El PP, el PSOE i Ciutadans han
votat junts a la comissió de defensa del congrés espanyol contra
l’embargament de la venda d’armes a l’Aràbia Saudita que havien demanat
Podem, ERC, el PDECat i Compromís. El PNB, per la seva banda, s’ha
abstingut.
L’embargament hauria implicat que s’anul·lés el contracte militar
entre Espanya i l’Aràbia Saudita pel qual el país del Llevant inverteix
1.800 milions d’euros en un projecte a les drassanes de San Fernando
(Cadis). Amb aquest argument, el PP, el PSOE i Cs han votat contra la
proposta de Podem, que havia ofert que el govern espanyol compensés la
inversió esmentada.
El portaveu del PNB ha argumentat que no es podia suspendre la venda
d’armes de manera unilateral i que Alemanya, que ha demanat als estats
de la Unió Europea que
Nicolas Tomás Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 5 de juliol de 2017
Els tres últims expresidents espanyols, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero,
s'han assegut en una mateixa taula aquest dimecres. El motiu era una
taula rodona en el marc dels actes de commemoració dels 40 anys de les
primeres eleccions democràtiques. I el referèndum català, l'endemà de la
presentació de la llei que el regularà, també ha estat sobre la taula.
L'acte ha estat organitzat pel grup Vocento i presentat pel director del
diari ABC, Bieito Rubido.
El primer expresident a agafar la paraula ha estat Felipe González,
que ha afirmat que "el problema de Catalunya no és amb Espanya, sinó
amb la mateixa Catalunya". González ha anat més enllà i ho ha comparat
amb la situació de Veneçuela. "La proposta a Catalunya són com les
de Maduro", ha dit l'exmandatari. I ha afegit: "Stalin reconeixia el
dret d'autodeterminació. I els autodeterminava ell, amb pobles sencers a
Sibèria".
Felipe González s'ha pronunciat també sobre l'article 155 de la Constitució espanyola:
"No és cert que
Junts pel Sí i la CUP s’han aliat perquè no assisteixin al parlament
totes les compareixences que la resta de partits demanaven per a la
comissió d’investigació del cas Vidal, que cerca aclarir què hi havia de
cert en les polèmiques declaracions que va fer el dimitit senador
d’ERC.
Les dues forces independentistes no han deixat que prosperés cap de
les citacions, entre les quals hi havia les de vuit consellers del
Govern i el mateix Vidal.
'Sí' rotund de les bases d'Esquerra Unida (IU) a l'aliança amb Podem de
cara al 26-J. Tot i que encara no se saben els detalls del pacte, ja
que els dos partits segueixen negociant per tancar els últims serrells,
un 84,5% de les bases han avalat la proposta de confluència d' Alberto Garzón,
mentre que un 13,1% hi ha votat en contra i un 2,4% s'ha abstingut.
Garzón rep així la benedicció de la militància davant d'un procés que ha
dividit el partit.
El sector d'Esquerra Oberta, liderat per l'excoordinador d'IU Gaspar Llamazares,
havia fet una forta campanya en contra de l'acord –assegura que IU
acabarà absorbida per Podem, tot i haver-se
El president d’ERC es mostra molt satisfet del pacte en una entrevista a Onda Cero.
Junqueras a Onda Cero
Per Junqueras, l’aliança amb CDC és una qüestió
temporal que segurament no s’allargarà més d’un any. De fet, no es
tracta d’una aliança tradicional, sinó d’una opció que té un objectiu
molt concret: fer la independència i convocar eleccions constituents.
La gent que anirà en aquesta llista transversal són “personalitats
oportunes” que no tenen per objectiu eternitzar-se al Parlament, sinó
complir amb el mandat que la ciutadania els haurà encarregat.
Som a la recta final d’un procés d’independència que marcarà, també,
l’inici d’un procés constituent. L’independentisme, les esquerres i els
moviments de regeneració democràtica són les tres forces que mouen el
país en aquesta direcció.
