Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLISTA CÍVICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLISTA CÍVICA. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de febrer del 2024

La paradoxa que no es pot esquivar quan parlem de la quarta llista independentista.Per Vicent Partal

 

 OPINIÓ - EDITORIAL

 


Els votants del quart espai no volen fer més autonomisme, sinó proclamar la independència. No tenen interès en la Generalitat, sinó en la República. Però com es fa això? No és tenir noms i prou, cal tenir un projecte

 

 


 

 

 

Vicent Partal

08.02.2024 - 21:40

Actualització: 08.02.2024 - 21:46

 

 

L’entrevista que vàrem publicar ahir a Lluís Llach ha reobert, entre més temes, el debat sobre la creació d’una possible quarta llista independentista a les eleccions autonòmiques, ja pròximes. Llach, amb un discurs tan elaborat i directe com hom espera sempre d’ell, es va manifestar contrari que l’ANC n’impulse una, tot i reconèixer que estaria bé que algú omplís aquest espai.

En aquesta qüestió hi ha una paradoxa que a mi em sembla evident. El sac de vots és enorme, probablement mai no hi ha hagut un espai orfe, políticament parlant, i enrabiat, amb ganes de fer alguna cosa, com el que hi ha ara. Una quarta llista independentista, m’atreviria a dir que qualsevol quarta llista i tot, entraria segur al Parlament de Catalunya. Tanmateix, i ací hi ha la paradoxa, ningú no sap com organitzar-la, ningú no sap com posar en dansa un artefacte com aquest, ni què fer-ne després. Dit de manera resumida: hi ha una demanda molt gran, però no és clar que hi haja una oferta adequada. I em sembla que aquest debat no el podem esquivar i cal entomar-lo amb rigor i seriosament, perquè no és una qüestió de voluntat i prou, això.

Jo tan sols veig dues maneres d’organitzar una proposta com aquesta. Una, diguem-ne des de dalt, seria

divendres, 26 de gener del 2024

Ho heu tornar a fer, ANC!

 

 

OPINIÓ 

Tribuna oberta

DAVID FERNÀNDEZ AGUILERA

 

 

 

Dolors Feliu i Uriel Bertran presenten el web d’impuls de la llista cívica ANC.

 

 

 

Sí senyor! Ho heu tornat a fer, companys i companyes de l’ANC! El 2012 va ser la multitudinària manifestació de Barcelona, el 2016 va ser el RUI, el 2019 amb l’assoliment de sobiranies i espais de poder com la Cambra de Comerç de Barcelona o Consum Estratègic, i ara, si tot va bé, el 2024 es farà la Llista Cívica per fer efectiva la independència de Catalunya. Bravíssims!

 

“I tant que la Llista Cívica servirà per mobilitzar el vot desacomplexadament independentista que a les darreres eleccions no ha votat partits independentistes o s’ha quedat a casa perquè se sent enganyat 

 

 

“En la lluita per la independència nacional de Catalunya cadascú té un lloc, un objectiu i una responsabilitat. Nosaltres [la gent del carrer] hem assumit la nostra amb honestedat, lleialtat i paciència infinita. Assumiu vosaltres la vostra i acordeu un Govern per fer efectiva la independència aquesta legislatura!”. Amb aquest reclam vaig fer el meu discurs com a vicepresident de l’ANC pocs dies abans que es concretés el pacte de Govern entre els partits dits independentistes. Era un diumenge 16 de maig del 2021, fa ja gairebé tres llarguíssims, inacabables i lamentables anys de politiqueria autonomista feta per aquells que deien que farien efectiva la independència de Catalunya des del Parlament.

Aquell discurs va acabar amb un avís ben explícit: “Podem estar darrera vostre empenyent-vos (com ara), podem estar al vostre costat acompanyant-vos per avançar en el camí cap a la independència, però

divendres, 12 de gener del 2024

Les territorials de l’ANC de Sabadell i Terrassa critiquen l’opacitat de la direcció amb la llista cívica

 

 

Critiquen alguns incompliments del full de ruta i demanen explicacions a la direcció

 

 

Les territorials de l'ANC de Sabadell i Terrassa. Foto: ANC Sabadell, ANC Terrassa

 

 

 

 

 

Maria Garcia

dimecres, 13 de setembre del 2023

Editorial Vicent Partal : La llista cívica molesta el govern, la DUI també

 

 

Opinió - Editorial 


La llista cívica és una aspiració legítima d'una part de la societat, d'una part de l'independentisme, que no pot ser despatxada així com així amb ironies sobrades, ni que siga perquè és un projecte de molt difícil concreció

 


 

 

 

El govern de la Generalitat va eixir com un sol home ahir contra el discurs de Dolors Feliu a la Diada, molt especialment per haver parlat de la DUI i per haver tornat a amenaçar amb la presentació de la llista cívica a les eleccions al parlament. Tant el president Aragonès com la portaveu del govern van atacar les propostes expressades al final de la manifestació de dilluns en aquests dos aspectes.

En primer lloc, he de dir que a mi em sembla interessant que tornem a parlar de la declaració unilateral d’independència. Semblava que havia desaparegut del mapa, però retorna. I només això ja ho veig com un senyal positiu. Encaixa en la sensació que molts vam tenir que la manifestació d’enguany tornava a ser com les d’abans del 2017, quan no anàvem a remolc dels esdeveniments sinó davant.

Ara, criticar la DUI, com va fer ahir el president Aragonès, afirmant que si no ens la reconeixen internacionalment és un fracàs i no serveix de res, per una banda és una trampa conceptual i per una altra sona a justificació de la paràlisi pròpia.

