Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE),
emesa avui, es pot convertir en un escut davant futures euroordres
contra els exiliats i els donarà un espai de llibertat dins la UE, a
banda d’obrir una nova escletxa contra les euroordres pendents encara
del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí. La
rellevància d’aquesta sentència és que determina que el que dicti el
tribunal de qualsevol país de la Unió Europa ha de ser respectat per la
resta de membres de la UE. La Unió Europea ha de funcionar com un tot,
diu, i d’acord amb l’article 54 del Conveni d’Aplicació de l’Acord de
Schengen(CAAS) de lliure circulació, un ciutadà no pot ser perseguit i
sotmès a una investigació pels mateixos fets en diferents estats de la
Unió. Ha de regir, conclou el tribunal, el principi non bis in idem,
és a dir de cosa jutjada com passaria entre els tribunals dins de
qualsevol estat. “La lògica que s’ha de seguir és la d’actuar com un
bloc. Una resolució que extingeixi l’acció pública en relació amb un
fets en un estat membre ha de tenir els mateixos efectes en qualsevol
altre lloc del mateix espai de llibertat”, defensava l’advocat general
Michal Bokek en l’opinió emesa el 19 de novembre del 2020 que el
tribunal ara ha fet seva. I afegeix que l’espai lliure de la UE “implica
l’existència d’una confiança mútua entre els estats i els seus sistemes
de justícia penal, fins i tot quan l’aplicació del seu propi dret
nacional pugui conduir a una solució diferent”.
Si bé la sentència
no té l’origen en cap demanda vinculada directament amb les exiliats,
sí que hi està vinculada en origen. El cas ha estat plantejat davant del
tribunal de Luxemburg per l’equip d’advocats alemanys del president
Carles Puigdemont. De fet,
