OPINIÓ
"Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com un benefici pel país"
L’Estat té tot l’independentisme institucional on volia des de 2017: pendent d’una negociació amb el govern espanyol. Aquests darrers anys, el teatre de la insubornabilitat de Junts permetia dissimular-ho: hi havia l’aparença que hi havia una part de l’independentisme que entenia que no en treia res de negociar amb Espanya perquè ja s’ha provat absolutament tot.
Gràcies al paper galdós d’Esquerra, que com ha deixat clar avui Teresa Jordà encara contempla pagar per avançat en una investidura amb la promesa d’una amnistia, i a la incompareixença de la CUP, Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com benefici pel país, i fins i tot un pas a favor de la independència. I res més lluny de la realitat: una amnistia ens allunya de la independència, i ho intento explicar en 7 raons.
1. Aparca els efectes del referèndum de l’1-O i torna a situar la independència al terreny de les idees
És cert que l’1-O ja fa temps que l’han reduït a una manifestació (com el 2017 ja feia l’òrbita dels Comuns) o a material electoral per erigir-se en els seus fills veritables. Però una amnistia (o com en vulgui dir el PSOE) en serà el tret de gràcia: si en una negociació tan complexa i que durarà anys poses com a condició de partida una que és més barata que declarar la independència i defensar-la, no contemples fer efectiu aquell referèndum en molts anys. I en aquests anys, l’Estat sí que aprofitarà per fer efectiva l’assimilació de Catalunya a Espanya
2. És una idea que ve de dalt cap a baix
Qui ha situat a l’agenda política l’amnistia són els partits polítics i les entitats que controlen, com l’ANC i Òmnium. No s’ha preguntat als represaliats si volen l’amnistia i a canvi de què, perquè si el preu que s’ha de pagar és que allò pel que lluiten s’aparqui sine die, potser dirien que no. En canvi la independència la van introduir al debat polític les bases, amb les manifestacions des de 2012, les consultes d’Arenys i el manifest pel referèndum de 2016.
3. És una solució individual disfressada de fórmula col·lectiva
Si la prioritat des del principi haguessin estat els represaliats de base i no els VIP, no s’haurien negociat primer els indults i després una amnistia; uns indults que, recordem, també van permetre sortir de la presó als representants de Junts, encara que s’intenti obviar aquest detall. Els juntergents van mantenir-se al marge d’aquesta negociació perquè sabien que se’n beneficiarien igual i que això desgastaria Oriol Junqueras i la resta de republicans, com efectivament ha passat. Això sense comptar que si els preocupessin els encausats no haurien perseguit independentistes de base ells mateixos des de la Generalitat emparant-se en una llei autonòmica que podien canviar amb la majoria independentista al Parlament. Aquesta amnistia permetrà a Puigdemont fer una operació Tarradellas sense la llufa de traïdor i obtenir material electoral extra per intentar arrabassar a ERC la Generalitat, que és això del que realment es tracta: la lluita de sempre per controlar la masoveria, per bé que ara sembla que torna a dirimir-se mitjançant una competició per veure qui és més ferm amb Madrid. Com als anys 80, vaja.
4. És el que l’Estat necessita per blanquejar-se davant d’Europa
N’he parlat algun cop en algun article, però voldria recordar que la Comissió Europea va publicar fa un temps un comunicat al qual, premeditadament, no se li va donar cap ressò: aquest comunicat acceptava que un dels seus socis, Hongria, no és un Estat democràtic. No va tenir repercussió, precisament, perquè amb el Brexit i l’auge dels partits euroescèptics no es pot permetre un altre Estat que incompleixi els principis fundacionals de la Unió, i menys encara un dels més poblats. Espanya té en una llei d’amnistia una oportunitat d’or per resoldre (sic) el conflicte català d’una manera satisfactòria per l’Estat i l’establishment europeu: tornant a la casella de sortida. Per això el PP i la resta de la dreta i la ultradreta espanyola fan de poli dolent, demonitzant aquesta solució: així l’independentisme es convenç que és el que li convé quan realment és el que convé a Espanya, seguint la mateixa lògica que els que defensen que cal Carles Puigdemont perquè fa pixar sang als espanyols.
