Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lobby. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lobby. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de gener del 2022

Qui té interès en els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 al Pirineu?

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Del 2019 ençà, els principals agents econòmics de Catalunya, i especialment Barcelona, promocionen la candidatura de l'esdeveniment  

 


Els assistents en l'acte celebrat a l'Auditori 1899 del FC Barcelona, el 2019




Per: Josep Rexach Fumanya

26.01.2022  21:50

 

 

No va ser fins el mes de juliol que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va adreçar-se formalment al Comitè Internacional Olímpic (COI) per presentar la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030. Així es començava a fer realitat un projecte que fins llavors només era una aspiració; un desig verbalitzat per uns sectors econòmics que batallen d’ençà del 2019 per portar aquest gran esdeveniment a Catalunya.

 

Per saber qui ha promogut aquesta candidatura que el govern català ha avalat sense fissures, cal anar a buscar una fotografia. El 19 de setembre de 2019, l’Auditori 1899 del FC Barcelona va acollir un acte que tenia com a lema “Hi serem”. Havia de servir per a donar un impuls mediàtic a una precandidatura que vagava en l’oblit i que la majoria de ciutadans aleshores ni sabien, o no recordaven, que existia. L’havia presentada el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, després del fracàs de les candidatures dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 i 2026, descartades primer per Xavier Trias i més tard per Ada Colau.

 

 

L’acte estava organitzat per Sport Cultura Barcelona, un lobby presidit per Albert Agustí que integra les principals marques econòmiques i esportives del país, entre les quals, el Reial Club Nàutic de Barcelona, el RACC, el Reial Club de Polo de Barcelona, el Círculo Ecuestre, el Barça i l’Espanyol. Si observem qui ocupava les primeres files en la fotografia d’aquell dia, hi trobarem la plana major dels actors econòmics catalans i, especialment, barcelonins: Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball; Javier Faus, president del Cercle d’Economia; Jordi Mestre, aleshores president del Gremi d’Hotels de Barcelona; Josep Mateu, president del RACC; Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya; Josep Maria Bartomeu, aleshores president del FC Barcelona; i també l’ex-president del Barça Sandro Rosell. Tot secundat per Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, i Juan Antonio Samaranch, vice-president del Comitè Olímpic Internacional.

 

Samaranch va lloar la candidatura, assenyalant que Catalunya “ho té tot” per a acollir els Jocs Olímpics del 2030, però va deixar caure la principal mancança del projecte i que tots els agents econòmics reunits sabien: “Falta unitat i voluntat política”, va dir. De fet, a l’auditori no hi havia cap representant polític.

 

El suport polític que faltava

 

Però entre economia i política a vegades els llaços són ben estrets, i un dels assistents era Joan Canadell, que aleshores encara no formava part de Junts i va assistir a l’acte com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona. D’ençà que va començar l’actual legislatura, ell ha estat el polític que, des de la tribuna parlamentària, més ha publicitat els Jocs i que n’ha lloat els avantatges. El seu relat ha estat assumit per Junts, que s’ha erigit en la clau de volta política per a fer realitat els Jocs. “Junts garantirà que el govern de Catalunya impulsi la candidatura de Barcelona-Pirineus”, va dir el secretari general del partit, Jordi Sànchez.

 

A mitjans de juliol, Junts va portar el seu posicionament al ple del parlament, per sorpresa dels seus socis de govern, i va incloure una esmena en una moció que instava la Generalitat a presentar formalment la candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics del 2030. Va tirar endavant gràcies als vots de Junts, PSC, Ciutadans i el PP. ERC i els comuns es van abstenir. En un principi, els republicans optaven per assumir un perfil baix en aquest debat, que ja s’havia instal·lat de ple en la societat.

 

Finalment, el govern va decidir de fer el pas que li demanava el COI i el COE i va formalitzar la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona. “Amb aquesta carta vull expressar l’interès del govern a iniciar converses amb el Comitè Olímpic Internacional en relació amb la possible presentació de la candidatura Pirineus-Barcelona”, va escriure Aragonès en la carta enviada al COI. Així es completava la demanda feta per Samaranch i anhelada pel front econòmic, la implicació del govern català.

