La factura del dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya: 12.383 milions

 

 

INVERSIONS

 

 

El govern espanyol es defensa assegurant que Catalunya és la comunitat "amb més inversió absoluta en infraestructures"

 

 

Carme Rocamora
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 17 de juny de 2022. 16:26
Actualitzat: Divendres, 17 de juny de 2022. 16:41
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Enmig del malestar per la falta d'inversions de l'estat a Catalunya, una trobada: la subcomissió tècnica de la comissió Bilateral d'Infraestructures Generalitat-Estat. No hi han assistit ni ministres ni consellers, només tècnics, però el Govern hi ha anat amb la feina feta per demostrar la factura pendent que té l'estat amb els catalans: el dèficit d'inversions de l'estat a Catalunya entre 2009 i 2021 és de 12.383 milions d'euros. La xifra l'han traslladat els tècnics de la Generalitat durant la trobada, i l'ha explicat després en roda de premsa el secretari general de Vicepresidència, Ricard Font.

 

En concret, l'executiu català ha reclamat transferències per valor de 3.000 milions i inversions a Catalunya de 9.000 milions per revertir la situació. Font ha insistit que "no hi ha cap explicació" per justificar la baixa execució pressupostària a Catalunya que està "a la cua" de la inversió estatal. "Any rere any en lloc de revertir el dèficit l'eixamplem", ha lamentat Font, que també ha criticat el retard en l'elaboració dels

Als països ocupats no cal fer-hi inversions

 

 

OPINIÓ

 

"Si les elits polítiques i empresarials no hi guanyessin res amb el sotmetiment ja fa temps que Pedro Sánchez hauria cercat el suport de V🤢X"

 

Pilar Carracelas
02/06/2022 07:30 

 

 

 

Algú proper a mi acostuma a dir que Renfe és una estructura d’ocupació. Que una regió encara en vies de desenvolupament comptés amb un servei deficient d’infraestructures tindria una explicació racional, però imposar a un territori que genera riquesa aquesta penitència que penalitza el desenvolupament econòmic i les polítiques de benestar (com l’accés a l’habitatge, etc.) de forma endèmica només es pot explicar des de l’òptica que qui la gestiona és una autoritat hostil a Catalunya, de la mateixa manera que ho és la policia o la judicatura.

Perquè amb altres territoris rics no passa, com hem vist aquesta setmana amb les dades d’execució d’inversions a Madrid, per exemple, que supera el 180%, mentre que a Catalunya no arriba al 40%. Per això la capital pot fer dumping fiscal i que la distància entre territoris sigui cada cop més elevada, gràcies als que seguim pagant-los la festa.

Això no es podria fer sense la col·laboració necessària de la classe política catalana, la dita independentista i no independentista. En comptes de dir les coses pel seu nom –que som un país ocupat i que per això ens espolien, menystenen la nostra llengua i decideixen qui pot i qui no pot governar el territori–, diuen coses com per exemple que a Madrid són uns ineptes. És l’explicació que ha donat Marta Vilalta, portaveu d’Esquerra. O que el que passa és “incomprensible”, com ha dit el conseller d’Economia, Jaume Giró, quan és molt fàcil d’entendre: no són uns ineptes, tenen un pla molt ben pensat per eliminar-nos com a minoria nacional assimilant-nos a Espanya.

També Foment del Treball, el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç i tants lobbies que no fan de lobby col·laboren en aquesta situació, posant per davant la unitat d’Espanya amb el seu clam de no provocar inestabilitat amb la negativa a investir un president que no té cap necessitat de complir amb Catalunya perquè V🤢X ja s’ha encarregat d’abaixar el llistó.

Això ens recorda que un país no es manté ocupat perquè hi arribi gent d’altres llocs, com els meus pares o els meus avis, o migrants que curiosament alguns catalanets de bé assenyalen per colar-se a la Renfe (com si el realment ridícul no fos que nosaltres paguem religiosament per un servei penós). Es manté ocupat gràcies a qui diu que no podem aspirar a més perquè al cap del carrer hi ha un policia o un militar o un de V🤢X amb una pistola (aquesta frase no és meva, és d’aquest tuitaire i em sembla fantàsticament il·lustrativa). Mantenen l’statu quo per la força.

Per sort, els que ho legitimen d’aquesta manera són una minoria al carrer; on són majoria són a les institucions i a les elits, que per definició són numèricament minses. Ho hem vist de forma flagrant amb el resultat del referèndum de l’1 d’octubre: es van tirar enrere donant la raó a les porres i no als vots. I ho veiem ara amb l’acatament de la sentència que estableix que un 25% de les classes a les escoles han de ser en castellà. No la desobeeixen perquè tenen por d’anar a la presó i perquè les seves xarxes clientelars viuen de la pacificació del conflicte amb Espanya en forma de concessions, portes giratòries i tants altres mètodes. I per això han de controlar el discurs als mitjans de comunicació, per exemple. Si les elits polítiques i empresarials no hi guanyessin res amb aquest sotmetiment ja fa temps que Pedro Sánchez hauria cercat el suport de V🤢X.

Per sort, que l’ocupació es doni especialment a les institucions ens indica per on començar a fer-la fora: pel vot. 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/paisos-ocupats-inversions-434208/

 

 

 

Fins quan els incompliments d’inversió?

 

 

OPINIÓ

 

 

Modest Guinjoan
Barcelona. Divendres, 3 de juny de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

Aquesta mateixa setmana Hisenda espanyola informava del grau d’execució de les inversions pressupostades per l’Estat per regions. La dada corresponent a Catalunya suposa un pas més en els despropòsits i és una cirereta al pastís del greuge que es va acumulant històricament. La seva reiteració any rere any, sense cap traça de correcció, justifica la posició dels que tenim la sensació que ja n’hi ha prou. Encara que serveixi de poca cosa, tot sigui dit. Aquest no és un article per queixar-se (hi dedico un paràgraf obligat per contextualitzar el tema) sinó per proposar.