Instal·lat encara en temps de patiment i dificultats per
a tanta gent, el nostre país viu no obstant un moment d’esperances. Som
a la recta final d’un procés d’independència que marcarà, també,
l’inici d’un procés constituent. Ambdós apunten a la mateixa finalitat:
el canvi vers un nou país.
L’independentisme, les esquerres i els
moviments de regeneració democràtica són les tres forces que mouen el
país en aquesta direcció. La majoria de la societat catalana es troba,
de fet, a l’espai on totes tres conflueixen. Un espai que va del
liberalisme social fins a l’esquerra transformadora, passant per la
socialdemocràcia, i que conflueix en els objectius de la independència,
la justícia social i la regeneració democràtica. Un espai ple de bona
gent que pateix i que demana, a crits, que li sigui retornat el control
sobre el seu país, sobre els seus governs i, en definitiva, sobre les
seves vides.
Per això, crec que és crucial que els
catalans i les catalanes tinguin l’oportunitat de sumar-se a una opció
de canvi en tots tres àmbits, que pugui esdevenir hegemònica en el cicle
que obriran les eleccions plebiscitàries i constituents que tindran
lloc el proper 27 de setembre. Una Aliança per la República Catalana en
la qual, al meu parer, ERC haurà de tenir un paper central, però que
haurà d’ultrapassar sigles i etiquetes tot basant-se, únicament, en un
compromís compartit per bastir un país lliure, just i plenament
democràtic, i en la voluntat d’afermar grans consensos al voltant
d’aquest compromís. Un compromís que des del meu punt de vista reuniria
els següents mínims programàtics.
1.
Independència, República i procés constituent. Compromís inequívoc amb
la independència del nostre país, en el marc de la unitat d’acció amb la
resta de l’independentisme, i amb l’objectiu que el procés constituent
que en resulti tingui un fort component participatiu. Un procés
constituent que, al seu torn, desemboqui en el naixement d’una República
independent on tota la ciutadania disposi de poder participatiu real
que complementi, i controli, les institucions representatives.
2.
Tolerància zero amb la corrupció i el frau. Transparència total del
pressupost i els recursos de l’Aliança. Netedat absoluta de tots els
candidats i compromís a respectar un codi ètic exigent.
Enduriment de la
lluita contra la corrupció i el frau, mitjançant: (1) l’eliminació de
la prescripció dels delictes de corrupció; (2) l’obligació, per als
corruptes, de respondre amb el seu patrimoni pels seus delictes, i (3)
l’increment dels recursos destinats a la lluita contra el frau fiscal,
per tal de situar-lo als nivells mitjans de la UE15.
3.
Lluita contra l’atur, la pobresa, la desigualtat, el fracàs escolar i
la precarietat. Només qui té garantida una existència digna, pot viure
una vida lliure i responsable. Caldrà, doncs, que el govern de la
República: (1) estimuli la creació de riquesa, feina i oportunitats; (2)
garanteixi a tothom uns mínims vitals bàsics (d’energia, alimentació,
habitatge...); (3) posi la inversió en sanitat pública, gradualment, als
nivells mitjans de la UE15; (4) estableixi un nou model de relacions
laborals, inspirat en els millors exemples nòrdics, tot combinant els
principis de flexibilitat, seguretat, cogestió i igualtat de gènere; (4)
doni prioritat a l’educació de 0 a 3 anys (màxima generadora d’igualtat
d’oportunitats) tot garantint gradualment l’accés universal a l’escola
bressol pública, i (5) garanteixi el dret a una formació professional, i
una universitat, públiques i de qualitat.
4.
