La triple aliança de Zapatero, Aznar i González contra el referèndum

PROCÉS







Nicolas Tomás
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 5 de juliol de 2017

Els tres últims expresidents espanyols, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, s'han assegut en una mateixa taula aquest dimecres. El motiu era una taula rodona en el marc dels actes de commemoració dels 40 anys de les primeres eleccions democràtiques. I el referèndum català, l'endemà de la presentació de la llei que el regularà, també ha estat sobre la taula. L'acte ha estat organitzat pel grup Vocento i presentat pel director del diari ABC, Bieito Rubido.





El primer expresident a agafar la paraula ha estat Felipe González, que ha afirmat que "el problema de Catalunya no és amb Espanya, sinó amb la mateixa Catalunya". González ha anat més enllà i ho ha comparat amb la situació de Veneçuela. "La proposta a Catalunya són com les de Maduro", ha dit l'exmandatari. I ha afegit: "Stalin reconeixia el dret d'autodeterminació. I els autodeterminava ell, amb pobles sencers a Sibèria".



Felipe González s'ha pronunciat també sobre l'article 155 de la Constitució espanyola: "No és cert que

Zapatero diu que Catalunya té prejudicis amb Susana Díaz perquè és dona i andalusa

MÓN - ESPANYA

L'ex-president afirma que és quelcom que també li va passar a Chacón per la seva condició de dona i catalana

Per: ACN

24.04.2017  14:19






L’ex-president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha afirmat que a Catalunya ‘hi ha veus, no em refereixo al PSC, que han posat sobre la taula prejudicis sobre el projecte polític’ de Susana Díaz, precandidata a liderar el PSOE. ‘A la història del partit socialista hi ha hagut normalment candidats, poques candidates, però he constatat que quan hi ha candidata es té en compte l’origen, ja va passar amb Carme Chacón, que era catalana i era un problema, i ara passa amb Susana Díaz, que és andalusa i és un problema’, ha reblat en declaracions als mitjans abans de reunir-se amb Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

Rajoy aconsegueix ser el pitjor President d’Espanya de tots els temps

Dijous, 6 d'agost de 2015 10:10 h

Segons el CIS l’actual president de l’Estat espanyol rep una qualificació més baixa que Zapatero en el pitjor moment

---

Les no compareixences, les rodes de premsa a través d’un televisor, la llarga llista de mesures econòmiques populistes i electoralistes que han quedat en un calaix sense dur-se a terme, la incomprensió del territori, la llei mordassa i altres mesures de retrocés democràtic, ... i tantes altres han portat a Mariano Rajoy al top ten dels pitjors polítics d’Espanya. El líder del Partit Popular ha aconseguit, fins i tot, superar a Zapatero, el President que es va quedar en blanc davant la crisi. I de fet, sort n’ha tingut Rajoy de Zapatero, que li va deixar el llistó en un lloc assumible i un bon sac d’excuses per poder culpar-lo. 

 

© @acn

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es troba entre els líders pitjor valorats (2,61) segons les dades del CIS, seguit de Rosa Díez d'UPyD (2,97) i Josep Antoni Duran i Lleida (2,85), o els portaveus del PNB i d'Amaiur al Congrés, Aitor Esteban (3,06) i Mikel Errekondo (3,08). De fet, Mariano Rajoy inspira poca confiança al 28,1% dels enquestats i cap confiança al 53,3%. 

Xifres que estan per sota del que va aconseguir Jose Rodríguez Zapatero a la pitjor etapa del seu mandat. El juliol de 2011 Zapatero aconseguia una valoració total del 3,47, inspirava poca confiança al 33% dels enquestats i cap confiança al 48,5%. 

Aleshores el fracàs de Zapatero va obrir la porta novament a un govern popular i va deixar el PSOE recuperant-se d’una gran patacada.

