OPINIÓ
"Qui es cregui que a Espanya els o les ministres de Defensa o els presidents manen sobre l'exèrcit, té un problema greu"
Entre el març del 2017 i el gener del 2020, és a dir, entre el PP de Rajoy i el PSOE de Sánchez, entre Dolores de Dospedal i Margarita Robles, amb el vist-i-plau de Felipe VI, el general Fernando Alejandre va ser el JEMAD de l’exèrcit espanyol. És a dir, el cap de l’estat major, el número dos, el màxim comandament de l’exèrcit per sota del rei. Més o menys al mateix nivell que les ministres de Defensa, tot i que dissimulant una mica. Qui es cregui que a Espanya els o les ministres de Defensa o els presidents manen sobre l’exèrcit, té un problema greu amb la realitat. Qui mana és el rei, i això inclou els paramilitars de la Guàrdia Civil i gran part de la Policia Nacional, a més d’altres estructures d’estat, com la justícia.
L’exgeneral Alejandre acaba de publicar un d’aquests llibres farcits de «testosterona castrense», però hàbilment camuflats amb una mica d’OTAN, de missions «de pau» de les Nacions Unides i de constitucionalisme d’estar per casa… Poca broma amb el títol, que ho diu tot: «Rey servido, patria honrada». Té claríssim qui mana i a qui es deu: ni se li acut escriure «pueblo servido» o «gobierno servido». Ell serveix al rei, com aquella cançoneta aparentment infantil: «De Cataluña vengo, de servir al rey…».
Doncs bé, ell va servir el rei i ho confessa al seu llibre de memòries, on es comença a dibuixar una certa llum sobre una zones d’ombra de la tardor de 2017.
Diu el general Alejandre a una entrevista, molt pendent de no ficar la pota:
