Encara que concorrin amb la bandera d’Espanya, la sentència nega que la
bandera canària independentista de set puntes sigui representativa del
poble malgrat ho aprovés l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife
Redacció 01/06/2020
El govern del PSOE i Podemos no atura la pèrdua de llibertats
La
Sala III del Tribunal Suprem ha emès una sentència que estableix com a
doctrina que “l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a
l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el
marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure
d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques”. Segons
el Suprem, aquesta “incompatibilitat” amb el marc legal es manté encara
que aquestes banderes “no oficials” no substitueixin, sinó que
concorrin, “amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatuàriament
instituïdes”.
La
sentència del Suprem anul·la un acord del ple de l’ajuntament de Santa
Cruz de Tenerife que el 30 de setembre del 2016 reconeixia la bandera
nacional de Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble
canari. Aquell acord aprovava que la bandera
