OPINIÓ
Cristina Sánchez Miret
Barcelona. Dimecres, 19 de juny de 2024. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts
Davant de la notícia que ERC i PSOE estan sospesant la idea d’un nou finançament per a Catalunya, s’han tornat a aixecar veus enfurismades de tota mena. Els de sempre, esclar —alguns dins del mateix PSOE—, i altres dins la mateixa societat catalana que vol, necessita i reclama un finançament just i que ja està farta del joc polític de via morta en aquest tema. No sé si no aprenem la lliçó o no la volem aprendre o, el que és pitjor, algú pensa que ens pot seguir entretenint d’aquesta manera.
Acompanyen ja la notícia les discrepàncies entre els mateixos actors que la proposen, ERC i PSOE, en l’explicació de la idea, perquè res té sentit i no ho dic només per l’infortuni del terme singular. Terme que, d’altra banda, comparteixo en un sentit completament diferent del que se li vol donar, perquè, realment, el finançament de Catalunya és clarament singular. Com a sinònim d’únic.
A cap altra comunitat autònoma se la puteja en la teoria i en la pràctica com a Catalunya. En la primera, pels números que resulten del repartiment entre autonomies i, en la segona,