Sáenz de Santamaría s’espolsa qualsevol responsabilitat en l’operació Catalunya

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

• L'ex-vice-presidenta espanyola nega haver ordenat la intervenció del telèfon del president Artur Mas amb el programari Pegasus

• Un informe destapa l’acarnissament de l’espionatge a Artur Mas: cinc anys d’intromissions i 32 infeccions

 

 

 

Redacció

5-5-2025 - Actualització: 05.05.2025 - 12:46

 

 

 L’ex-vice-presidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha negat del dret i del revés qualsevol vincle amb l’operació de Catalunya, tot i que la guerra bruta de l’estat es va desenvolupar sota el seu mandat. “No tinc coneixement de cap policia patriòtica i de cap operació Catalunya. Mai vaig donar cap instrucció de crear cap policia patriòtica, ni d’investigar ningú”, ha dit a la comissió d’investigació.

 

 

 

Així mateix, Santamaría també ha negat haver ordenat la intervenció del mòbil del president Artur Mas, que segons Citizen Lab va ser infectat 32 vegades amb Pegasus entre el 2015 i el 2020. “No, senyoria”, ha respost al diputat Jon Iñarritu. Tanmateix, ha afegit que el director del CNI d’aleshores, Félix Sanz Roldán, ja ho era en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Cal destacar que Santamaría era la responsable de la intel·ligència espanyola d’ençà de l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa (2011), per tant,

Espot confirma que la policia patriòtica espanyola va pressionar la BPA per aconseguir dades d’alguns clients

 

 

El cap del govern andorrà nega, però, que la intervenció a l'entitat financera estigués motivada pel govern de Rajoy o les clavegueres de l'Estat

 

 

 

Un edifici de la Banca Privada d'Andorra (BPA) a Andorra la Vella. (horitzontal) Data de publicació: divendres 20 de març del 2015, 19:02 Autor: Ferran Garcia

 

 

Redacció

Dimarts, 25 de març de 2025

 

 

 

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha confirmat que la policia patriòtica espanyola va pressionar l’entitat financera Banca Privada d’Andorra (BPA) per aconseguir dades d’alguns clients, tal com evidencien les gravacions publicades de Cospedal, Villarejo i Camacho. Així ho ha afirmat en una entrevista al programa ‘Cafè d’Idees’ d’RTVE, en la qual també ha matisat que l’Estat no va promoure la intervenció a la BPA.

Sobre la intervenció que va patir la BPA, Espot ha assegurat que aquesta “no va ser per cap pressió d’Espanya o la policia patriòtica”, i ha insistit que estava relacionada amb l’emissió d’una nota del FinCEN -el Tresor dels EUA- que va dir que al banc “hi havia altes sospites de blanqueig massiu de capitals”. D’aquesta manera,

La policia patriòtica espiava els ‘espies’ dels Mossos

 

 

La unitat secreta Ucroinf, de la policia de la Generalitat, objecte cobejat a l'operació Catalunya, segons els documents aportats al Congrés

 

Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI

 

 Quico Sallés

Barcelona 21-11-2024 21:44 h

L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.

Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica, “gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI, l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren els espies dels Mossos.  

De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26 d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen. 

 

Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press

 

L’enllaç d’un sotsinspector dels Mossos

La policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en l'operació Catalunya

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units

 

 

• Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»
• La policia patriòtica va fer servir un veí de Jordi Sànchez per espiar-lo

 

 

 

La seu de l'FBI als Estats Units | Europa Press

 

 

 

per Lluís Girona, Barcelona | 8 d'abril de 2024 a les 09:50

 

 

 

Noves informacions sobre l'operació Catalunya de les clavegueres de l'Estat contra l'independentisme. Segons avança RAC1, la policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en la guerra bruta contra el moviment sobiranista català. L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units.

L'objectiu de la maniobra, segons detalla la ràdio catalana, era que la policia espanyola tingués un talp infiltrat a l'FBI que pogués contaminar les autoritats estatunidenques amb informació falsa contra l'independentisme. Tot plegat sorgeix d'uns correus electrònics que revelen la relació de Villarejo amb Marc Varry, enviat de l'FBI a Espanya.