5. Ens posa en una posició de submissió a Espanya
Els independentistes no necessitem aquesta amnistia si fem possible, votant qui així s’hi comprometi, que es faci efectiva la independència, perquè les causes pendents es podran negociar o deixaran de tenir validesa. I fer efectiva la independència vol dir com a mínim provar tot el que no s’ha fet des del moment en què la declares: baixar la bandera espanyola, donar ordres específiques als mossos d’esquadra, crear estructures d’Estat, demanar clarament i pública reconeixements, ocupar les infraestructures, etc. I no s’ha fet res de tot això, hi ha camí per recórrer abans de, si s’escau, fracassar i provar altres vies.
Si fas aquest intent et col·loques en una posició molt més avantatjosa per negociar, amb costos no molt pitjors que els de negociar una amnistia des de l’exili i uns guanys col·lectius molt superiors. En canvi, permetre que l’Estat pugui presentar aquest acte de magnanimitat al món i a canvi d’una miserable investidura, sigui ara o després d’una repetició electoral, ens ratifica en la posició de subordinació pels propers anys mentre l’Estat guanya la guerra cultural, lingüística, política i econòmica per tots els flancs.
6. Perquè l’Estat no compleix mai, ni tan sols les seves pròpies lleis
Sembla mentida que calgui recordar-ho, però un dels motius pels quals no es pot pactar una llei d’amnistia amb Espanya, i sobre tot amb el PSOE, no és només perquè res del que s’acordi convindrà a Catalunya, sinó que encara que ens convingués, mai a la vida han complert res de res, no tenen paraula, i han estirat la llei com un xiclet per fer-li dir el que els ha convingut, com va passar amb la interpretació barroera que van fer de l’article 155 de la Constitució o del delicte de sedició. Si es comprometen que abandonaran totes les causes contra independentistes no me’ls creuré encara que m’ho signin amb sang.
7. Perquè d’aquella pols de 1977, venen aquests fangs
Després d’anys de qüestionar la naturalesa de l’Estat, que deriva de com es va fer la Transició i les lleis que s’hi van aprovar, com la llei d’amnistia de 1977, que els jutges invoquen precisament per no passar comptes als perpetradors de crims del franquisme, ara n’impulsem una altra des de Catalunya? Aquesta segona transició el que farà és legitimar l’statu quo com necessiten imperiosament els espanyols: abans, quan ens recordaven que la Constitució de 1978 té una acceptació majoritària a Catalunya perquè els catalans vam ser els que més la vam votar, podíem afirmar allò que els morts no poden governar els vius i que aquest consens va saltar pels aires el 2012, quan se’ns va imposar un marc legal que ningú havia votat. Ara, en un moment crucial com ho va ser la Transició per Espanya, o com ho va ser la negociació de l’Estatut de 2006, estan aconseguint que Junts torni a fer de Convergència i torni a rubricar-ne el pacte, il·lustrant el passa a tots els països ocupats, en què es necessita una casta local que li faci la feina bruta.
Davant de l’amnistia, abstenció
Per això l’abstenció a les pròximes eleccions al Parlament, si no hi ha una alternativa que porti com a únic punt al programa declarar la independència i defensar-la i no investir ningú que no es comprometi estrictament a aquest punt, ha de ser sagnant pels partits que es diuen independentistes. Hem de donar el nostre propi missatge, i no permetre que tornin a actuar en el nostre nom. És això el que més tem Espanya, perquè els demostra que els partits del Procés continuen sense controlar la base, que és el que els va fer perdre la batalla l’1 d’octubre de 2017, i els recorda que si quatre gats van poder moure aquella muntanya, poden tornar-ho a fer.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/7-raons-per-dir-no-a-lamnistia-impulsada-pel-processisme-727552/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada