convocarà i estic convençut que es farà"

22/08/2014

CONSULTA - REFERENDUM

El portaveu del govern demana a l’Executiu de Mariano Rajoy “que no posi traves en l’exercici de la democràcia”

Nerea Rodríguez

El portaveu del Govern, Francesc Homs

Després de saber-se avui que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat la nova llei de consultes que el Parlament preveu aprovar al setembre, el portaveu del Govern, Francesc Homs, s’ha mostrat molt contundent: “La consulta es convocarà i estic convençut que es farà”, i ha deixat clar que “els arguments jurídics avalen que es pugui votar d’una manera plenament legal”.

En roda de premsa per valorar aquesta decisió del CGE, el també conseller de la presidència, ha explicat que “el dictamen posa de manifest de manera contundent que la llei de consultes és plenament constitucional i que s’adequa totalment a l’Estatut”, i ha afegit: “Tenim la competència per realitzar consultes ciutadanes, tal i com diu l’Estatut”.

Unió s’esbatussa a través dels mitjans

Dimecres, 20 d'agost de 2014 17:10 h

Antoni Castellà defensa el sí-sí i fer la consulta malgrat la decisió del TC a El Periódico i el sector Duran respon que té l’esperança d’un encaix amb Espanya a La Vanguardia

---

La Guerra dins d'Unió arriba als mitjans. El secretari d’Universitas, Antoni Castellà, en una entrevista a El Periódico aquest dilluns defensava que Unió ha d’apostar pel sí-sí per “coherència històrica i doctrinal” i es mostrava partidari de fer la consulta resolgui el que resolgui el TC. La resposta del sector Duran ha estat a La Vanguardia aquest dimecres, a través d’una entrevista a la secretària executiva d'Acció Territorial d'UDC i diputada al Congrés, Montserrat Surroca, el sector ambigu d’Unió assegura que encara té l’esperança de trobar un encaix a Espanya i ha fixat "tres línies vermelles" d’Unió: “La legalitat, no ens plantegem una declaració unilateral d'independència i no farem res que ens deixi fora de la UE”.  

Castellà planta cara al sector Duran

Antoni Castellà reclamava la refundació d’Unió argumentant que cal una purificació del partit i alliberar-se “dels sectors influents que ens han apartat dels orígens fundacionals”, en clara referència al sector Duran, i vaticinava que en els propers mesos “veurem com diferents persones d’entorns d’ideologia socialcristiana s’impliquen políticament en la campanya a favor del sí-sí a la consulta i també a favor de la regeneració de la política”.

Un moment complex dins d’Unió