dimecres, 9 de setembre del 2020

Els altres encàrrecs de la policia patriòtica



EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2020. 22:39
Actualitzat Dimarts, 8 de setembre de 2020. 22:39


















Ja ningú no discuteix a hores d'ara que la policia patriòtica posada en marxa pel Partit Popular mentre governava Mariano Rajoy per provar d'aturar el procés independentista a Catalunya va existir i va disposar de mitjans econòmics i materials més que suficients per dur a terme operacions il·lícites per tal d'incriminar el major nombre possible de dirigents. Es van punxar telèfons, es van elaborar dossiers, es van fabricar proves falses. Tot, a compte de les denominades despeses reservades i autoritzat per les altes instàncies de l'Estat.



Qui més qui menys va saber que alguna cosa s'estava coent a partir del 2012, quan Artur Mas va desplaçar el volant del Govern del carril autonomista en el qual havia anat circulant des de l'inici de la transició. Encara que el PP era l'executor ja que era al govern espanyol, el PSOE estava perfectament al cas d'aquells moviments a través d'alguns dirigents designats a l'efecte encara que amb els anys s'hagi anat fent el desentès.



El principal inconvenient de les policies paral·leles és que,
creat l'instrument, al marge de les estructures oficials, si la necessitat colla poden servir per a moltes altres coses. Totes il·lícites, per descomptat, però algú va haver de pensar: qui estirarà el fil d'un grup policial pensat per salvar la unitat d'Espanya? I, pel que ara anem sabent, la necessitat realment va collar quan l'extresorer del PP Luis Bárcenas va amenaçar amb fer públic papers que comprometien Mariano Rajoy a través de la famosa caixa B del Partit Popular. Llavors la trama politicopolicial va eixamplar la seva comesa i, de la mà del famós excomissari José Manuel Villarejo -realment el policia ja jubilat era a totes les salses de l'Estat de les últimes dècades- va muntar una operació per robar-li a l'extresorer els famosos papers i destruir els seus ordinadors amb un ministre a la rereguarda (Jorge Fernández) i una secretària general del PP (María Dolores de Cospedal) a la sala de màquines.



Amb el que no comptaven segurament és que el número dos del Ministeri de l'Interior de l'època, Francisco Martínez, quan es va veure assetjat i imputat en la coneguda com a Operació Kitchen digués en una conversa a través de missatges amb el president de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro, el següent: "El meu grandíssim error va ser ser lleial a miserables com Jorge, Rajoy o Cospe". Així figura en l'informe de 56 folis de la Fiscalia Anticorrupció que ara s'ha conegut. Villarejo està avui a la presó i el PP és fora del govern però Mariano Rajoy torna a estar en l'epicentre d'activitats policials irregulars que va encoratjar o va consentir i que Francisco Martínez, dolgut amb el PP perquè no li va facilitar immunitat parlamentària en no incloure'l en les llistes a les Corts, pot tenir ganes de descobrir el pastís.



Ja ha passat en altres ocasions en què s'han conegut situacions irregulars a través de persones acomiadades -Filesa- i amants ofeses -Corinna- . Però si Francisco Martínez està disposat a explicar tot el que va succeir en la seva època per arreglar comptes amb el PP estaria bé que inclogués al paquet de la informació tot el que sap, que no és poc: primer, com a cap de gabinet del ministre el 2012, i, després com a secretari d'Estat de Seguretat fins al novembre de 2016, quan va arribar al ministeri Juan Ignacio Zoido, sobre l'operació per avortar l'auge de l'independentisme a Catalunya.









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-encarrecs-policia-patriotica_536733_102.html