Com destruir una estructura d’estat

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els Mossos podien ser una estructura d'estat i se'ls havia de destruir psicològicament, reduir-los a una policia espanyola més"

 

 

 

Sílvia Barroso

29/06/2023 20:38 

 

 

 

El judici pel cas Escolà, l’exescorta dels Mossos d’Esquadra acusat de protegir Carles Puigdemont fins i tot a l’exili, està resultant un manual de com destruir una estructura d’estat. Per descomptat, el que es jutja oficialment no és la lleialtat d’un escorta al president legítim del seu Govern. Ni tan sols la justícia espanyola seria capaç de formular-ho així. El plantejament de la causa, instigada per una denúncia de Ciutadans en els seus bons temps –ara ja llunyans–, és la suposada prevaricació i malversació comesa el 2018 per l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Buch, i el mosso Lluís Escolà, per la contractació del sergent com a assessor. La tesi de l’acusació és que, en realitat, Escolà es dedicava a protegir Puigdemont amb el vistiplau de Buch.

 

No cal dir que el judici és tan polític que fins i tot el president del tribunal ha deixat clar en diverses ocasions que no tindrà en compte moltes de les valoracions llançades per testimonis de l’acusació sobre

Mossos i CNP tenen un llistat complet dels 53.000 socis que tenia l’ANC el 2017

 

 

TRIBUNALS

 

 

La policia catalana les tenia i l'espanyola les va confiscar en l'episodi de la incineradora que va destapar possibles espionatges que ara investiga el Tribunal d'Estrasburg

 

 

Una imatge de l'assemblea general ordinària de 2016 de l'ANC/ANC

 

Quico Sallés Barcelona

21/05/2023 21:29 

 

 

 

 

Els Mossos d’Esquadra i el Cos Nacional de Policia tenen un llistat de tots els socis que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) tenia l’octubre de 2017. Noms, cognoms, DNI i correu electrònic. Totes les dades de filiació accessibles i en mans dels serveis d’informació i d’intel·ligència de la policia de la Generalitat, i que també van anar a parar a mans de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya. Una informació que les unitats policials espanyoles van aconseguir durant el tèrbol episodi de les furgonetes dels Mossos carregades de documentació i interceptades a la porta de la incineradora de Sant Adrià de Besòs, just el dia abans de la Declaració Unilateral d’Independència. 

 

Segons el sumari del cas –ara en mans del Tribunal Europeu de Drets Humans arran de la demanda admesa a tràmit per part de les víctimes del suposat espionatge dels Mossos que es va destapar amb aquells papers–, al qual ha tingut accés El Món, els agents espanyols que comandava el comissari José Manuel Quintela, cap de l’operatiu d’intel·ligència del CNP durant el referèndum del Primer d’Octubre, van obtenir un arxiu amb les dades personals dels 53.000 socis que aleshores tenia l’entitat independentista que presidia Jordi Sànchez, ja empresonat per ordre de la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Aquestes dades encara consten a les bases de dades policials, sense que a hores d’ara s’hagi pogut comprovar de quina manera o per quin mètode les van obtenir els Mossos d’Esquadra. La versió oficial és una surrealista història sobre un possible informador o confident de la policia catalana que va intentar empassar-se una targeta de memòria, cosa que els agents dels Mossos van impedir. 

 

 

 

Una imatge de la requisa de la documentació a les portes de la incineradora per part del CNP

 

 

 

La misteriosa “caixa número 3”

Els Mossos purguen els escortes que van protegir Puigdemont

 

 

POLÍTICA

 

 

L’intendent Otamendi els envia a fer tasques de contravigilància i fa el buit als antics comandaments intermedis

 

 

La unitat d'escortes dels Mossos d'Esquadra en una de les seves accions/Mossos

 

Quico Sallés Barcelona

17/05/2022 21:27 

 

 

Mala maror de nou entre els escortes del Palau de la Generalitat. El malestar per la creació i després desmuntatge de l’Àrea de Seguretat Institucional (ASI) ha deixat un regust d’inquietud. Sobretot, per a aquells efectius que els comandaments de la nova Divisió d’Escortes identifiquen amb l’etapa del president Carles Puigdemont, tant els que el van protegir com els que es van mantenir fidels a la institució, fins i tot, més enllà del compliment del deure. “Des que l’intendent Carlos Otamendi es va fer càrrec de la Divisió d’Escortes la purga és evident”, alerten fonts coneixedores dels fets. Es queixen que els nous comandaments imposats pel director de Policia, Pere Ferrer, van ser els encarregats de “fer llistes” amb els noms dels mossos que suposadament van continuar protegint l’exili, llistes per “lliurar-les a la Prefectura”.

 

El passat juliol, la nova direcció política del departament d’Interior va desmuntar l’ASI. Una àrea de seguretat inspirada en la que va articular el president Lluís Companys i que el president Quim Torra va recuperar. Era una unitat d’elit, que funcionava al marge de la Prefectura i que protegia els presidents, expresidents i la conselleria de Presidència. Una unitat que va ser criticada amb ferotgia per l’espanyolisme i que mai va caure en gràcia a ERC. De fet, amb l’arribada de Pere Aragonès a la presidència i de Joan Ignasi Elena a la conselleria, va ser quan es va eliminar. 

 

 

Una nova estructura, nous caps

Un mosso que va arrestar un activista acaba investigat per detenció il·legal

 

 

REPRESSIÓ POLICIAL

 

 

Gemma Liñán
Barcelona. Dimecres, 20 d'octubre de 2021. 14:38
Actualitzat: Dimecres, 20 d'octubre de 2021. 14:45
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

L'Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat que investigui un antiavalot dels Mossos d'Esquadra per detenció il·legal d'un activista prohabitatge. Els fets es remunten al 16 de desembre del 2019, quan durant el desnonament d'un local ubicat al número 90 del carrer Roger de Flor un agent de la Brigada Mòbil (BRIMO) va detenir un noi com autor d'un possible delicte d'atemptat per suposadament haver-li donat un cop a la visera del casc. Més tard, el detingut, un activista prohabitatge, es va querellar contra el mosso per detenció il·legal, falsedat en document públic i delicte contra la integritat moral.

 

El jutjat va descartar que l'agent cometés un delicte de detenció il·legal, però l'Audiència demana ara que ho investigui com a tal. En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ACN, els magistrats de l'Audiència asseguren que en el vídeo incorporat en les actuacions del 16 de desembre no s'observa cap cop de colze al Mosso d'Esquadra per part del noi. Així, d'una banda no descarten que la detenció fos il·legal i demanen investigar tant si s'ha comès aquest delicte com un altre de lesions lleus. De l'altra consideren que no es pot atribuir un delicte d'atemptat contra l'activista, ja que aquest només es fonamenta en el testimoni del mosso que suposadament