El comportament irresponsable de Convergència. Per Andreu Pujol

Andreu Pujol 24.12.2015 11.00 h 

Andreu Pujol

Normalment, les eleccions europees són considerades, tant pels partits polítics com pels electors, de baixa intensitat. Això es tradueix en uns índex de participació més baixos dels habituals i en uns candidats –no sempre- que s’envien cap a una jubilació plàcida. Pensem en Vidal-Quadras o Josep Borrell, per exemple.

En canvi, les eleccions europees del 2014 van resultar ser reveladores pel que fa a la tendència de la política catalana. Per primer cop des dels temps de la 2a República, ERC guanyava unes eleccions a Catalunya. La formació independentista obtenia el 23,67% dels vots, per davant de la federació CiU, que n’obtenia el 21,9%.

És cert que just després de les eleccions del 2012 ja es va viure el primer atac de pànic a Còrsega que va desencadenar el primer “pressing ERC”, completament desmesurat, exigint l’entrada dels republicans a govern. Però amb les europees les alarmes es van disparar i el comportament convergent va començar resultar estrambòtic del tot. No podia ser que hi hagués “sorpasso”, era inadmissible.

D’aleshores ençà, Convergència s’ha centrat molt més en intentar contenir la voluntat democràtica dels catalans que a posar-se al servei de l’independentisme i mirar d’eixamplar-ne la base. Bona part de culpa de la situació de bloqueig actual es deu a aquest fet i ho voldria explicar en uns pocs apunts: