dijous, 21 de novembre del 2024

La policia patriòtica espiava els ‘espies’ dels Mossos

 

 

La unitat secreta Ucroinf, de la policia de la Generalitat, objecte cobejat a l'operació Catalunya, segons els documents aportats al Congrés

 


Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI

 

 Quico Sallés

Barcelona 21-11-2024 21:44 h


L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.

Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica, “gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI, l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren els espies dels Mossos.  

De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26 d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen. 

 

Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press
Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press

 


L’enllaç d’un sotsinspector dels Mossos

L’entrada al GATI del 12 de gener de 2016 exposa que tenien controlada la investigació que porta a terme el sotsinspector Manel Castellano Pino. Era l’enllaç operatiu que els Mossos d’Esquadra tenien a Madrid, en concret, a l’Audiència Nacional. Castellano Pino estava adscrit a la Ucroinf. La unitat despertava els recels de bona part de la Prefectura i, sobretot, dels sindicats, que no podien treure l’aigua clara de quines eren les seves funcions. Aquesta unitat hauria comptat, en el moment més àlgid, amb una quarantena d’agents i responien només al seu cap directe, i aquest, al seu torn, al cap de la Comissaria General d’Informació del cos de la Generalitat. 

La unitat treballava amb total secretisme i disposava de DNIs falsos, amb identitats operatives encobertes, i recursos tecnològics per poder fer seguiments, anàlisi i cobertures de contrainformació. Segons els documents confiscats a la incineradora havien portat a terme seguiments de líders polítics, líders de moviments socials, periodistes i fins i tot d’activitats de partits. De fet, en la instrucció del cas, el cap de l’aleshores comissaria general d’Informació, Manel Castellví, va declarar durant pràcticament set hores per aclarir totes les operacions consignades en els papers.  

 

Una imatge de la requisa de la documentació a les portes de la incineradora per part del CNP

 



Col·laboració entre clavegueres

Segons la documentació aportada, Castellano Pino va intentar posar ordre a la unitat a la vista de les denúncies internes, que ja havien arribat a la premsa- sobre les “presumptes irregularitats d’aquesta unitat”. Unes “irregularitats” que exerceixen sobre diversos líders de formacions sobiranistes. Els indicis indicaven que els mossos adscrits a aquesta unitat es desplaçaven a Madrid i “contactaven amb treballadors i directius d’operadors de telefonia mòbil per aconseguir informació sobre els líders polítics”. També requerien aquesta informació per “realitzar controls i escoltes il·legals dels seus aparells mòbils o de geolocalització”. 

En aquesta línia, la policia patriòtica va tenir la idea de compartir aquesta investigació amb l’excusa que també estava investigant les activitats d’aquesta unitat semiclandestina. Una investigació que dirigia teòricament la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, l’instrument que va crear Pino, per reviscolar antigues investigacions sense solucionar però que servien per aportar informació no del tot contrastada als mitjans de comunicació i que podien afeblir els adversaris polítics. El BARC va cedir part de la seva informació, segons la documentació, al sotsinspector.

Portada de l'informe del BARC que volia engarjolar Trapero/Quico Sallés
Portada de l’informe del BARC que volia engarjolar Trapero/Quico Sallés

Un informe que va resultar secret

La decisió que la BARC estigués espiant els espies dels Mossos continuarà essent un secret perquè així ho va declarar la Mesa del Congrés quan estava presidida per Meritxell Batet. De fet, ja havia estat declarada matèria reservada pel govern de Mariano Rajoy quan el ministre José Ignacio Zoido va substituir Fernández Díaz a la cartera d’Interior. Zoido no va trigar ni tres dies des que fou nomenat per clausurar la unitat a la vista que les seves activitats com a pota de l‘operació Catalunya s’havia passat de frenada. Zoido va tancar la unitat i en va llençar les claus al mar.

La BARC va servir per reobrir casos que, tot i que estaven solucionats judicialment, podien servir a l’Estat per complicar la vida a l’oposició política o la dissidència. En van ser víctimes el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, comandaments policials i polítics implicats en el cas Faisán –de filtracions a ETA– o fins i tot, els del cas dels atemptats jihadistes a Madrid de l’11-M. Va actuar també en investigacions a polítics independentistes i en el cas de la desaparició de Marta del Castillo. En definitiva, la BARC va ser una unitat secreta, formada per una dotzena d’agents que actuaven al marge dels comandaments policials i només responien davant Pino.

El cas Macedònia, però, un sumari sobre corrupció policial i narcotràfic, va fer emergir un expedient del BARC, al qual va tenir accés El Món. Un informe sobre el telèfon mòbil de l’excap del cos dels Mossos, Josep Lluís Trapero, amb la voluntat d’embolicar-lo en una conxorxa amb narcotraficants, confidents i amb l’aleshores fiscal droga, David Martínez Madero, que va morir de forma sobtada -mort de la qual es vantava el comissari José Manuel Villarejo- poc després de ser nomenat director de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Quan els diputats de la primera comissió d’investigació de l’operació Catalunya, en la passada legislatura, van reclamar aquesta informació, la Mesa del Congrés va posar-hi un tallafoc. Va decidir declarar que aquesta documentació, a més de secreta, estava sotmesa a una curiosa protecció de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol.

 


 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://elmon.cat/politica/audios-villarejo/policia-patriotica-espiava-espies-mossos-929627/