La llibertat d’expressió a l’Estat Espanyol en perill: El Suprem prohibeix l’exhibició de banderes “no oficials” als edificis i espais públics

Encara que concorrin amb la bandera d’Espanya, la sentència nega que la bandera canària independentista de set puntes sigui representativa del poble malgrat ho aprovés l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife

Redacció 01/06/2020

El govern del PSOE i Podemos no atura la pèrdua de llibertats 

La Sala III del Tribunal Suprem ha emès una sentència que estableix com a doctrina que “l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques”. Segons el Suprem, aquesta “incompatibilitat” amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes “no oficials” no substitueixin, sinó que concorrin, “amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatuàriament instituïdes”.

La sentència del Suprem anul·la un acord del ple de l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife que el 30 de setembre del 2016 reconeixia la bandera nacional de Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble canari. Aquell acord aprovava que la bandera

Barcelona dedicarà un espai públic a Guillem Agulló

PAÍS

El ple municipal ha aprovat la moció presentada per ERC en homenatge al jove valencià assassinat brutalment per un grup neonazi el 1993.

Per: Redacció 

29.04.2016  15:29

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat de dedicar un espai públic a Guillem Agulló, el jove valencià assassinat brutalment per un grup de joves d’ideologia neonazi l’any 1993. 

D’aquesta manera s’honora la memòria del jove antifeixista, igual que ja van fer les Corts Valencianes el passat dia 14 d’abril.

Última hora:La fiscalia del TSJC obre diligències per si és delicte cedir espais públics pel 9-N

El govern del PP assegura que està a l'aguait de tots els passos

JOAN RUSIÑOL Càceres | Actualitzada el 08/11/2014 14:14

Hores abans del 9-N, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entra en joc. Ja ha obert diligències per si cedir espais públics demà pot ser constitutiu de delicte. Els populars ja havien avançat que l'estat de dret està vigilant i que no permetrà cap pas encaminat a fer la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional. Una altra cosa, afirmen, és que hi hagi un exercici de la llibertat de manifestació per part de l'independentisme.

Madrid es manté a l'aguait en aquesta recta final. Hi ha trucades i contactes entre dirigents del partit i del govern espanyol -al més alt nivell- per seguir molt de prop els passos que fa la Generalitat.