OPINIÓ
Modest Guinjoan
Barcelona. Divendres, 3 de juny de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Aquesta mateixa setmana Hisenda espanyola informava del grau d’execució de les inversions pressupostades per l’Estat per regions. La dada corresponent a Catalunya suposa un pas més en els despropòsits i és una cirereta al pastís del greuge que es va acumulant històricament. La seva reiteració any rere any, sense cap traça de correcció, justifica la posició dels que tenim la sensació que ja n’hi ha prou. Encara que serveixi de poca cosa, tot sigui dit. Aquest no és un article per queixar-se (hi dedico un paràgraf obligat per contextualitzar el tema) sinó per proposar.
Que el 2021 l’Estat espanyol hagi invertit el 35,7% dels 2.068 milions que tenia pressupostats per a Catalunya, parla per si mateix. Que a Madrid l’execució pressupostària hagi estat, no del 100%, sinó del 184% potser és puntual, però ve a sumar-se a un tracte històric que li és sistemàticament favorable; i que la inversió per habitant hi hagi estat el triple que la catalana, són prou indicadors puntuals del tracte que ens depara el govern més amic de Catalunya de tota la història. Que rebem el 9% de la inversió de l’Estat quan el nostre PIB representa el 19%, no és normal; que dels 492 milions previstos per Adif-AVE se n'hagin executat 22, tampoc; que Adif (no AVE) hagués d’invertir 707 milions i n’hagi invertit 169, tampoc; o que Renfe operadora n’hagi invertit 90 dels 262 que tenia pressupostats, tampoc. El del 2021 és un episodi un pèl extrem i dramàtic d’un culebrot de maltractament desvergonyit a Catalunya. Com es pot veure som irrellevants a l’hora de gastar, malgrat ser imprescindibles a l’hora d’ingressar.
Anem a la part propositiva, que extrec de l’INFORMES PIMEC 4/2019 que vam elaborar relacionat amb el problema que ens ocupa i que es titulava 'Per un blindatge de la inversió pressupostada en infraestructures'. Els pressupostos són una