Ni Rajoy, ni cap membre del govern
 

Cotarelo desmunta Pablo Iglesias

Dissabte, 24 de gener de 2015 05:00 h

Pel professor la trobada del líder de Podemos i Iñigo Errejón amb Bono i Zapatero posa de manifest les mentides, falsedats i presa de pèl dels que es diuen hereus del moviment 15-M

Diu Ramón Cotarelo, en un article que faria riure si no fos perquè el què explica fa plorar, que quan Iglesias va aterrar a Barcelona va assegurar que ningú el veuria mai abraçant-se a representants de la casta com Artur Mas, i assenyala que ho va dir després de prendre “cafè amb pastes” en secret amb dos membres de la casta com són Bono i Zapatero, i després d’assegurar en una entrevista a 20 Minutos que “nosaltres no som de coses secretes”. 

Cotarelo també explica que un cop conegut el secret “conciliàbul” Iglesias ha intentat ocultar la trobada malgrat omplir-se la boca d’assemblearisme, portes obertes i transparència. 

López Tena participa al Fòrum Econòmic de Polònia

Ahir a les 08:47h.

Juntament amb José Luis Rodríguez Zapatero i d’altres expresidents europeus

López Tena, en una imatge d'arxiu

El president del Consell Nacional de Solidaritat, Alfons López Tena, participa al Fòrum Econòmic de Polònia, on es tracten les conseqüències socials, polítiques i econòmiques de la crisi. En aquest fòrum també intervé l’expresident del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

El fòrum analitza com Europa s'enfronta a la necessitat d'una profunda revisió del seu enfocament de la política social, la competitivitat i les relacions amb les potències econòmiques emergents; i sobre el pas de l'economia de la construcció a la del coneixement.

Alfons López Tena és un del 2.500 convidats d'Europa, Àsia, els Estats Units i països de l'Orient Mitjà. Així mateix, s'habilitaran 100 taules rodones, conferències i tallers. A més dels esmentats Zapatero i López Tena, també hi participaran l’expresident de Polònia Lech Walesa, o de Letònia, Valdis Zatlers, així com diversos exprimers ministres de l’Europa de l’est.

Els ponents amb què debatrà Alfons López Tena són Igors Melnikov, Diputat del Parlament de Letònia (Saeima); Yacov Shechter, Escriptor i Membre de l'Associació d'Escriptors d'Israel; Dietmar Stuedemann, exambaixador alemany a Ucraïna; Iryna Zaytseva, exviceministra d'Educació i Ciència d'Ucraïna (2010-2011) i directora del Centre Ucraïnès per a l'Avaluació de la Qualitat Educativa; Bulat Sultanov, director de l'Institut d'Estudis Estratègics de Kazakhstan, dependent del president de la República de Kazakhstan; Mustafa Dzhemilev, diputat de la Rada Suprema d'Ucraïna; Vit Novakovsky, coordinador del Programa INDEX, d'Intercanvi Acadèmic Ucraïnès-Polonès i Evgeny Kozhokin, rector de l'Acadèmia de Treball i Relacions Socials de Rússia.



http://economia.e-noticies.cat/lopez-tena-participa-al-forum-economic-de-polonia-87917.html 

El Mundo es ven al dictador Obiang

Diumenge, 3 d'agost de 2014 00:10 h

Va dedicar un dossier de 32 pàgines de propaganda en la versió impresa d’aquest dijous per incentivar les inversions d’empresaris espanyols a Guinea Equatorial 

 

Espanya té debilitat per les dictadures. Pocs dies després que l’expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, ara convertit en lobbista i comissionista, viatgés a cos de rei a la Guinea Equatorial del dictador Obiang per fer negocis, acompanyat de Bono i Moratinos, El Mundo va distribuir un dossier de 32 pàgines per incentivar les inversions dels empresaris espanyols a l’ex colònia espanyola.

El diari que vol ser un flagell de la corrupció es ven al millor postor, encara que sigui un dictador d’un país que, això si,  té per lema la unitat, la justícia i la pau i parla la llengua de Cervantes. Els sona? 

