Opinió - Editorial
La llista cívica és
una aspiració legítima d'una part de la societat, d'una part de
l'independentisme, que no pot ser despatxada així com així amb ironies
sobrades, ni que siga perquè és un projecte de molt difícil concreció
El govern de la Generalitat va eixir com un sol home ahir contra el
discurs de Dolors Feliu a la Diada, molt especialment per haver parlat
de la DUI i per haver tornat a amenaçar amb la presentació de la llista
cívica a les eleccions al parlament. Tant el president Aragonès com la
portaveu del govern van atacar les propostes expressades al final de la
manifestació de dilluns en aquests dos aspectes.
En primer lloc, he de dir que a mi em sembla interessant que tornem a
parlar de la declaració unilateral d’independència. Semblava que havia
desaparegut del mapa, però retorna. I només això ja ho veig com un
senyal positiu. Encaixa en la sensació que molts vam tenir que la
manifestació d’enguany tornava a ser com les d’abans del 2017, quan no
anàvem a remolc dels esdeveniments sinó davant.
Ara, criticar la DUI, com va fer ahir el president Aragonès, afirmant
que si no ens la reconeixen internacionalment és un fracàs i no serveix
de res, per una banda és una trampa conceptual i per una altra sona a
justificació de la paràlisi pròpia.
Una DUI val, encara que no et reconega ningú, si controles el
territori i imposes un estat, una república de fet. És evident, com va
passar amb la declaració del 2017, que si tu no demanes el suport
internacional i no actives el control del territori –sobretot això
segon– una DUI no es fa efectiva. Però, així i tot, dir que no serveix
de res és com si diguéssem que el Primer d’Octubre no va servir de res,
perquè no va acabar creant-se l’entitat per la qual va votar la
població. Cosa que ara mateix em sembla que Esquerra encara no
s’atreviria a dir.
Quant a la llista cívica, hi havia un to condescendent, com de dir “feu-la, si us hi atreviu”, que em va semblar molt impropi.
La llista cívica és una aspiració legítima d’una part de la societat,
d’una part de l’independentisme, que no pot ser despatxada així com
així amb ironies sobrades. Personalment, ja ho he dit en més ocasions,
la veig de molt difícil concreció, però això no vol dir que no tinga
sentit, que en té. Ni que siga per a fer pressió i fer por als partits.
Cal recordar que avui tant Junts com, sobretot i d’una manera molt
especial, Esquerra i també la CUP tenen més ex-votants que no votants.
Més gent que els ha deixat de votar que no pas gent que els haja
continuat votant. Hom pot provar de fer l’orb interessadament, però és
evident que bona part de l’independentisme no se sent ni còmoda ni
representada en l’oferta política actual. Són vots que els replegaria la
llista cívica? Ja ho veuríem. Jo, hi insistesc, no ho veig tan clar,
que tota la gentada que va inundar Barcelona seguint l’ANC seguís l’ANC
en una aventura electoral. Però l’ANC té dret d’intentar-ho i té el
dret, fins i tot, de fer servir la llista cívica per posar la por al
cos, en aquest cas concret, a Esquerra.
I, en relació amb això, va ser especialment sorprenent observar com
la portaveu del govern qualificava de canvi de rumb la proposta de l’ANC
i alhora indicava que la seua naturalesa ha estat sempre la de ser un
contrapoder. I quin contrapoder pot haver-hi més evident que disputar
electoralment el terreny d’uns partits que ja han deixat clar que no
estan en condicions de fer la independència ni serveixen per a fer-la?
Aquests dies he repetit que es nota una certa perplexitat i confusió
en la gent. La notem tots, la note jo. Perquè les maniobres d’aquests
darrers dies ens posen al davant coses que eren impensables –el cas de
l’oficialitat del català a Europa, per a posar el millor exemple de tots
fins ara. I és normal, per això, perquè els ciutadans són persones
racionals, que gent convençuda ideològicament que no es pot negociar res
amb Espanya es mostre alhora expectant i prudent en veure que, per
primera vegada, sembla que negociar sí que és possible i que pot servir
d’alguna cosa. El dia 19 sabrem definitivament què passa, però si el
català passa a ser llengua oficial de la Unió Europea –cosa que fins fa
quatre dies tothom deia que era impossible– serà molt difícil
d’escamotejar el debat en el sentit que el president Puigdemont té ara
molt poder a les mans i, sobretot, que a diferència del que passava fins
ara, el sap fer servir. I això serà molt important perquè en el debat
sobre la llista cívica allò que passe en l’espai d’ERC –si no canvien
radicalment en poc temps– sembla que ja no és significatiu, però sí que
ho és allò que passe en l’espai de Junts i la CUP.
Potser si ells, vull dir el govern, tenen la consciència que això és
així, aquesta seria la raó que explicaria que les crítiques a l’ANC
arriben solament del partit que ara mateix està sol –solet– al govern de
la Generalitat.
La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i
interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense
límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.
----
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-llista-civica-molesta-al-govern-la-dui-tambe/
