Els Mossos purguen els escortes que van protegir Puigdemont

 

 

POLÍTICA

 

 

L’intendent Otamendi els envia a fer tasques de contravigilància i fa el buit als antics comandaments intermedis

 

 

La unitat d'escortes dels Mossos d'Esquadra en una de les seves accions/Mossos

 

Quico Sallés Barcelona

17/05/2022 21:27 

 

 

Mala maror de nou entre els escortes del Palau de la Generalitat. El malestar per la creació i després desmuntatge de l’Àrea de Seguretat Institucional (ASI) ha deixat un regust d’inquietud. Sobretot, per a aquells efectius que els comandaments de la nova Divisió d’Escortes identifiquen amb l’etapa del president Carles Puigdemont, tant els que el van protegir com els que es van mantenir fidels a la institució, fins i tot, més enllà del compliment del deure. “Des que l’intendent Carlos Otamendi es va fer càrrec de la Divisió d’Escortes la purga és evident”, alerten fonts coneixedores dels fets. Es queixen que els nous comandaments imposats pel director de Policia, Pere Ferrer, van ser els encarregats de “fer llistes” amb els noms dels mossos que suposadament van continuar protegint l’exili, llistes per “lliurar-les a la Prefectura”.

 

El passat juliol, la nova direcció política del departament d’Interior va desmuntar l’ASI. Una àrea de seguretat inspirada en la que va articular el president Lluís Companys i que el president Quim Torra va recuperar. Era una unitat d’elit, que funcionava al marge de la Prefectura i que protegia els presidents, expresidents i la conselleria de Presidència. Una unitat que va ser criticada amb ferotgia per l’espanyolisme i que mai va caure en gràcia a ERC. De fet, amb l’arribada de Pere Aragonès a la presidència i de Joan Ignasi Elena a la conselleria, va ser quan es va eliminar. 

 

 

Una nova estructura, nous caps

Amb el canvi es va encetar la purga. En concret, es va crear la Divisió d’Escortes (DESC), i Otamendi va ser anomenat cap. El seu número dos va ser l’inspector Jorge García Solana. La DESC es va dividir en dues àrees i en dues unitats. Per una banda, l’Àrea de Seguretat de la Presidència (ASPRE), l’Àrea de Seguretat d’Autoritats (ASAU), amb el sotsinspector Manuel Murillo al capdavant; la Unitat de Suport Operatiu (USO), que comanda el sotsinspector Daniel Nadal, i la Unitat Tècnica de la Divisió d’Escortes (UTDESC), el sotsinspector Joan Ferrer. Uns canvis organitzatius que han comportat canvis en la gestió.

 

Segons fonts de la unitat, el nou cap de l’Àrea de Seguretat de la Presidència -encarregada de la seguretat dels presidents i expresidents-, el sotsinspector Ignasi Valls, ha enviat aquests agents a “fer tasques secundàries dins la unitat i menysprea el tipus d’informació de contravigilància que aporten”. “No entenem per què hi posen Valls, perquè sempre es va mostrar contrari a l’ASI”, remarquen les mateixes fonts. “Els que identificaven amb l’anomenada guàrdia pretoriana ja són gairebé tots fora de la divisió”, alerten les mateixes fonts. 

 

La insígnia dels escortes presidencials/Quico Sallés

 

 

Desterraments i boicots

Com a exemple de l’aïllament que s’està fent segons el relat de les veus crítiques, l’antic cap de l’ASI, l’intendent Marc Caparrós, ha estat desterrat a ser cap de l’Àrea Bàsica Policial de Terrassa. El sotsinspector Joan Nadal ha retornat a la Prefectura. Un altre dels comandaments de l’antiga ASI, el sotsinspector Joan Carles Vera, continua vinculat a la unitat, però “tancat en un despatx a Palau, on ni li comuniquen cap de les novetats ni el tenen al corrent del treball diari”. “La seva presència a les reunions és testimonial”, indiquen altres membres de la unitat. Un dels casos més clamorosos és el de l’inspector David Ruiz, un veterà de la protecció a qui asseguren que “li han fet el buit”. “L’han deixat sense funcions, sense veu ni vot, ara marxarà a fer-se càrrec dels dispositius de Barcelona”, afegeixen les mateixes fonts. 

 

“Aquests canvis són només la punta de l’iceberg. El gruix són els agents que ja no realitzen serveis d’escorta a cap personalitat, a data d’avui estan destinats a l’Àrea de Suport Operatiu”, indiquen les mateixes fonts. Fins i tot amb “cert menyspreu de la informació que aporten com, per exemple, quan detecten efectius dels altres cossos policials fent vigilàncies a l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès”. Les mateixes fonts retreuen que els comandaments com Murillo, Valls i Ferrer van enviar a la Prefectura els noms dels “mossos fidels als exiliats, els coneguts com erasmus”, per tal que s’exercissin accions disciplinàries contra ells. A més, Otamendi i Valls ja preparen una nova configuració per “comunicar a alguns efectius de l’antiga ASI que romanen en els grups operatius que no els renoven la comissió de serveis i els expulsaran de l’Àrea d’Escortes”. 

 

L’ASI, tota una història

L’ASI va néixer ja amb problemes. Estava inspirada en una antiga unitat creada pel president Lluís Companys l’abril del 1938, l’Escorta Presidencial. Una àrea de seguretat creada a través d’un decret signat el 28 d’abril del 1938 pel mateix Companys que regulava les normes que havien de regir l’organització definitiva i el funcionament de l’Escorta Presidencial i dels serveis de les Esquadres de Catalunya. Un text que definia “l’escorta presidencial” com una “unitat autònoma” dins les Esquadres. Torra va ressuscitar la unitat el 17 de juny del 2019, no sense crítiques de l’oposició, que la va definir com una “policia política” o “guàrdia pretoriana”. L’ASI comptava amb 75 efectius, dividits en 71 agents de l’escala bàsica i 4 de l’escala intermèdia i depenia orgànicament de la Direcció General de la Policia, és a dir, no penjava de la Prefectura, que és uniformada. 

 

 

El Decret de creació de l’escorta presidencial de Lluís Companys

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://elmon.cat/politica/mossos-purguen-escortes-puigdemont-424477/