Tots dos incrementen el tracte a partir del 2012, coincidint amb l'inici de l'operació Catalunya, i l'excomissari li acaba col·locant dins la policia federal estatunidenca a José Maria Clemente Marcet, un financer català acusat de narcotràfic. La seva implicació no és aleatòria: anteriorment

La segona llista negra d’independentistes de la policia patriòtica

 

 

ÁUDIOS DE VILLAREJO 

 

ÀUDIOS | Javier de la Rosa va passar dades i noms a canvi de protecció i diners 

 

 

El comissari José Manuel Villarejo, en un moment de la seva intervenció/ACN

 

 

 

 

Quico Sallés Barcelona/Madrid

04/06/2023 21:36 

 

 

L’exlíder del PPC i actual senadora de la formació Alícia Sánchez Camacho va fer-li una llista negra d’independentistes a qui investigar al comissari del Cos Nacional de Policia ara jubilat José Manuel Villarejo. Un llistat que va servir per iniciar perquisicions prospectives de líders sobiranistes com el president Artur Mas, la família Pujol Ferrusola, l’exconseller Jaume Giró, l’expresident del Barça Sandro Rosell i empresaris com la família Sumarroca o Carles Vilarrubí. Però Camacho no va ser l’única delatora. L’exfinancer Javier de la Rosa també va donar una sèrie de noms i cognoms, aquest cop a canvi de diners, sobre diverses personalitats financeres i empresarials relacionades amb el Procés. David Madí, Miquel Roca, l’advocat Joaquim Piqué Vidal, Modest Llopis, Sol Daurella, Philip Bollych, Artur Suqué, Jordi Domènech Mateu, Miquel Mateu o Miquel Roselló són alguns dels noms que afegeix a la llista. També repassa suposada informació dels germans Pujol. 

 

En concret, va ser la tarda del 10 de novembre de 2012, just a l’inici de la campanya electoral de les eleccions al Parlament anticipades per Artur Mas. L’escenari va ser al domicili de Javier de la Rosa a Barcelona, després d’haver celebrat una trobada al matí, amb un dels noms amb més pes del PP a Catalunya, Javier Basso, a la primera planta del bar José Luis del carrer Tusset cantonada amb Diagonal a Barcelona. Durant la trobada del matí, ja explicada per El Món, Villarejo i De la Rosa van quedar per posar negre sobre blanc les dades que oferia el financer per poder reclamar al ministeri fons per poder pagar la informació i capacitat per treure dels problemes econòmics que tenia De la Rosa a canvi de la seva col·laboració amb l’Operació Catalunya. Curiosament, cap de les acusacions per les quals va cobrar De la Rosa van tenir cap recorregut al cas contra els Pujol Ferrusola, fins al punt, que De la Rosa no va ratificar la seva denúncia davant del jutge. 

 

 

Part del dietari de Villarejo de la trobada amb De la Rosa el 10 de novembre de 2012/QS

 

 

 

 

Noms i negocis

Més draps bruts: la policia patriòtica va pagar un policia francès per aconseguir el compte fals de Xavier Trias, segons RAC1

 

 

El ministeri de l'Interior va pagar prop de 25.000 euros per obtenir informació i ser el que va proporcionar els detalls del suposat compte de Trias al mitjà

 

 

El candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, en una entrevista amb l'ACN Data de publicació: diumenge 12 de març del 2023, 06:00 Localització: Barcelona Autor: Blanca Blay

 

Redacció

Dimecres, 19 d'abril de 2023

 

 

Continuen sortint draps bruts sobre l’Operació Catalunya, l’entramat orquestrat per diversos alts càrrecs de les forces policials de l’Estat espanyol amb l’objectiu de desvirtuar i desarticular el moviment independentista català. Ara, segons ha avançat ‘El món a RAC 1’, s’ha sabut que la policia patriòtica espanyola va pagar una considerable suma de diners a un alt càrrec de la policia del Servei de Vigilància de Duanes de França per tal d’accedir al suposat compte que l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, tenia a Andorra. L’aleshores ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, tenia coneixement d’aquests fets. 