Una DUI val, encara que no et reconega ningú, si controles el territori i imposes un estat, una república de fet. És evident, com va passar amb la declaració del 2017, que si tu no demanes el suport internacional i no actives el control del territori –sobretot això segon– una DUI no es fa efectiva. Però, així i tot, dir que no serveix de res és com si diguéssem que el Primer d’Octubre no va servir de res, perquè no va acabar creant-se l’entitat per la qual va votar la població. Cosa que ara mateix em sembla que Esquerra encara no s’atreviria a dir.

Quant a la llista cívica, hi havia un to condescendent, com de dir “feu-la, si us hi atreviu”, que em va semblar molt impropi.

La llista cívica és una aspiració legítima d’una part de la societat, d’una part de l’independentisme, que no pot ser despatxada així com així amb ironies sobrades. Personalment, ja ho he dit en més ocasions, la veig de molt difícil concreció, però això no vol dir que no tinga sentit, que en té. Ni que siga per a fer pressió i fer por als partits.

Cal recordar que avui tant Junts com, sobretot i d’una manera molt especial, Esquerra i també la CUP tenen més ex-votants que no votants. Més gent que els ha deixat de votar que no pas gent que els haja continuat votant. Hom pot provar de fer l’orb interessadament, però és evident que bona part de l’independentisme no se sent ni còmoda ni representada en l’oferta política actual. Són vots que els replegaria la llista cívica? Ja ho veuríem. Jo, hi insistesc, no ho veig tan clar, que tota la gentada que va inundar Barcelona seguint l’ANC seguís l’ANC en una aventura electoral. Però l’ANC té dret d’intentar-ho i té el dret, fins i tot, de fer servir la llista cívica per posar la por al cos, en aquest cas concret, a Esquerra.

I, en relació amb això, va ser especialment sorprenent observar com la portaveu del govern qualificava de canvi de rumb la proposta de l’ANC i alhora indicava que la seua naturalesa ha estat sempre la de ser un contrapoder. I quin contrapoder pot haver-hi més evident que disputar electoralment el terreny d’uns partits que ja han deixat clar que no estan en condicions de fer la independència ni serveixen per a fer-la?

Aquests dies he repetit que es nota una certa perplexitat i confusió en la gent. La notem tots, la note jo. Perquè les maniobres d’aquests darrers dies ens posen al davant coses que eren impensables –el cas de l’oficialitat del català a Europa, per a posar el millor exemple de tots fins ara. I és normal, per això, perquè els ciutadans són persones racionals, que gent convençuda ideològicament que no es pot negociar res amb Espanya es mostre alhora expectant i prudent en veure que, per primera vegada, sembla que negociar sí que és possible i que pot servir d’alguna cosa. El dia 19 sabrem definitivament què passa, però si el català passa a ser llengua oficial de la Unió Europea –cosa que fins fa quatre dies tothom deia que era impossible– serà molt difícil d’escamotejar el debat en el sentit que el president Puigdemont té ara molt poder a les mans i, sobretot, que a diferència del que passava fins ara, el sap fer servir. I això serà molt important perquè en el debat sobre la llista cívica allò que passe en l’espai d’ERC –si no canvien radicalment en poc temps– sembla que ja no és significatiu, però sí que ho és allò que passe en l’espai de Junts i la CUP.

Potser si ells, vull dir el govern, tenen la consciència que això és així, aquesta seria la raó que explicaria que les crítiques a l’ANC arriben solament del partit que ara mateix està sol –solet– al govern de la Generalitat.

 

La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.

 ----

 

 

ENLLAÇ ARTICLE  : 

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-llista-civica-molesta-al-govern-la-dui-tambe/ 




dimecres, 15 de març del 2023

La llista cívica i la segona onada

 

 

OPINIÓ

 

 

"La llista cívica, si arriba a cristal·litzar, es concep a si mateixa com a un pol que, en atraient vot independentista decebut dels partits faci possible l'anhel de la unitat de l'independentisme"

 

 


 

 

Els mitjans presenten la conferència del moviment nacional per la independència, celebrada en Barcelona el cap de setmana proppassat, com la segona part del procés independentista, com un remake, un “ho tornarem a fer”. És famosa l’expressió que “mai segones parts foren bones” i el terme “procés” grinyola una mica amenaçant recaiguda en les morositats, procrastinacions i giragonses, sovint ridícules, dels governs dits independentistes.

 

De cap de les maneres, raonen els participants en la conferència. La nostra intenció és traçar el mapa d’una acció contundent i efectiva per una doble via: engrescant la societat civil i revifant les institucions amb l’objectiu de la independència unilateral. L’acció social consistirà a aconseguir una mobilització permanent del personal per la via de la desobediència civil, activitat aquesta molt problemàtica atès que només és creïble si els que la prediquen són els primers a practicar-la, que no sol ser el cas. La mobilització ens ha de dur al control de les eines del país, sigui el que sigui el significat d’aquesta misteriosa expressió que, tanmateix, ha de garantir-nos al control del territori.

 

En definitiva, l’acció social demana gairebé un canvi de mentalitat, una renovació de la nostra visió del món, de la

dijous, 23 de febrer del 2023

Uriel Bertran: “Ara ridiculitzen l’ANC, però ens acabaran copiant”

 

 

PROCÈS

 

 

ENTREVISTA al membre del Comitè Permanent de l'Assemblea Nacional Catalana. Defensa impulsar la llista cívica i assegura que ell no en formarà part

 

 

Uriel Bertran, Professor d'economia a la UB i Membre del Secretariat Nacional de l’ANC 22/2/2023 / Mireia Comas