Martxelo Otamendi : Crueltat

08.02.2014

La política d'allunyament dels presos és un delicte i un dia serà reconeguda com a tal

Portem anys exigint una política penitenciària diferent als governs d'Espanya i de França. La majoria, política, social, sindical, del nostre país està d'acord en això. En molt rares ocasions s'aconsegueix aprovar una petició igual en els dos parlaments tant el d'Iruñea com el de Gasteiz, però crec que la proposta que exigeix una política penitenciària més humana aconseguirà aquesta vegada tirar endavant en els dos parlaments.

Ja han passat més de dos anys des que ETA va anunciar que anava a finalitzar la lluita armada i aquesta setmana un pres polític basc ha aparegut mort a la seva cel·la, a mil km de distància de casa i dels seus éssers propers. Aquesta política penitenciària posada en marxa per Mugika Herzog al maig de 1989 i aplicada successivament per tots i cadascun dels presidents espanyols -Gonzalez, Aznar, Zapatero i Rajoy- és cruel, venjativa, inútil i, segons el meu coneixement jurídic, un delicte.

I si no passa ara estic segur que en un futur el sistema judicial ho considerarà així i la jutjarà com a delicte, ja que els que l'han promogut porten anys delatant-la: 'la dispersió és un instrument més en la lluita antiterorrista'. Això ho han defensat una vegada i una altra els qui han practicat l'allunyament. Perquè es tracta d'un allunyament, no pas d'una dispersió. Podien haver dispersat els presos i les preses, sense necessitat d'allunyar-los del nostre país.

Cal per això reunir, discretament o sense discreció, la força que sigui capaç de canviar aquesta política penitenciària i això ja no pot trigar més temps. I és un error ajornar aquesta petició de canvi de política bescanviant-la per les decisions que hauria d'adoptar ETA. ETA ha d'adoptar les decisions que ha d'adoptar, ja no li queden moltes i com més aviat les adopti molt millor. Però aquestes decisions no es poden utilitzar com a bescanvi dels drets humans dels presos i de les preses. Ja que fa molt que els partits democràtics ens van inculcar que els drets humans són universals i incondicionals.

O no era així?


http://www.vilaweb.cat/cartes_creuades/4171994/crueltat.html