 

Poc abans de la consulta del 9-N, i sis mesos abans de les eleccions municipals del 2015, ‘El Mundo’ publicava que Xavier Trias posseïa un compte bancari a Andorra amb prop de 13 milions d’euros, una notícia de la qual altres mitjans van fer-se eco. Trias va acabar perdent les eleccions i acusat de

La policia patriòtica tenia un talp al cercle íntim del director del Cesicat

 

 

TRIBUNALS

 

Unes converses de Whatsapp delaten l'ofensiva de l'Operació Catalunya contra l'organisme de ciberseguretat català

 

 

 

Una imatge del control del CESICAT/Pol Solà

 

 

 

Quico Sallés Barcelona/Madrid
10/04/2023 21:16 

 

 

 

Un dels primers organismes de la Generalitat a rebre crítiques i pressions i a ser portada a la Fiscalia en l’envestida de l’Estat contra el sobiranisme va ser la Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, el conegut com a Cesicat. Un centre de ciberseguretat que va ser rebatejat per la força mediàtica unionista com el “CNI catalán”. Ara, missatges de Whatsapps entre alts càrrecs del Ministeri de l’Interior de l’època del govern del PP mostren que el Cesicat va ser un objectiu de la policia patriòtica, que va aconseguir infiltrar un talp en el cercle més íntim de l’aleshores director de l’organisme, Carles Flamerich, l’any 2013.

 

Ciutadans, PP i fins i tot el PSC van denunciar activitats del Cesicat, que interpretaven com una entitat dedicada a “espiar l’espanyolisme”. L’organisme també va rebre cops per part de l’independentisme d’esquerres quan es van filtrar seguiments, fets a través de fonts obertes com ara les xarxes socials, de diversos activistes. El pressing al CESICAT va acabar als tribunals arran d’una denúncia per revelació de secrets contra Carles Flamerich en una investigació que, curiosament, va dirigir el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Un cas que va acabar amb una sentència absolutòria, ara ja ferma, del 13 d’octubre de, 2020. El Cesicat, per tant, també va ser part de l’Operació Catalunya. 

 

Uns whatsapps delaten l’estructura del ministeri de l’Interior contra l’organisme. El document que Albert Rivera va mostrar al Parlament el 4 de desembre de 2013 / Quico Sallés
 

 

Tots contra el Cesicat

Document | El “pla de treball” de l’Operació Catalunya

 

 

L’agenda del comissari Villarejo va posar negre sobre blanc tots els flancs amb què s’havia d’atacar el Procés

 

 

El comissari José Manuel Villarejo a una visita a l'Audiència Nacional en l'inici del judici de tres peces separades del cas Tàndem/EP

 

 

Quico Sallés Madrid/Barcelona
20/06/2022 20:13 

 

 

L’abast de l’operació Catalunya ha tingut molts fronts i de molts aspectes diferents. La constant de processos judicials contra el Procés ha tingut diverses derivades. Ara bé, no han estat mai fruit de l’atzar. Ans al contrari. La policia patriòtica va estar mesos treballant quins eren els aspectes a atacar, investigar i buscar. Una feina que va quedar reflectida negre sobre blanc als diaris del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo.

 

En concret, el cinc de novembre del 2012, just abans de les eleccions al Parlament de Catalunya i just el dia abans de començar la recerca d’informació amb el que en l’argot dels investigadors s’anomenen “fonts humanes”, la primera de les quals va ser la llavors líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho. Aquell dia Villarejo fa un minut i resultat i titula: Pla de treball – Barna, un document al qual ha tingut accés El Món i que enumera totes i cadascuna de les tasques que realitzaran i que, d’una manera o altra van anar sortint endavant, des d’Andorra al Cas Macedònia, des dels comptes d’Artur Mas a l’estratègia comunicativa de l’operació així com l’agent del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que faria d’enllaç amb l’operatiu que coordinava el comissari. 