 

Que el 2021 l’Estat espanyol hagi invertit el 35,7% dels 2.068 milions que tenia pressupostats per a Catalunya, parla per si mateix. Que a Madrid l’execució pressupostària hagi estat, no del 100%, sinó del 184% potser és puntual, però ve a sumar-se a un tracte històric que li és sistemàticament favorable; i que la inversió per habitant hi hagi estat el triple que la catalana, són prou indicadors puntuals del tracte que ens depara el govern més amic de Catalunya de tota la història. Que rebem el 9% de la inversió de l’Estat quan el nostre PIB representa el 19%, no és normal; que dels 492 milions previstos per Adif-AVE se n'hagin executat 22, tampoc; que Adif (no AVE) hagués d’invertir 707 milions i n’hagi invertit 169, tampoc; o que Renfe operadora n’hagi invertit 90 dels 262 que tenia pressupostats, tampoc. El del 2021 és un episodi un pèl extrem i dramàtic d’un culebrot de maltractament desvergonyit a Catalunya. Com es pot veure som irrellevants a l’hora de gastar, malgrat ser imprescindibles a l’hora d’ingressar.

 

Anem a la part propositiva, que extrec de l’INFORMES PIMEC 4/2019 que vam elaborar relacionat amb el problema que ens ocupa i que es titulava 'Per un blindatge de la inversió pressupostada en infraestructures'. Els pressupostos són una

Sant Julià de Ramis votarà si continua pagant els impostos a Espanya

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

Marc González
Foto: Araceli Merino
Barcelona. Dimecres, 22 de Setembre 2021. 11:45
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Sant Julià de Ramis (Gironès) decidirà el proper divendres 1 d'octubre si continua pagant els impostos a l'Estat espanyol o, per contra, ho fa a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Ho farà en un referèndum organitzat per l'ajuntament i l'Assemblea. 

 

La consulta se celebrarà l'1-O de 16h a 20h al pavelló municipal de la localitat i hi estan cridats a participar tots aquells ciutadans empadronats al municipi i que siguin majors de 16 anys. Si la resposta fos afirmativa, el primer trimestre de 2022 aquesta administració ja pagaria a l'ATC.

 

Segons ha explicat l'Assemblea a través d'un comunicat, aquesta iniciativa s'afegeix a la campanya "Jo pago a Catalunya" impulsada per la mateixa entitat amb l'objectiu que "les persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics paguin tots els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya en comptes de fer-ho a la Hisenda espanyola".

 

Aquesta campanya ja ha estat seguida per una trentena d'ajuntaments, entre els quals es troben el de Torelló, Campdevànol, Arbúcies, Calella, Vic, Prats de Lluçanès, Igualada, Alella, Riudecanyes o Falset.

 

"Es pretén empènyer el Govern de la Generalitat a enfortir l'Agència Tributària de Catalunya, una eina d'Estat indispensable, perquè gestioni un volum superior de recaptació i d'informació tributària. Així, estarem preparats per afrontar amb més garanties la culminació del procés d'independència quan arribi el moment", han informat.

 

El coordinador de l'assemblea territorial de Sant Julià de Ramis, Jaume Casamitjana, ha assenyalat que "si la majoria d'ajuntaments paguessin els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya, quan arribés el moment que fes falta, la Generalitat tindria a la seva disposició aquests diners". Casamitjana ha afegit que "per assolir la independència és imprescindible que els ciutadans a títol individual facin accions concretes com ara exercir la sobirania fiscal".

 

Paral·lelament a la consulta, l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i l'Assemblea han organitzat el mateix divendres a la tarda una xerrada sobre sobirania fiscal i una altra del Debat Constituent. 

 

L'1-O, un dia atapeït

 

L'1-O serà un dia atapeït d'actes per commemorar el referèndum fet ara fa quatre anys. El dia començarà amb un acte que se celebrarà a la Catalunya Nord. Després, "una columna de vehicles, encapçalada per un vehicle amb urnes de l’1-O, anirà fins a Figueres". Allà, tindrà lloc un concert per concloure la jornada.

 

Però no totes les urnes es quedaran en aquest punt, sinó que arribaran a diferents punts arreu del territori, on s'organitzaran actes polítics. Els punts estaran directament vinculats amb el referèndum -llocs on hi va haver atacs rellevants o on es van poder prevenir amb imaginació i creativitat-. 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/sant-julia-ramis-votara-pagant-impostos-espanya_648335_102.html

 

 

 

Pimec i els economistes demanen que Catalunya gestioni també els fons europeus

 

 

FONS EUROPEUS

 

 

Lorena Martín
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 7 d'octubre de 2020. 13:01
Actualitzat Dimecres, 7 d'octubre de 2020. 13:01

 

 

 

 

 

Europa posarà a disposició d'Espanya un fons d'un total de 140.000 milions d'euros per a reactivar l'economia. Tanmateix, no existeix encara una estratègia clara que defineixi la distribució d'aquests recursos. A més, Catalunya hauria de formar part activament de l'estructuració, definició i seguiment de tota l'actuació al voltant del fons per potenciar la seva competitivitat.

 

Així ho han indicat aquest dimecres el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) i la patronal Pimec, que han presentat el primer informe del Grup d'Experts per a la Reactivació de l'Economia Catalana (GEREC). Aquest informe, format per diversos economistes i empresaris, reclama també que participin tots els actors polítics, incloent les comunitats autònomes, a més dels agents socials i econòmics.

 

Transparència, agilitat i objectivitat en el repartiment