Desenvolupament eficient i sostenible. La prosperitat de la República
dependrà de l’emprenedoria, la innovació i la sostenibilitat, així com
d’una planificació racional de les infraestructures i el territori. Per
això cal: (1) bastir un estat emprenedor, que inverteixi en innovació i,
alhora, en garanteixi un retorn favorable al bé comú; (2) apostar pel
corredor mediterrani; (3) facilitar l’autoocupació i l’emprenedoria,
acabant amb l’asfíxia fiscal a autònoms i emprenedors, i agilitzant els
tràmits necessaris per a la creació d’empreses; (4) deixar d’abocar
recursos a projectes basats en l’explotació de mà d’obra barata,
l’especulació, el mercadeig amb les lleis i la destrucció del territori,
com ara Eurovegas o BCN World, i (5) acabar amb els privilegis de què
gaudeixen grans empreses (per exemple, energètiques) que han viscut del
BOE durant dècades.
5.
República laica, plural i cohesionada. La República ha d’assegurar la
llibertat de consciència i la plena igualtat de drets entre creients de
tota confessió i no-creients. Així mateix, caldrà que desterri la
xenofòbia i promogui la integració de la immigració. En aquest sentit,
el paper del català com a llengua comuna de la ciutadania ha de ser un
dels fonaments de la República, sens menyscapte del reconeixement
d’altres llengües plenament arrelades al nostre país, com ara el
castellà.
Estic fermament convençut que una àmplia
majoria de la societat catalana comparteix aquestes idees, així com els
valors, tan històrics com vigents, en què es basen: Llibertat, Igualtat,
Fraternitat. Valors que no brollen de cap etiqueta ideològica ni de cap
sigla de partit, sinó de l’amor fraternal a la gent i entre la gent.
Perquè estimar un país és, sobretot, estimar-ne la gent. Cal que aquesta
majoria s’organitzi i faci pinya durant aquests anys crucials que ens
esperen, perquè els reptes són immensos i mai no sobraran mans
fraternals que ajudin a empènyer. L’Aliança que defenso ha d’esdevenir
el seu pal de paller: una vertebradora de grans consensos entre totes
les forces de canvi del país. Per això, destinaré tots els meus
esforços, des d’ara fins al 27-S (i més enllà), a bastir aquesta Aliança
i treballar pel seu triomf: el naixement d’un nou país lliure, just i
plenament democràtic. La República Catalana per la qual tants
compatriotes, germans nostres, han lluitat durant tantes generacions i
que nosaltres, finalment, tenim a tocar.
Joan Carretero i Uriel Bertran expliquen les raons de l'entesa a les municipals de la capital del país
Uriel Bertran (SI) i Joan Carretero (RCat).
Allò que semblava impossible no fa pas gaires mesos s'ha fet realitat
a Barcelona amb vista a les eleccions municipals del 24 de maig. Reagrupament (RCat) i Solidaritat
(SI), temps enrere enemistades per la disputa d'un espai comú i per les
vicissituds de sengles moments fundacionals, es presentaran juntes en
una sola llista. 'En política no sempre s'han de fer les coses amb els
amics. A vegades cal fer-les amb gent amb qui has estat molt distant.'
Així és com justifica Joan Carretero, president d'RCat, l'aliança amb SI
per a les municipals de Barcelona.
Carretero i Uriel Bertran,
secretari general de SI, presentaran l'acord avui. Serà en un acte a dos
quarts de vuit del vespre a l'Auditori Pau Gil, al recinte modernista
de Sant Pau. També hi seran el cap de llista, Ignasi Planas, i la número
dos de la candidatura, Elisabeth Hernández.
Insta als dos partits a crear una gran aliança unionista en previsió d’unes eleccions anticipades
Girona (ACN).- El president de Ciutadans (C's),
Albert Rivera, ha instat el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista
Obrer Espanyol (PSOE) a crear una aliança unionista tenint en compte que
Catalunya acabarà convocant eleccions anticipades "quan fracassi la
consulta".
Rivera s'ha situat en un context electoral i ha assegurat que
Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) no
sumaran majoria absoluta. Llavors, diu, serà el moment de demostrar
"valentia i coratge" i crear un nou govern liderat per C's centrat en la
reconciliació amb Espanya.