 

 

El pla de treball de l’Operació Catalunya recollit perl comissari Villarejo/Quico Sallés

 

 

 

Una llarga llista

El cas Macedònia destapa un informe de la policia patriòtica contra Trapero

 

 

L'atestat va ser elaborat per una obscura unitat secreta que actuava amb la cobertura del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz

 

 

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, objectiu d'un informe de la policia patriòtica pensat per fer-lo caure quan era investigador per haver destapat un afer de corrupció de la Policia Nacional espanyola / David Zorrakino / Europa Press

 

 

Quico Sallés
20/02/2022 21:23 

 

 

El judici del cas Macedònia quedarà vist per sentència aquesta setmana. Han estat una vista que ha esdevingut una veritable capsa de sorpreses. Fins i tot, ha destapat una de les operacions encobertes de la policia patriòtica contra l’excap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero. Es tracta d’un informe policial incriminatori al qual ha tingut accés EL MÓN i que es va lliurar al titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que aleshores instruïa la causa del Macedònia i que posteriorment va dirigir l’operació Volhov. L’objectiu de l’informe, elaborat per una obscura unitat secreta, era embolicar Trapero en una trama de narcotraficants i desactivar el responsable policial que investigava la corrupció de membres del Cos Nacional de Policia vinculada a bordells de Catalunya, una xarxa amb ramificacions a tot l’estat espanyol i que passava pels clubs de carretera Saratoga i Riviera.

 

Aquest atestat ha incomodat la secció tercera de l’Audiència de Barcelona, que jutja aquesta presumpta trama de narcotraficants i que implica un veterà sotsinspector dels Mossos acusat de formar-ne part. La testifical de Trapero va fer emergir de nou aquest atestat que alguns dels investigadors qualifiquen, irònicament, de “joia del rigor”. De fet, al setembre els mateixos Mossos van posar en alerta l’Audiència Nacional, a través de la peça del cas Tàndem –el sumari de les activitats del comissari jubilat José Manuel Villarejo–, sobre com la policia patriòtica hauria fet de les seves a Catalunya per torpedinar operacions de la policia catalana.

 

 

Portada de l’informe del BARC que volia engarjolar Trapero/Quico Sallés

 

 

 

 

La polèmica unitat secreta BARC

La fiscalia protegeix el cap de la policia patriòtica contra els Pujol

 

 

POLITICA

 

 

Retreu la conducta a Pino, però demana ratificar l'absolució

 

 

 

 

Quico Sallés

 
11/02/2022 18:21

 

 

 

 

L’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia i un dels arquitectes universals de l’anomenada policia patriòtica, Eugenio Pino, ha tornat aquest matí a judici pel cas del pendrive dels Pujol. Una segona vista davant la sala penal i civil del Tribunal Superior de Justícia de Madrid arran del recurs de Jordi Pujol Ferrusola contra la seva absolució d’un delicte de revelació de secrets. De nou, el ministeri fiscal, tot i el calbot de la sentència de primera instància, i de retreure-li la conducta jutjada, ha fet costat a Pino.

 

Pino ha pronunciat una breu intervenció per treure ferro a la tesi que el lliurament del llapis de memòria fantasma tenia un objectiu maliciós. “No hi va haver cap intencionalitat de perjudicar la família Pujol, simplement és recollir la prova i remetre-la a l’autoritat judicial a través dels meus subordinats”, ha justificat Pino, davant el tribunal

Els altres encàrrecs de la policia patriòtica

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2020. 22:39
Actualitzat Dimarts, 8 de setembre de 2020. 22:39

Ja ningú no discuteix a hores d'ara que la policia patriòtica posada en marxa pel Partit Popular mentre governava Mariano Rajoy per provar d'aturar el procés independentista a Catalunya va existir i va disposar de mitjans econòmics i materials més que suficients per dur a terme operacions il·lícites per tal d'incriminar el major nombre possible de dirigents. Es van punxar telèfons, es van elaborar dossiers, es van fabricar proves falses. Tot, a compte de les denominades despeses reservades i autoritzat per les altes instàncies de l'Estat.



Qui més qui menys va saber que alguna cosa s'estava coent a partir del 2012, quan Artur Mas va desplaçar el volant del Govern del carril autonomista en el qual havia anat circulant des de l'inici de la transició. Encara que el PP era l'executor ja que era al govern espanyol, el PSOE estava perfectament al cas d'aquells moviments a través d'alguns dirigents designats a l'efecte encara que amb els anys s'hagi anat fent el desentès.



El principal inconvenient de les policies paral·leles és que,