 

L’executiu va nomenar com a responsable de la comissió interdepartamental que elaborarà el projecte la vice-presidenta, Laura Vilagrà, i el president Aragonès ha acabat posicionant-se obertament a favors dels Jocs. A l’octubre, va defensar el projecte en la Trobada Empresarial al Pirineu a la Seu d’Urgell, tot remarcant, això sí, que no es podia basar en operacions urbanístiques i en la construcció de grans equipaments. Membres de la plataforma Stop Jocs Olímpics –contraris a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus 2030– van irrompre enmig del discurs d’Aragonès. “Pere Aragonès, tu que et fas dir ecologista, ens vols ficar uns Jocs d’Hivern en un moment d’emergència climàtica. Els teus informes de la Generalitat diuen que d’aquí a quinze o vint anys no hi haurà neu, no serà viable.”

 

Si posem el focus en el territori, el suport polític no és clar. De fet, els principals batlles de les comarques de l’Alt Pirineu –Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça– i l’Aran han reclamat concreció en el projecte, el qual encara no s’ha fet públic. 

La situació de desconcert que hi ha al Pirineu queda resumida en el capítol viscut al novembre, quan el president del Comitè Olímpic espanyol (COE), Alejandro Blanco, va visitar Viella en un acte que havia de servir per a demostrar múscul i suport territorial a la candidatura olímpica, tal com havia previst el Consell General de l’Aran. La intenció de la síndica era d’aprofitar l’acte per lliurar a Blanco una declaració de suport als jocs. El problema és que diversos ajuntaments i consells comarcals de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran no s’hi van voler adherir.

 

Segons que va confirmar VilaWeb, capitals com ara la Seu d’Urgell, Sort i Tremp, i també els consells comarcals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, van refusar de donar suport a la declaració. Com a argument principal, deien que no havien pogut saber els detalls de la candidatura. En el cas de Tremp, per exemple, la batllessa, Maria Pilar Cases, va assegurar que no signaria el text fins que no es fessin públics tots els detalls dels jocs. 

Alhora, lamentava que el govern vinculés la millora de les infrastructures “terrestres i digitals” del Pirineu a l’esdeveniment esportiu.

 

Aquestes són les peces que hi ha damunt del tauler i que donen suport als jocs. La seva força i el seu poder de convenciment es posaran a prova en la consulta que el govern farà a final de la primavera entre els ciutadans de l’Alt Pirineu i Aran per a dir si volen uns Jocs Olímpics d’Hivern l’any 2030. El govern s’ha compromès que sigui vinculant. Qui no podrà votar-hi seran els ciutadans del Ripollès i el Berguedà, dues comarques que participen del turisme d’hivern i on s’havien articulat grups de protesta contra els jocs.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/qui-esta-a-favor-jocs-olimpics-hivern-2030-barcelona-pirineu/ 




divendres, 12 de juny del 2015

El lobby d'empresaris espanyolistes organitza una conferència al Parlament

12/06/2015

FRANCESC GRANELL

Empresaris de Catalunya porta Francesc Granell a la cambra catalana.


Q.Sallés (Parlament)



Francesc Granell, catedràtic de la UB i director general honorari de la Comissió Europea


Empresaris de Catalunya, el lobby d'empresaris espanyolistes, han organitzat una conferència al Parlament de Catalunya. “Catalunya a Espanya i Europa: una història d’èxit”, és el títol de la classe de dimarts vinent que pronunciarà Francesc Granell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional i Integració Europea de la Universitat de Barcelona i Director General Honorari de la Comissió Europea.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/06/el_lobby_d_empresaris_espanyolistes_organitza_una_conferencia_al_parlament_109764.php


diumenge, 10 d’agost del 2014

Sala-i-Martín es defensa dels atacs de la caverna progre

10 d'agost de 2014 13:10 h

El professor es defensa dels atacs i insults d’un periodista d’El País que carrega contra ell i la pel•lícula l’Endemà, d’Isona Passola, fins i tot abans de haver vist el film que encara no s’ha estrenat


El cap de secció d’El País a Catalunya, Oriol Guell, ha carregat contra Sala i Martin per una afirmació de l’economista al tràiler de l’Endemà, d’Isona Passola. Malgrat la pel.lícula encara no ha sortit i el periodista d’El País no té idea sobre qui hi participa o què és diu, acusa el professor de voler privatitzar la Seguretat Social i exigeix públicament que hi hagi "un contrapunt comunista" a la pel.lícula. Fa setmanes que la caverna mediàtica de dretes i d’esquerres ha endegat una campanya de desprestigi contra Xavier Sala-i-Martín traient de context moltes de les seves afirmacions amb un clar propòsit de desprestigiar el professor i, sobretot, el procés amb el què està significat. I pel que argumenta Sala-i-Martín en el seu blog, estaríem davant d’un altre intent barroer, en aquest cas, per part de la caverna progre.