La pela és la pela també pels mitjans del quilòmetre zero

Zapatero, Bono i Moratinos, viatge de negocis a la Guinea Equatorial del dictador Obiang

Dimecres, 30 de juliol de 2014 10:05 h

Estada a cos de rei amb cotxe oficial i residencia de luxe a càrrec del dictador Guineà per fer de lobbistes d’empreses espanyoles a comissió

Nous valors socialistes. Segons el Confidencial  l’ex ministre socialista excap de al diplomàcia espanyola,  Miguel Ángel Moratinos, i ex president del Congrés espanyol, José Bono fa temps que exerceixen de lobbistes de companyies espanyoles a Guinea Equatorial cobrant comissions pels seus serveis, i l’expresident espanyol, José Luís Rodriguez Zapatero, s’hauria apuntat al carro.

El passat 2 de juliol Zapatero, acompanyat de Moratinos i Bono, va viatjar a l’ex colònia espanyola, amb l’excusa reclamar al dictador africà una iniciativa internacional contra la pena de mort, vigent a

Rubalcaba mobilitza González i Zapatero per aplacar una revolta republicana al PSOE

05/06/2014

ABDICACIÓ

Els dos expresidents estan trucant a exministres i barons del PSOE amb un missatge clar: "Els socialistes no podem trencar el pacte constitucional aconseguit en la transició"

Nerea Rodríguez

Felipe González i José Luís Rodríguez Zapatero

El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha demanat ajuda als expresidents espanyols socialistes Felipe González i José Luís Rodríguez Zapatero per intentar aplacar una revolta republicana en el partit. Segons ‘El Confidencial Digital’, els dos expresidents estan trucant a exministres, barons i dirigents del partit amb dos missatges molt clars.

El primer: Amb la successió de Juan Carlos I s'està “desenvolupant el pacte constitucional aconseguit

Zapatero explicarà en un llibre la frase "recolzaré l’Estatut que aprovi el Parlament català"

22/04/2014

ESTATUT

L’expresident espanyol es posicionarà clarament sobre l’independentisme i "aportarà algunes solucions al conflicte", segons 'El Confidencial Digital'

Nerea Rodríguez

L'expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero

 L’expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero publicarà un llibre on explicarà quins motius el van portar a pronunciar durant la campanya electoral catalana del 2003 la famosa i polèmica frase: “Donaré suport a l’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya”.

Segons publica avui ‘El Confidencial Digital’, el llibre es publicarà en els propers

Bloomberg : Bankia Bailout Shows Conflicts for ECB as Supervisor

By Ben Sills Feb 28, 2014 11:24 AM 

Photographer: Angel Navarrete/Bloomberg

In December 2010, Bank of Spain inspectors delivered a report to their bosses about Caja Madrid savings bank that was grim: The bank faced losses of almost 5 billion euros ($6.8 billion) and needed new leadership.

By the time the central bank’s top policy makers delivered their recommendations to Caja Madrid, they no longer mentioned new management -- and the amount of losses had been pared by almost 2 billion euros.

The diagnosis was crucial because Caja Madrid was the biggest part of a nearly completed state-sponsored merger that would create Bankia SA (BKIA), an entity so big that troubles there could -- and did -- cascade through the entire financial system. The result was a 41 billion-euro bailout for Spain’s banks, a bill that the country’s taxpayers will have to pay.

The incident, set out in previously unreported Bank of Spain documents, is critical now because applying the lessons from such banking disasters is at the core of one of the biggest projects in European policy making since the euro was founded. Mario Draghi’s European Central Bank will take over supervision of euro-region banks from national regulators in November this year in a bid to avoid a rerun of a crisis that nearly destroyed the common currency.

Photographer: Angel Navarrete/Bloomberg

De Cospedal: "No admetrem el concepte de nació en relació a Catalunya"

17/02/2014

REFERENDUM

La secretària general del PP opina que Zapatero "ens ha posat en una tessitura molt complicada"

Nerea Rodríguez

La presumpta implicada Gürtel M.D.de Cospedal

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha insistit avui que “el Govern de Rajoy ha dit que la Generalitat no pot incomplir la llei i que no admetrà un referèndum il·legal, ni cap actuació de la Generalitat que persegueixi que no siguem tots els espanyols els que decidim sobre el futur d’Espanya”. En aquest sentit, ha afirmat que “avui hi ha un Govern a Espanya que no admetrà això del concepte de nació en relació a Catalunya, perquè la nació és una, que és Espanya”.

