OPINIÓ
"La llista cívica, si arriba a cristal·litzar, es concep a si mateixa com a un pol que, en atraient vot independentista decebut dels partits faci possible l'anhel de la unitat de l'independentisme"
Els mitjans presenten la conferència del moviment nacional per la independència, celebrada en Barcelona el cap de setmana proppassat, com la segona part del procés independentista, com un remake, un “ho tornarem a fer”. És famosa l’expressió que “mai segones parts foren bones” i el terme “procés” grinyola una mica amenaçant recaiguda en les morositats, procrastinacions i giragonses, sovint ridícules, dels governs dits independentistes.
De cap de les maneres, raonen els participants en la conferència. La nostra intenció és traçar el mapa d’una acció contundent i efectiva per una doble via: engrescant la societat civil i revifant les institucions amb l’objectiu de la independència unilateral. L’acció social consistirà a aconseguir una mobilització permanent del personal per la via de la desobediència civil, activitat aquesta molt problemàtica atès que només és creïble si els que la prediquen són els primers a practicar-la, que no sol ser el cas. La mobilització ens ha de dur al control de les eines del país, sigui el que sigui el significat d’aquesta misteriosa expressió que, tanmateix, ha de garantir-nos al control del territori.
En definitiva, l’acció social demana gairebé un canvi de mentalitat, una renovació de la nostra visió del món, de la
nostra Weltanschauung, com diuen els alemanys. El resum d’aquest optimisme d’inauguració de la nova plataforma nacional planteja la necessitat de renovar el discurs ideològic en clau nacional i independentista, perquè cal recordar que els canvis només depenen de nosaltres. És una expressió carregada de voluntarisme que recorda molt la famosa dita del Marquès de La Fayette: “perquè una nació sigui lliure, n’hi ha prou que ho vulgui”.
Però ho vol?
El canvi de mentalitat, de marc mental, reclamat equival a un canvi pregon de l’opinió pública. L’opinió pública, però, està modelada pels mitjans audiovisuals, sobretot, la televisió. A Catalunya, les televisions unionistes representen el 45% de l’audiència contra un 14% de TV3. Això vol dir que, si el TN de TV3 ens informa al detall de la mort d’un gos a Huelva, per exemple, el que està fent és dirigir-se al públic del 45%, perquè reconeix que l’opinió pública catalana es mou dins un marc mental espanyol. Ho fa potser per raons noblement mercantils, però el fet és que actua com una altra televisió unionista. I no només la televisió; la premsa catalana també és bàsicament unionista. Tot el bloc mediàtic ho és. Si afegim la xarxa d’interrelacions a tots els nivells, la tasca de canviar el marc mental resulta més esquerpa del previst.
La proposta de l’ANC per posar en pràctica, o sigui, a prova, aquest canvi és l’articulació d’una llista cívica per a les eleccions. Sensacional. És el que defensa des de fa anys aquest humil articulista: una llista cívica transversal, concebuda com a agrupació d’electors, sense cap altra ideologia política que la independència sense mirar a dreta o esquerra, com diu el Proverbi; una llista instrumental, és a dir, amb compromís de dissoldre’s un cop assolida la independència que només s’aconseguirà amb una DUI que, d’altra banda, ja està feta.
La proposta doble de l’ANC, doncs, consisteix a engrescar la societat civil cap a la resistència a banda del que facin els partits polítics al mateix temps que presenta una opció alternativa als partits polítics que serà inevitablement vista com un altre partit polític. O com a una suma de partits, atès que la llista està oberta a altres entitats i organitzacions que no són de fet partits polítics, no perquè no ho vulguin, sinó perquè no poden.
La llista cívica, si arriba a cristal·litzar, es concep a si mateixa com a un pol que, en atraient vot independentista decebut dels partits faci possible l’anhel de la unitat de l’independentisme. La llista forma a les files de l’unitarisme més acendrat. El problema és que aquest és, precisament, el discurs dels altres. Junts predica la unitat com a principi genèric i ERC no considera altra unitat possible que al voltant de la seva proposta.
Tres idees sobre la unitat i cap unitat real. La llista cívica és una necessitat nacional.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/la-llista-civica-i-la-segona-onada-631000/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada