La consellera i el director general de la Policia remarquen el compliment de "qualsevol ordre judicial" per part del cos malgrat siguin il·legals
El judici del cas Macedònia quedarà vist per sentència aquesta setmana. Han estat una vista que ha esdevingut una veritable capsa de sorpreses. Fins i tot, ha destapat una de les operacions encobertes de la policia patriòtica contra l’excap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero. Es tracta d’un informe policial incriminatori al qual ha tingut accés EL MÓN i que es va lliurar al titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que aleshores instruïa la causa del Macedònia i que posteriorment va dirigir l’operació Volhov. L’objectiu de l’informe, elaborat per una obscura unitat secreta, era embolicar Trapero en una trama de narcotraficants i desactivar el responsable policial que investigava la corrupció de membres del Cos Nacional de Policia vinculada a bordells de Catalunya, una xarxa amb ramificacions a tot l’estat espanyol i que passava pels clubs de carretera Saratoga i Riviera.
Aquest atestat ha incomodat la secció tercera de l’Audiència de Barcelona, que jutja aquesta presumpta trama de narcotraficants i que implica un veterà sotsinspector dels Mossos acusat de formar-ne part. La testifical de Trapero va fer emergir de nou aquest atestat que alguns dels investigadors qualifiquen, irònicament, de “joia del rigor”. De fet, al setembre els mateixos Mossos van posar en alerta l’Audiència Nacional, a través de la peça del cas Tàndem –el sumari de les activitats del comissari jubilat José Manuel Villarejo–, sobre com la policia patriòtica hauria fet de les seves a Catalunya per torpedinar operacions de la policia catalana.
Portada de l’informe del BARC que volia engarjolar Trapero/Quico Sallés |
JUDICI A TRAPERO
Alba Domingo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 28 d'octubre de 2020. 08:39
Actualitzat Dimecres, 28 d'octubre de 2020. 10:01
La Fiscalia no recorrerà la sentència absolutòria del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula d'Interior pel cas de l'1-O. L'Audiència Nacional va absoldre els acusats en considerar que no ha quedat acreditat que "haguessin tractat d'impedir o dificultar el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de la Fiscalia Superior de la Comunitat Autònoma" ni que s'haguessin posat d'acord amb qui lideraven el procés independentista, o haguessin donat suport als seus actes propiciant la passivitat de la policia autonòmica.
Contrari a aquests arguments, el Ministeri Públic demanava una condemna
de 10 anys de presó per Trapero, Soler i Puig i de 4 anys per Laplana
per delicte de sedició, i va oferir com a qualificació alternativa la de
delicte de desobediència pel qual se sol·licitava la imposició de penes
de multa i inhabilitació per 1 any. La sentència absolutòria va trencar
tots els seus