Durant una entrevista al programa ‘AR’, de Telecinco, De Cospedal ha aprofitat per carregar contra l’expresident socialista José Luís Rodríguez Zapatero: “Va dir que admetria qualsevol cosa que vingués del Parlament de Catalunya, i va dir que el concepte de nació de Catalunya i Espanya és discutible”.

Sobre aquest fet ha opinat que “un president que no tingui clar què és el seu país no és un bon president”. “Això es ha posat en una tessitura molt complicada”, ha sentenciat.

" Ho diu una corrupta del PP " !!

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/de_cospedal_no_admetrem_el_concepte_de_nacio_en_relacio_a_catalunya_98807.php

Martxelo Otamendi : Crueltat

08.02.2014

La política d'allunyament dels presos és un delicte i un dia serà reconeguda com a tal

Portem anys exigint una política penitenciària diferent als governs d'Espanya i de França. La majoria, política, social, sindical, del nostre país està d'acord en això. En molt rares ocasions s'aconsegueix aprovar una petició igual en els dos parlaments tant el d'Iruñea com el de Gasteiz, però crec que la proposta que exigeix una política penitenciària més humana aconseguirà aquesta vegada tirar endavant en els dos parlaments.

Ja han passat més de dos anys des que ETA va anunciar que anava a finalitzar la lluita armada i aquesta setmana un pres polític basc ha aparegut mort a la seva cel·la, a mil km de distància de casa i dels seus éssers propers. Aquesta política penitenciària posada en marxa per Mugika Herzog al maig de 1989 i aplicada successivament per tots i cadascun dels presidents espanyols -Gonzalez, Aznar, Zapatero i Rajoy- és cruel, venjativa, inútil i, segons el meu coneixement jurídic, un delicte.

I si no passa ara estic segur que en un futur el sistema judicial ho considerarà així i la jutjarà com a delicte, ja que els que l'han promogut porten anys delatant-la: 'la dispersió és un instrument més en la lluita antiterorrista'. Això ho han defensat una vegada i una altra els qui han practicat l'allunyament. Perquè es tracta d'un allunyament, no pas d'una dispersió. Podien haver dispersat els presos i les preses, sense necessitat d'allunyar-los del nostre país.

Cal per això reunir, discretament o sense discreció, la força que sigui capaç de canviar aquesta política penitenciària i això ja no pot trigar més temps. I és un error ajornar aquesta petició de canvi de política bescanviant-la per les decisions que hauria d'adoptar ETA. ETA ha d'adoptar les decisions que ha d'adoptar, ja no li queden moltes i com més aviat les adopti molt millor. Però aquestes decisions no es poden utilitzar com a bescanvi dels drets humans dels presos i de les preses. Ja que fa molt que els partits democràtics ens van inculcar que els drets humans són universals i incondicionals.

O no era així?


http://www.vilaweb.cat/cartes_creuades/4171994/crueltat.html

Zapatero: "Mai és tard per un acord, però sempre és d’hora per una ruptura"

11/12/2013

DRET A DECIDIR

L’expresident espanyol assegura sobre l’Estatut: "Jo em vaig creure aquell 'Apoyaré' que vaig dir, i ho vaig fer" i adverteix Mas que "és molt millor que s’assegui a negociar"

Nerea Rodríguez

L'expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero

“Mai és tard per un acord i sempre és d’hora per una ruptura”, amb aquesta frase ha volgut defensar avui la unitat d’Espanya l’expresident del Govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero. L’expresident ha reconegut que “jo no vaig votar l’Estatut a les urnes, però em costa explicar que un Estatut que van votar els ciutadans sigui retallat pel Tribunal Constitucional”.

En una entrevista al programa ‘Els Matins’, Zapatero ha assegurat que “jo em vaig creure aquell ‘Apoyaré’ que vaig dir, i ho faig fer, fins on vaig poder” i ha reivindicat el compliment de la sentència del Constitucional. Alhora ha afirmat tenir “admiració per la societat catalana”, i ha valorat que “la sentència de l’Estatut va generar frustració i incomprensió”.