Atac gratuït i sense fonaments, periodisme del bo a El País

Guell acusa el professor de ser la prepotència neocon, d’estar untat per lobbies i multinacionals, i de voler privatitzar la Seguretat Social.  Sala-i-Martín li respon que “si Oriol Guell hagués fet el que fa un bon periodista que és investigar i estudiar hagués vist al meu currículum que jo he escrit uns cinc articles acadèmics sobre seguretat social i en cap d’ells defenso ni la privatització ni el sistema de capitalització”. cal recordar que al  trailer Sala-i-Martín només diu que a la seguretat social espanyola actual, les pensions dels jubilats no es paguen amb els estalvis de les contribucions que van fer quan eren joves sinó amb les contribucions que avui fan els altres joves.

El ridícul d’un guardià de l’essència

diumenge, 3 d’agost del 2014

El Mundo es ven al dictador Obiang

Diumenge, 3 d'agost de 2014 00:10 h

Va dedicar un dossier de 32 pàgines de propaganda en la versió impresa d’aquest dijous per incentivar les inversions d’empresaris espanyols a Guinea Equatorial 





 


Espanya té debilitat per les dictadures. Pocs dies després que l’expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, ara convertit en lobbista i comissionista, viatgés a cos de rei a la Guinea Equatorial del dictador Obiang per fer negocis, acompanyat de Bono i Moratinos, El Mundo va distribuir un dossier de 32 pàgines per incentivar les inversions dels empresaris espanyols a l’ex colònia espanyola.

El diari que vol ser un flagell de la corrupció es ven al millor postor, encara que sigui un dictador d’un país que, això si,  té per lema la unitat, la justícia i la pau i parla la llengua de Cervantes. Els sona? 

La pela és la pela també pels mitjans del quilòmetre zero

dimecres, 30 de juliol del 2014

Zapatero, Bono i Moratinos, viatge de negocis a la Guinea Equatorial del dictador Obiang

Dimecres, 30 de juliol de 2014 10:05 h

Estada a cos de rei amb cotxe oficial i residencia de luxe a càrrec del dictador Guineà per fer de lobbistes d’empreses espanyoles a comissió








Nous valors socialistes. Segons el Confidencial  l’ex ministre socialista excap de al diplomàcia espanyola,  Miguel Ángel Moratinos, i ex president del Congrés espanyol, José Bono fa temps que exerceixen de lobbistes de companyies espanyoles a Guinea Equatorial cobrant comissions pels seus serveis, i l’expresident espanyol, José Luís Rodriguez Zapatero, s’hauria apuntat al carro.

El passat 2 de juliol Zapatero, acompanyat de Moratinos i Bono, va viatjar a l’ex colònia espanyola, amb l’excusa reclamar al dictador africà una iniciativa internacional contra la pena de mort, vigent a

dissabte, 10 de maig del 2014

Así vive la élite estamental de Bruselas

DENTRO DE LA BURBUJA EUROPEA

10/05/2014 (05:00)




El primer ministro belga, Elio Di Rupo, el presidente de la Comisión Europea, Durao Barroso, y el presidente del Consejo Europeo, Van Rompuy. (Reuters


Es jueves, media tarde, y el trabajo político en el barrio de Etterbek termina, pero en su Place Luxembourg, sede del Europarlamento en Bruselas, la actividad se desplaza hacia los bares de enfrente. Comienza el reparto de tarjetas de presentación, los saludos y apretones de mano y las frases de cortesía… Un “rendez-vous, una auténtica reunión internacional”, en palabras de Benedetta Pezzella, asistente del ALDE, la Alianza de los Liberales y Demócratas en la Cámara. Los protagonistas son asistentes políticos, funcionarios, eurodiputados y demás trabajadores extranjeros en los sidelines de las instituciones europeas. Resulta difícil encontrar población belga autóctona, tampoco turistas.

De terraza en terraza, las conversaciones sobre la política del Viejo Continente se suceden… Del Fat Boy's, con sus grandes pantallas hacia la calle para ver la Champions League martes y miércoles, al