ANÀLISI
Una sentència determina que les resolucions de qualsevol tribunal europeu han de ser respectades a la resta de la UE
La resolució ha de permetre també fer valer la sentència de Schleswig- Holstein davant l’euroordre a Bèlgica
Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), emesa avui, es pot convertir en un escut davant futures euroordres contra els exiliats i els donarà un espai de llibertat dins la UE, a banda d’obrir una nova escletxa contra les euroordres pendents encara del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí. La rellevància d’aquesta sentència és que determina que el que dicti el tribunal de qualsevol país de la Unió Europa ha de ser respectat per la resta de membres de la UE. La Unió Europea ha de funcionar com un tot, diu, i d’acord amb l’article 54 del Conveni d’Aplicació de l’Acord de Schengen(CAAS) de lliure circulació, un ciutadà no pot ser perseguit i sotmès a una investigació pels mateixos fets en diferents estats de la Unió. Ha de regir, conclou el tribunal, el principi non bis in idem, és a dir de cosa jutjada com passaria entre els tribunals dins de qualsevol estat. “La lògica que s’ha de seguir és la d’actuar com un bloc. Una resolució que extingeixi l’acció pública en relació amb un fets en un estat membre ha de tenir els mateixos efectes en qualsevol altre lloc del mateix espai de llibertat”, defensava l’advocat general Michal Bokek en l’opinió emesa el 19 de novembre del 2020 que el tribunal ara ha fet seva. I afegeix que l’espai lliure de la UE “implica l’existència d’una confiança mútua entre els estats i els seus sistemes de justícia penal, fins i tot quan l’aplicació del seu propi dret nacional pugui conduir a una solució diferent”.
Si bé la sentència no té l’origen en cap demanda vinculada directament amb les exiliats, sí que hi està vinculada en origen. El cas ha estat plantejat davant del tribunal de Luxemburg per l’equip d’advocats alemanys del president Carles Puigdemont. De fet,