L’expresident socialista espanyol ha dit, responent a la periodista Ariadna Oltra, que “no m’agradaria saber quanta gent vol la independència, perquè això és canviant”, i ha argumentat que “una Constitució democràtica estableix un ordre democràtic per a la unitat i la estabilitat”, i s’ha preguntat si “ara nosaltres canviarem el que fan les grans constitucions del món?”, per respondre ràpidament: “No puc creure en això”.

A més, Zapatero ha assegurat que “no es pot canviar la Constitució per celebrar una consulta, perquè això no passa a cap país democràtic” i ha reivindicat que “Catalunya ha estat vinculada a Espanya durant tota la història”.

"Amb Duran és fàcil arribar a acords"

Deu anys de la gran mentida

El 13 de novembre del 2003 José Luis Rodríguez Zapatero va pronunciar la frase "apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya"

Una dècada després, el fracàs de la reforma estatutària aboca el país a desenvolupar un procés sobiranista 

Jordi Palmer | Actualitzat el 13/11/2013 a les 00:59h

Tretze de novembre de l'any 2003, míting central de la campanya electoral del PSC al Palau Sant Jordi en suport a la candidatura de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat (Foto, ACN). Al seu torn de paraula, l'aleshores secretari general del PSOE i líder de l'oposició al Congrés dels Diputats, José Luis Rodríguez Zapatero, pronuncia una frase de les que passen a la història: "Apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya".

Tres dies més tard, els catalans escullen el nou Parlament, i tot que CiU guanya en nombre d'escons, amb 46, el PSC rep més vots i prou escons, 42, com per formar conjuntament amb ERC i ICV-EUiA el Govern Catalanista i d'Esquerres -el primer tripartit- i arrenca la negociació d'un nou Estatut liderat pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que anirà topant amb diverses dificultats, com les reticències del PSOE, els acords entre l'aleshores cap de l'oposició, Artur Mas, i un Zapatero ja instal·lat a la Moncloa, el ribot d'Alfonso Guerra i la pressió del PP -però també de militants del PSOE com el Defensor del Pueblo, Enrique Múgica- en contra del text, que aconseguiran aigualir-lo.

 Així i tot, l'Estatut és aprovat en referèndum per un 74 per cent de vots a favor i no serà fins el 2010 que el Tribunal Constitucional el tombarà, obrint la porta a l'actual procés sobiranista que demana una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

En aquest context i una dècada després, diversos actors polítics d'aquell moment reviuen per a Nació Digital les circumstàncies que van envoltar aquell gest de Zapatero i les conseqüències que va tenir i que, de manera significativa, encara marquen l'agenda política actual.

Una promesa honesta, ingènua o frívola?

El mateix Zapatero que va negar la crisi, ara nega la independència

Dilluns, 21 d'octubre de 2013 05:00 h

"No hi haurà secessió de Catalunya, ho tinc claríssim" ha dit l’expresident del govern espanyol conegut per la seva manca de visió i per les seves errades estratègiques

---

L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha assegurat que Catalunya no aconseguirà la independència i ha recordat al president Mas que una declaració unilateral "no tindrà validesa perquè ningú pot fer una cosa si no té la competència per fer-la". "Veurem si mereixerà una reacció jurídica o només política. Però el que no pot ser no succeirà, que és una secessió, ho tinc claríssim", ha afirmat Zapatero aquest diumenge al programa 'El objetivo' de La Sexta. L'expresident del govern espanyol ha apostat per canviar la Constitució "per fer una reforma en el finançament, la distribució de competències i el reconeixement de la singularitat i la identitat de comunitats com Catalunya".

La unitat d'Espanya trontolla

L’experiència ens diu que Zapatero no ha sabut llegir la realitat i res fa pensar que ara sigui diferent. Les valoracions que pugui fer l’expresident del “talante frustrante” poc valor tenen més enllà d’entendre que la unitat d’Espanya realment trontolla  i que tots els seus valedors surten a defensar-la. 

http://directe.cat/321992